Quan el Festival de Canes arribà a la 60a edició es va fer necessari comptar amb una sala de més per a acollir-ne projeccions. Les dimensions que havia agafat el certamen feia temps que ho reclamaven. En aquell moment, la sala va ser batejada com a “Salle du Soixantième”. Es tracta d’un equipament desmuntable, que només es basteix per al Festival en una terrassa del conjunt del Palau dels Festivals. Els organitzadors han fet un cop de cap i han decidit rebatejar-la amb el nom de “Salle Agnès Varda”.
“No sóc una dona cineasta, sóc una cineasta”, va dir Varda. Sovint anà a Cannes per a mostrar-hi les seves pel·lícules: tretze vegades a la Selecció Oficial. També va ser membre del jurat l’any 2005 i presidenta del jurat de la Càmera d’Or l’any 2013. Quan va rebre la Palma d’or d’honor l’any 2015, va evocar “la resistència i l’endurança, més que l’honor” i la va dedicar “a tots els cineastes inventius i valents, aquells que creen un cinema original, ficció o documental, que no estan en el punt de mira però que segueixen».
Són 5 les sales del Palau que el Festival fa servir per a projeccions:El Gran Teatre Lumière, la Sala Debussy, la Sala Bazin, la Sala Buñuel i l’ara rebatejada Sala Agnès Varda, com he dit, desmuntable i plantada en una terrassa, sobre el sostre del complex Riviera, dedicat al Mercat del Film.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!