Club 7 Cinema

Ciència ficció fantasiosa… “Vacua” ens presenta l’Alba, que, en un moment crític d’estancament, de sentir-se lluny de la família i les amistats,  descobreix alguna cosa a casa seva que ningú més percep. Viu amb els pares, en una masia on hi ha un racó que sembla que l’atrau. És un estiu com tants d’altres, igual que els 27 que n’ha viscut abans. L’Alba viu la quotidianitat bregant per a trobar una opció de futur que li faci el pes. Una feina lligada al que ha estudiat, alguna cosa que la faci sentir diferent, prou ingressos econòmics per a poder independitzar-se… Sembla que tot és a punt d’arribar, però, efectivament, ella segueix estancada. Fins que en passa una: hi ha una cosa al pou de casa i ningú més sembla que se n’adoni…

Rodat en escenaris de Campos i Llucmajor, en català i protagonitzat per Mercè Riera, Nicolau Cortès i Antonia Seguí, es traca del tercer llargmetratge de la directora mallorquina Margalida Adrover (08.04.1997), del qual el D’A en diu: Un curt que parla de la insularitat retratant Mallorca en tota la seva esplendor i endinsant-se en una evocadora, de vegades inquietant, història d’aïllament i retrobaments personals en clau de realisme màgic.

Adrover ha estudiat cinema a l’escola TAI, de Madrid, i ha fet el màster en ‘Line Producing’ a l’ESCAC. Paral·lelament, ha treballat als departaments de direcció i producció en companyies com Bambú, Movistar+ o Alhena Production. Ha dirigit tres curtmetratges i actualment treballa com a cap de producció per a la productora Gentileza Películas, mentre continua desenvolupant projectes personals.

Estrenat al Festival de Locarno, el curtmetratge (en català i francès) “Castells“, de Blanca Camell Galí, protagonitzat per Carla Linares, Jaume Madaula Izquierdo i Jan Matheu Montserrat, arriba avui al D’A 2023.

Ran de la seva projecció al festival suís, la crítica Eulàlia Iglesias va entrevistar-ne la directora, per al diari ‘Ara’: Blanca Camell: “Volia filmar l’emoció de veure com es toquen els castellers”. Ens hi explica Iglesias: La Lara, protagonista del film, és una jove que, com la directora, viu a França i torna a Catalunya. Es retroba amb les amigues de sempre, mentre rumia si manté la relació amb la seva parella, en Boris. També visita el poble del pare, on la pràctica castellera és ben viva… Per la seva banda, Camell hi declara: (..) Tots els meus films giren al voltant d’un personatge femení que es correspon a la meva edat o la meva experiència. Una protagonista que es mou impulsada pel desig, un motor de bellesa i d’intensitat que també pot resultar destructiu o font de turment. M’interessa més expressar un estat emocional que desenvolupar una narrativa (..) M’interessa molt el tema de la memòria: intentar capturar un moment que ja no hi és, tornar als llocs que t’han emocionat i en els quals ja no vius. Perquè intentes tornar a sentir aquelles coses. Això és el que m’impulsava a filmar en certs llocs concrets de Barcelona. D’altra banda, Llorenç del Penedès és el poble del meu pare, hi vaig tots els estius. Sempre havia tingut el desig de filmar-lo, però aquest és el primer cop que m’hi he atrevit (..) Volia filmar l’emoció que jo he sentit tota la vida veient castells, però des del lloc on soc ara, des de fora. Quan vius a l’estranger i tornes, les coses de casa se’t revelen d’una forma més intensa. I en els meus curts també hi ha aquest desig de retrobar les emocions fortes que et generen els llocs d’on vens. Els castells no m’interessen com a fenomen cultural o sociològic, sinó des de l’àmbit emocional. Volia copsar l’emoció de veure aquestes persones que es toquen i com es toquen (..) A mi no m’interessa l’espectacularitat ni l’estètica de l’estructura, sinó capturar de prop el contacte humà entre les persones que formen la construcció, els gestos que creen, com una dansa (..) Per a aquest curt, que és una mica més narratiu i on volia aprofundir bé en l’interior del personatge, em va semblar més adequat buscar una actriu. Vaig conèixer la Carla Linares gràcies a l’Elena Martín [directora de “Júlia ist”] i va ser una passada. És molt intensa, generosa i intel·ligent, té molta vida. Jo només tenia clar que la Lara és una protagonista que desitja de forma activa. I tot el desenvolupament del personatge el vam fer juntes. El curt és ella. He acabat convençudíssima de treballar amb actors!.

Blanca Camell Galí es va graduar a la Universitat Pompeu Fabra, però el 2005 se’n va anar a estudiar i viure a França, graduant-se a la Universitat París 8 i al Fresnoy, i desenvolupant-hi la carrera cinematogràfica, en què ja ha dirigit diversos curtmetratges.

FOTO DE L’APUNT: “Castells”, de Blanca Camell.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!