Club 7 Cinema

Tres pel·lícules entren en competició, avui, a la 65a Mostra de Venècia: l’últim treball de mestre Miyazaki, el nou film del veteraníssim Pupi Avati i la inquietant proposta del tàndem Patrick Mario Bernard – Pierre Trividic (amb Dominique Blanc). Pel que fa als horitzonts documentals del Festival, la mirada segueix sent tremendament cinèfila, centrant-se en la figura d’Antonioni i del guionista Ugo Pirri, mentre -fora de competició- Mario Monicelli ens passeja per la seva Roma i el certamen homenatja la memòria del traspassat Youssef Chahine. En clau de ficció, la jornada d’avui es fa ressó del desencaix de l’ésser humà a diversos punts del planeta: un taxista senegalès a Carolina del Nord que vol evitar el suïcida d’un seu client, un taxista de Kabul que busca la mare que ha abandonat el fill al seu cotxe, uns noiets brasilers que veuen en la carretera la porta per fugir de la misèria que coneixen, un adolescent finlandès en la soledat d’una natura no tan ferèstega com poden arribar a ser-ho els humans, un mestre rural a qui li rebrota el passat en forma de desig…

Avui, a Venècia:

Secció competitiva (Venèzia 65)

Ponyo (Gake No Ue No Ponyo / Ponyo on the Cliff by the Sea), de Hayao Miyazaki. El gran Miyazaki novament en competició a Venècia, amb la que és la primera de les dues pel·lícules japoneses d’animació que hi participen enguany. La història que ens explica va sobre un nen de cinc anys i la seva amistat amb una princesa peix vermell.

Il papà di Giovanna, de Pupi Avati. Un dels autors italians més veterans, Avati, ens trasllada a l’època feixista per desgranar el drama d’un pare massa protector de la seva única filla, malaltissament fràgil.

L’altre (L’autre / Occupation), de Patrick Mario Bernard i Pierre Trividic. Dominique Blanc hi dóna vida a una dona que, havent-se separat del marit per mor de la llibertat, es veu arrossegada per la gelosia cap a un pou de bogeria.

Fora de competició

Vicino al Colosseo c’è Monti, de Mario Monicelli. Curtmetratge documental, en què la càmera de Monicelli ens mostra els carrers del seu barri i la gent amb què es va trobant, com si s’estigués movent per un poble i no pas per una gran ciutat com és Roma. Monicelli viu en un piset, pintat de color blau i groc, estil anys seixanta, al número 29 de Via dei Serpenti, just al damunt de la gelateria especialment famosa per la seva “stracciatella”… Més informació a [Mostra de Venècia (it)]

Bab el hadid (Cairo Station / Gare Centrale / Stazione Centrale), de Youssef Chahine. Ran de la mort, fa poques setmanes, del cineasta egipci Youssef Chahine, el Festival de Venècia va decidir dedicar-li l’edició d’enguany. És així, que s’hi projecta aquesta pel·lícula -de 1958- sobre un triangle sentiment a l’estació d’El Caire. Més informació a [Mostra de Venècia (it)], [IMDB (angl)], [MyMovies (it)], [CommeAuCinéma (fr)], [AlloCiné (fr)]

Les pel·lícules d’avui a la secció Orizzonti i les de les Jornades dels autors i Setmana de la Crítica, anant a Vull llegir la resta de l’article. Els films de la retrospectiva Qüesti fantasmi, clicant aquí: Qüesti fantasmi.

Actualització (01.09.2008) Cròniques, articles i notícies sobre la jornada del diumenge 31 d’agost, a Venècia 2008, anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Ezio Greggio, Pupi Avati, Silvio Orlando i Francesca Neri, al rodatge d’ Il papà di Giovanna.

Venècia 2008: diumenge, 31 d’agost

***

Secció Orizzonti

Goodbye Solo, de Ramin Bahrani. Durant les dues setmanes del trajecte, Solo, un noi senegalès que fa de taxista a Carolina del Nord, maldarà perquè William, el seu passatger, l’home gran i cansat de viure que li ha encarregat el viatge, no es llevi la vida quan arribin a destí. Més informació a [IMDB (angl)], [MyMovies (it)], [CommeAuCinéma (fr)].

Puisque nous sommes nés, de Jean-Pierre Duret i Andréa Santana. Documental sobre dos noiets del nord-est de Brasil, que maten el temps a la gasolinera, mirant-se amb delit els camions que van passant i la llarga carretera que du a Sao Paulo, el camí que els permetria deixar enrere la realitat miserable que coneixen. Més informació a [PierreGriseDistrib. (fr)], [IMDB (angl)], [MyMovies (it)], [CommeAuCinéma (fr)], [AlloCiné (fr)]

Soltanto un nome nei titoli di testa, de Daniele Di Biasio. Documental sobre Ugo Pirri, destacat guionista italià, nominat a l’Oscar en dues ocasions –El jardí dels Finzi-Contini (Vittorio De Sica, 1970) i Investigació sobre un ciutadà lliure de sospita (Elio Petri, 1970)-. Més informació a [Mostra de Venècia (it)], [IMDB (angl)].

Antonioni su Antonioni, Carlo di Carlo. Documental sobre l’obra d’Antonioni, que s’interessa tant pel que va set la seva vida pública com pels aspectes més privats de la seva personalitat.  Més informació a [Mostra de Venècia(it)],  [IMDB (angl)], [MyMovies (it)].

Jornades dels autors

Venkovsky Ucitel (A Country Teacher), de Bohdan Sláma. Sinopsi -reproduïda de l’article dedicat als primers títols del Festival de Toronto (Contemporary World Cinema)-: Havent estat professor de Biologia en un gran institut de Praga, Kilme va a raure a un poblet de la ruralia per fer-hi de mestre. La gent de l’indret es pregunta què deu haver dut aquell home a una “regressió social” tan gran; però no hi ha manera de treure-li res. Tot i que els seus mètodes poc ortodoxos –basant l’aducació en treballs pràctics i amb sortides a plena natura– no tothom els acaba de veure bé, s’ha de reconèixer que de mica en mica va ficant-se la gent a la butxaca. Igualment, a base d’anar-se trobant, el mestre comença a tenir una certa relació amb una dona pagesa més gran que ell, Marie. Comparteixen l’amor per la natura i no tarden pas gaire a intercanviar-se confidències. Des que va morir el seu marit, Marie viu sola amb el fill, que ara té uns quinze anys i va molt malament a escola; de manera que ella demana a Kilme que li doni un cop de mà, fent-li classes particulars. Sense acabar d’estar-ne convençut del tot, ell s’hi avé. El noi, rebec i violent, es deixa “domar” per aquest mestre, a qui va prenent com un substitut del pare. Tot es capgira, però, quan arriba al poble un home que es dóna a conèixer com un amic de Kilme i que, en realitat, és el seu antic company sentimental. Disposat a recuperar-lo, aviat s’adona que el mestre s’ha enamorat secretament del fill de Marie. Kilme hi pateix amb aquest amor impossible, oimés quan el noi comença a sortir amb una xicota esplendorosa quer havia estat alumna seva… Més informació a [GiornateDegliAutore (it)], [IMDB (angl)], [MyMovies (it)]  [Why Not Prod. (fr)]

Muukalainen (The Visitor), de Jukka-Pekka Valkeapää. Un noiet viu amb la seva mare a una granja enmig d’un bosc en una zona arraconada de Finlàndia. De tant en tant, va a visitar son pare -un home violent- que és a la presó. I l’única altra companyia que té el xicot és un cavall tancat a l’estable, que encara no està domat. Un foraster arriba a la granja i s’acaba la vida senzilla que menaven ell i sa mare: branda un bitllet del pare i du una bala en un costat. A contracor, l’acullen a casa seva… Més informació a [GiornateDegliAutori (it)], [Web oficial (angl)] [IMDB (angl)], [MyMovies (it)].

Setmana de la Crítica

Kabuli Kid (Il bambino di Kabul), de Barmak Akram. Debut en el camp de la ficció d’aquest compositor i artista plàstic, autor anteriorment de diversos documentals, molts dels quals  dedicats a la cultura afganesa. L’argument del film ens parla d’un taxista  a qui una mare amb burqa li deixa el seu nadó abandonat al cotxe i, mentre se n’ha de fer càrrec, brega de valent per localitzar aquesta mare. Més informació a  [WildBunch (angl)], [IMDB (angl)], [MyMovies (it)], [SettimanaInternazionaleDellaCritica (it)].

Cròniques, articles i notícies sobre la jornada del diumenge 31 d’agost, a Venècia 2008

Bernat Salvà (Avui, 01.09.2008): Miyazaki anima la Mostra de Venècia –Ponyo (Hayao Miyazaki)-

Nando Salvà (El Periódico, 01.09.2008): La màgia de Miyazaki transporta Venècia a un món de fantasia –Ponyo (Hayao Miyazaki), Il papà di Giovanna (Pupi Avati)-.

Redacció (Diari de Girona, 01.09.2008): La Mostra de Venècia acull un film que critica el ´ser rebel´ en els temps actuals –Ponyo (Hayao Miyazaki), Voy a explotar (Ricardo Naranjo)-

Redacció (El Punt, 01.09.2008):  Miyazaki emociona amb un film d’animació a Venècia. –Ponyo (Hayao Miyazaki)-

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!