Foto un moment de la llarga espera, tot el dia, del desallotjament anunciat i que finalment no ha tingut lloc
A quarts d’una de la nit arribo a casa. Tot i l’amenaça, que ens ha fet estar tot el dia de guàrdia, avui no ens han finalment desallotjat. A més, la concentració popular, a les 7 de la tarda davant l’Ajuntament, i la manifestació posterior, ha estat molt nombrosa. I la gent, més ferma que mai en l’objectiu de salvar el racó de Can Feliciano. L’expectativa del desallotjament, ha fet que una part del personal es quedés a la zona reivindicada, i on hi ha revoltats acampats, i la resta ens afegíssim al gruix de la concentració. Tanmateix, aquesta nit dormiré amb el mòbil a la tauleta de nit, per si els Mossos o la Policia van a desallotjar els que passen la nit al racó de Can Feliciano. Així estem!
Per seguir, cliqueu aquí: Vull llegir la resta de l’article.
Avui, que era el dia que havia d’anar a veure L’ultimàtum de Bourne i havia d’escriure la crítica de Caótica Ana , de Julio Medem, així com un recull de crítiques sobre aquesta pel·lícula i tot d’articles de cinema pel bloc, me l’he passat fent fotocòpies d’un manifest, ajudant a repartir-lo, trucant a diputats, enviant correus a consellers de la Generalitat, fent pinya amb la gent que ens hem revoltat, analitzant propostes, fent-ne (de propostes), escoltant reflexions del personal, compartint la indignació amb la meva gent.
Al matí, els directius de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) han dit que ells no tocaven res del projecte i l’ Ajuntament s’ha enrocat, anunciant el desallotjament per quan s’acabés la reunió entre l’ACA i els de l’equip de govern. Aquest anunci, ha fet saltar el senyal d’alarma i, quan estava esmorzant, m’han trucat per demanar-me que hi anéssim corrent (avui era el meu segon i últim dia de festa, per festa local on jo treballo). Vist que els comandaments intermitjos de l’ACA i l’alcaldia de Malgrat no s’avenien a res que permetés salvar el racó de Can Feliciano, alguns hem pensat que només podia salvar-ho una decisió política, en mans de qui té la capacitat de prendre la decisió de suspendre la part del projecte que atempta contra l’espai reivindicat: el conseller de Medi Ambient i Habitatge, de qui depèn l’ACA i que, a més, hauria de ser sensible(per ser d’IC) a la preservació d’aquest espai natural de memòria col·lectiva i a la voluntat popular que s’està mobilitzant. Igualment, membres del govern encara amb més càrrec polític, podien i havien de ser-hi sensibles. I hem començat a fer trucades. Hem contactat amb diputats, però hem topat amb les inèrcies de les organitzacions internes de la classe política i això ha fet que haguéssim de fer segones i terceres trucades: les seves disponibilitats i esperit de col·laboració han anat quedant clares i ens han clarificat un seguit de gestions que estaven fent. Noves males notícies arribades de la Casa de la Vila, han provocat una assemblea improvisada, en què, entre altres qüestions, s’ha proposat la tramesa de correus electrònics personals al conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Gairebé sense donar temps que la reunió acabés, me n’he anat a casa, corrent i he enviat aquest text:
Honorable conseller de Medi Ambient i Habitatge,
Per evitar un error irreparable i per solidaridaritat amb la població sensible al medi ambient i al patrimoni col·lectiu, atureu immediatament l’actuació de l’ACA a Malgrat de Mar, en el tros de la riera anomenat de Can Feliciano. Aturat i sense repressió policial a la bona gent que ho defensem, hi ha marge per trobar el punt d’equilibri, la solució que satisfaci el vostre projecte i la sensibilitat popular i medioambiental. Si els mossos d’esquadra reprimeixen i les serres tallen, ja no es podrà refer l’error. I, de marge, n’hi ha. I molt, per trobar la solució. La decisió, però, és política, que els tècnics ja s’hi avindran després, amb la modificació (tècnicament possible) del projecte, de forma i manera que tot s’ajusti al que vol ara la Unió Europea, al que volem els ciutadans i ciutadanes i a l’objectiu positiu que perseguiu. Si, al contrari, tireu endavant el que es basa en criteris ja superats, el petit gran desastre serà inevitable.
Un primer punt per començar és que el mateix projecte que ara executeu, ja diu que "es mirarà de respectar tant com sigui possible" l’arbreda i, a l’hora de la veritat, es comprova que l’execució anava a ser molt més agressiva. per tant, s’imposa una suspensió cautelar, que doni temps a arreglar les coses i, sobretot, a evitar un mal irreversible.
…
He entrat al bloc i m’ha impressionat el nombre de visites que havia rebut el post sobre la revolta popular; però no m’hi he entretingut. Tenia, com aquell que diu, el dinar a taula i havia encara de dutxar-me, però sentia la necessitat de penjar un SOS al bloc i fer saber als lectors habituals que no el podia actualitzar, perquè l’amenaça permanent d’actuació policial i em feia estar al lloc de defensa del racó de Can Feliciano. Ras i curt, he fet el "post", m’he dutxat, he dinat d’una esgarrapada i cap allà.
…
L’espera. La llarga, inacabable espera. Parlem de cinema i cultura amb un professor de la Universitat de Girona (al matí ja havíem compartit una altra estona amb un catedràtic també de la UdG, que cada dia és allà defensant aquell espai patrimonial de la memòria del seu poble). Agafo el cotxe, vaig a fer benzina i vaig fins al carrer de l’Ajuntament a fer una prova de protesta: es tractaria -si calgués- de clavar el clàxon des de la cantonada amb el Camí Nou, fins al Centre, l’efecte resulta espectacular, la prova em satisfà. Torno al lloc que defensem i els ho comento: és una idea més. Com tantes d’altres que hem anat pensant. Tanmateix, la gent manté la convicció de la resistència pacífica, no gens agressiva, perquè el que es vol és no molestar ningú, sinó salvar el Racó de Can Feliciano. M’avisen que el diputat amic meu ve de camí. Vinc a casa, per veure si hi ha resposta als correus enviats (ja que, a més del conseller, el correu l’he enviat també a altres adreces de la Generalitat). Una resposta rebuda, la imprimeixo i me l’enduc. Repartim el miler llarg de fotocòpies del segon manifest dels revoltats (podeu llegir-los tots dos, el primer i el segon, en arxius adjunts). Aquest text i un esborrany de projecte tècnic alternatiu (amb assessorament) l’han estat elaborant fins altes hores de la nit, els capdavanters de la revolta: un nou exemple d’equanimitat, lucidesa, idees clares i voluntat de solució positiva en benefici del patrimoni col·lectiu. El meu reconeixement personal i una gratitud immensa, per l’esforç que fan i la generositat que demostren!.
…
Arriba l’amic diputat, ens parla de les gestions fetes i coincideix que ha fet cap allà, també, un tècnic expert en qüestions de rieres: hi ha alternatives possibles. La moral puja. Ha arribat, tanmateix, l’hora d’anar cap a la Casa de la Vila i nosaltres som dels que hi hem d’anar. Altres companys, es queden a defensar el racó reivindicat. A les 7 de la tarda, el jovent amb timbals ja fa una fressa important, la gent ja acaba d’arribar i tornem a ser molts, molts. Hi veig fills i marits de regidors, àvies, noiets, senyors d’edat, noies, mestresses de casa, professionals, obrers: gent de tota edat i condició… Mentre no s’hi posen (a parlar) vaig a repartir uns quants manifestos a botigues de la zona (tothom me’n reclama més i volen saber on han de portar les signatures recollides). Milers n’hi ha, de signatures recollides! Aprofitant l’avinentesa, entro a una pastisseria i em compro un gelat de xocolata, que em refresqui!
…
A la Casa de la Vila, sabem que alguns regidors estant reunits, mirant de posar-se d’acord, per aconseguir la supensió de l’obra, en la part del Racó de Can Feliciano. A baix, la gent fem la nostra, que nosaltres reclamem que se salvi. I punt. No obstant això, els regidors reunits han arribat a un principi d’acord: miraran si convencen els respectius partits, de presentar una proposta de suspensió de l’obra, al ple municipal del primer dijous de setembre. Pretenen, però, que s’aixequi l’acampada que impedeix els operaris seguir treballant, com a gest de boba voluntat. La xiulada ha estat d’un soroll fortíssim. La gent sabem el que volem. Jo, però, aplaudeixo la iniciativa d’aquests regidors, per bé que han de tenir clar que la gent vol garanties, el compromís d’un acord de ple ferm, i no pas intencions, que les serres només es van aturar quan la gent s’hi va interposar. Aplaudeixo i faig costat a la proposta que els regidors de l’oposició (PP, CiU, ERC i IC) es posin d’acord en la suspensió de l’obra al tram de Can Feliciano, perquè es pugui trobar la solució no-agressiva amb aquell indret. Simplement això: que exerceixin la seva responsabilitat política, pel bé comú, sense entrar en cap altra qüestió que no sigui donar una oportunitat a la preservació de l’indret. Si no sé com no ho ha proposat la mateixa alcaldia, això! I, al capdavall, és el que demanem que, d’ofici, decideixi el conseller de Medi Ambient de la Generalitat!.
…
De l’empipada inicial amb els polítics, s’ha passat a una progressiva comprensió, a mesura que tothom ha entès que cal la garantia, el compromís ja ferm que significa un acord de ple, qua s’hagi près, perquè el personal es plantegi "aixecar el campament". La manifestació, en qualsevol cas, ha acabat sorollosa, plena de vigor, al Racó reivindicat.
…
Eren passades les vuit del vespre, converses amb uns i altres, sobre la situació. Propostes d’accions de suport per als propers dies. I cap a un quart de deu, uns amics em proposen d’anar a sopar. Els ho agraeixo. Em cal. Amb la dona i els amics anem fins a un petit restaurant i em regalo tres talls de lluça la planxa, amb patates fregides, tot regat amb un vinet blanc fresc. Fet el cafè, però, és cosa de passar una estona pel Racó de Can Feliciano. La fem petar una mica i, a quarts d’una arribo a casa.
…
Ara són les 2 i demà, a les 06.30h, m’he de llevar per anar a la feina (això, si de matinada no em truquen que els van a desallotjar…). Si heu aguantat aquesta mena de crònica fins aquí, moltes gràcies pel vostre interès i paciència.
…
Ànims per a continuar la Lluita! no defalliu què ara jo ho teniu coll avall.
Dissabte per poc que pugui vindré per donar-vos suport si encara hi esteu de lluita.
Manel