Club 7 Cinema

Els pintors, quan han de fer un quadre sobre un punt o altre d’un poble, com sol passar en els concursos de pintura ràpida, solen triar-los i triar-los bé. El de Can Feliciano ha estat un dels més pintats, al llarg de les dècades de vida del Concurs de Pintura Ràpida de Malgrat. Igualment, els pintors locals més rellevants l’han immortalitzat manta vegades: m’explicava ahir la tarda el pintor Joan Farré, les tardes que, amb altres col·legues, havia passat al voltant del Racó de Can Feliciano, cadascú amb la seva tècnica, trient-li suc a les possibilitats plàstiques d’un bé de Déu natural com aquell.

Per seguir, cliqueu aquí: Vull llegir la resta de l’article

L’emoció i la indignació popular s’han tornat a manifestar amb força a la concentració (diària, a les 7 de la tarda, davant de l’Ajuntament) del dia 30 d’agost, quan hi hem portat tres quadres pictòrics, fets en èpoques diferents, sobre el Racó de Can Feliciano. El personal hem recordat les moltíssimes vegades que hi hem vist gent amb cavallets i pinzells, el munt de quadres en què l’indret ha estat representat: l’art ha actuat com a referent visual de la memòria col·lectiva i com a reivindicació de la bellesa natural que, al capadavall, és el que estem defensant. Així com els racons dotats de personalitat també configuren el poble, l’art (la pintura, en aquest cas, però podríem esmentar igualment la fotografia) els remarca, els assenyala, se’n fa testimoni, ajuda a preservar-los en la memòria col·lectiva. L’art sap captar l’ànima d’un poble. I un poble sense personalitat pròpia, sense els espais que el conformen amb el pòsit dels anys i les vivències compartides, és un poble sense ànima. Un poble sense art. Sense cap art que el pugui representar. Un poble sense ànima, és un poble sense art. La revolta popular en defensa del Racó de Can Feliciano volem que Malgrat segueixi sent un poble amb personalitat pròpia, el poble amb ànima que ens estimem, un poble amb art.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!