Club 7 Cinema

Era una intuïció, que Steven Spielberg seria el president del jurat internacional del Festival de Canes. De fet, l’any passat ja hi especulàvem; però en aquella edició “tocava” un europeu (per a l’ocasió, Nanni Moretti). I és que, quan vaig començar a anar al festival, ara farà vint-i-cinc anys, ben aviat vaig aprendre que tenien el costum d’anar alternant entre ambdós costats de l’Atlàntic: ara un europeu, ara un nord-americà, ara un europeu, ara un nord-americà… Certament, és una regla que té les seves excepcions (per exemple, quan s’ha designat un president asiàtic, o simplement perquè s’ha decidit saltar-se-la, que tampoc hi ha cap obligació, de seguir-la). I si et posaves a pensar en noms aviat t’adonaves que Steven Spielberg tenia força números per haver-ne estat, ja,  i, en canvi, anaven passant els anys i res. 2013, la 66a edició: aquest cop sí.

Per què Steven Spielberg era un president cantat, tard o d’hora? Sobretot perquè és de la mena de figures que al certamen els interessa. Atresora alguns films de referència, una fama mundial indiscutible, garanteix un atractiu mediàtic, aplana els lligams amb Hollywood (cosa que, fins a cert punt, sempre ha interessat als directius de Canes) i reivindica el vincle del festival amb el cineasta.

El 1974, un jove Spielberg va participar a la Competició amb The Sugarland Express i el jurat presidit per René Clair li concedí el premi del Millor Guió. Però la gran fita spielbergariana a la Croisette va tenir lloc l’any 1982, quan, Fora de Competició, hi projectà ET en estrena mundial. Combinar emoció, reconeixement crític i èxit popular és el gran somni dels programadors “cannoises” i aquella sensible història dels nens i l’extraterrestre que enyora casa seva reuneix amb escreix aquests ingredients. No obstant això, no es pot pas dir que després el lligam hagi estat gaire sòlid. Igualment Fora de Competició, s’hi han projectat El color púrpura (1986) i, dotze anys després, Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull (2008). I a les darreres edicions, potser bregant perquè Spielberg acabés cedint a la temptació i acceptés finalment presidir el jurat, Cannes Classics li ha presentat la versió restaurada de Tauró i dos films en què intervé al davant de la càmera Hollywood don’t surf i Method to the Madness of Jerry Lewis. Gilles Jacob, president del Festival ha reconegut que l’hi havia demanat en diverses ocasions i que sempre els contestava que “estava rodant”. I Thierry Fremaux, delegat general del Festival, ha revelat que fa dos anys Spielberg els havia donat un acord de principi i enguany s’ho ha combinat, per a poder presidir el jurat de Canes.

Podríem preguntar-nos també per què s’ha esperat fins avui per a anunciar que Spielberg serà el president del Jurat de Canes 2013; ja que aquest càrrec se  sol fer públic abans (al decurs de gener i, en alguna ocasió, ha estat al desembre; en algun cas potser el febrer, però no pas l’últim dia del mes). Potser es trcta d’un canvi en l’estratègia mediàtica del certamen; potser ha costat convèncer Spielberg (de fet, Fremaux ha explicat que s’hi ha estat reunint aquestes darreres setmanes). Tampoc hem de descartar que hi hagi tingut alguna cosa a veure el resultat dels Oscar, que han deixat Lincoln amb només 2 estatuetes, de les quals cap no és ni la de Millor Pel·lícula, ni la de Millor Direcció.

Sigui com sigui, el cas que ja s’ha confirmat que l’equip humà responsable d’atorgar la propera Palma d’Or ( i la resta de guardons oficials) el dia 26 de maig de 2013, el presidirà Steven Spielberg, que ha manifestat: La meva admiració per la manera ferm com el Festival de Canes defensa el cinema internacional és total. Canes és el més festival de més prestigi i això li permet de seguir afirmar que el cinema és un art que trascendeix les cultures i les generacions.