Club 7 Cinema

Totes les pel·lícules de la 43a Quinzena dels Realitzadors. Dels llargmetratges, una brevíssima presentació i enllaços amb les fitxes que he publicat de cada film. De les pel·lícules programades en sessions especials i dels curtmetratges, els enllaços son amb el web de la Quinzena.

No sembla, la d’aquest any, una selecció especialment atractiva. En tot cas, no hi ha grans noms ni cineastes emergents que reclamin l’atenció. Això no obstant, es compta amb André Téchiné, els nous treballs d’Urszula Antoniak i del cineasta de Sri Lanka Vimukthi Jayasundara, l’estranya combinació Kamen Kalev – Laetitia Casta, una nova aproximació a Joana d’Arc… i la curiosa coincidència de films en què el bosc i la seva mitologia té un pes important. A més, les sorpreses que poden donar-nos alguns dels que d’entrada no hi comptem gaire. En definitiva, la Quinzena és la Quinzena!

Llargmetratges de Quinzena dels Realitzadors – Canes 2011

L’abisme platejat (O abismo prateado | La falaise argentée), de Karim Ainouz. Una nit en la vida d’una dona abandonada pel marit, a Copacabana. Dirigeix el brasiler Ainouz, ajudant del primer Todd Haynes i coguionista d’un Walter Salles, que debutà amb Madame Satã i ja tractava un abandonament marital a El cel de Suely. Durada: 1h25.

Code Blue (Code Blue), de Urszula Antoniak. La soledat impossible de suportar ja era present a Nothing Personal, l’opera prima d’Antoniak, i ara és el que du a prendre decisions íntimes a una infermera consagrada als malalts fins a l’extrem. Durada: 1h20.

Ocell blau (Blue Bird), de Gust van den Berghe. El flamenc Van den Berghe, autor d’ El Nen Jesús de Flandes, torna amb aquest film inspirat en la novel·la L’oiseau bleu, de Maurice Maeterlinckpi, sobre dues canalles africanes que, buscant l’ocell blau, troben l’Àima del Bosc, el Cap dels Plaers, el Reialme del Futur… Durada: 1h26.

The Other Side Of Sleep (The Other Side Of Sleep), de Rebecca Daly. Una somnàmbula queda engolida per una tempesta emocional (en què somnis i realitat se li barregen), quan l’assassinat d’una noia del poble li reobre la ferida de la desaparició de sa mare. Candidata a la Càmera d’Or. Durada: 1h31.

La fin du silence (La fin du silence | The End of Silence), de Roland Edzard. Film obscur, sobre un fill expulsat de casa que acaba amagant-se a bosc, després d’una presumpta revenja… Aspira a la Càmera d’Or. Durada: 1h20.

Après le Sud (Après le Sud), de Jean-Jacques Jauffret. Una tarda canicular en un indret del sud de França. Els camins de quatre individus s’encreuen: quatre vides plenes de ferides, humiliacions, pors i fatigues, que van a parar a una tragèdia. Candidata a la Càmera d’Or. Durada: 1h29.

Chatrak (Chatrak | Mushrooms), de Vimukthi Jayasundara. Format a l’Índia, a Le Fresnoy i resident a la Cinéfondation, el cineasta de Sri Lanka va forjant una filmografia (La terra abandonada, Entre dos mons…) en què la natura apareix com a refugi, el país es troba entre la guerra i la pau, les llegendes ancestrals prenen cos… Durada: 1h30.

Retorn (Return), de Liza Johnson. L’artista nord-americana Liza Johnson debuta amb aquest llargmetratge sobre una dona que, en retornar a casa després d’una llarga absència, no retroba la vida anterior i acaba sent una estranya per a la seva família i els amics. Al repartiment, Michael Shannon. Candidata a la Càmera d’Or. Durada: 1h37.

L’illa (Ostrovad | The Island), de Kamen Kalev. El prometedor director búlgar Kamen Kalev (Eastern Plays) torna i ho fa amb Laetitia Casta, en una història d’amor que topa amb les pors amagades que sobreïxen quan la parelleta se’n va a una illa calorosa de la Mar Negra. Durada: 1h50.

Sur la planche (Sur la planche), de Leila Kilani. La marroquina Laila Kilani debuta amb el que es presenta com un film negre sota els auspicis conflictius d’un somni de mundialisme. La història de quatre noies que s’estan fent, amb amors, tries, destins fracassats. Candidata a la Càmera d’Or.Durada: 1h46.

Porfirio (Porfirio), d’Alejandro Landes. El títol del film és el nom del personatge principal,  interpretat pel mateix  Porfirio Ramírez (hemiplègic per ferida de bala policial, confinat entre el llit i la cadira de rodes, que ven minuts de telèfon mòbil). Projecte avalat per Cinéfondation i Sundance Inst. Del director de Cocalero, documental sobre Evo Morales. Durada: 1h41

Els gegants (Les géants), de Bouli Lanners –Cloenda-. L’actor de personatges còmics, quan no delirants, i director de films com Eldorado, el való Bouli Lanners, clou la 43a Quinzena amb l’aventura de tres adolescents disposats a aprofitar l’estiu per viure la gran i perillosa aventura de la seva vida. Durada: 1h24.

Respirar (Atmen | Breathing), de Karl Markovics. Veterà actor de teatre i televisió, l’austríac Markovics és conegut darrerament al cinema pel seu paper protagonista a Els fasificadors (Òscar parla No Anglesa). Ara, debuta com a director amb aquest film sobre la recerca de la mare per part d’un jove inadaptat en llibertat condicional. Durada: 1h38.

A ciutat (En ville | Iris in Bloom), de Valérie Mréjen i Bertrand Schefer. Una noieta de províncies coneix un fotògraf de París que ronda els quaranta i la relació que estableixen els trasbalsa. Amb Lola Creton, Stanislas Merhar i Valérie Donzelli. Candidata a la Càmera d’Or. Durada: 1h15.

Play (Play), de Ruben Ostlund. El suec Ostlund, que el 2008 va ser a Un Certain Regard amb Involuntaris (mirada a les lliçons a aprendre pel jovent i als límits que és millor que no es traspassin) s’ha inspirat ara en un cas real de robatoris persistents comesos per una colla de nois en ple centre de Göteborg, a tall de joc de rol i amb retòrica de banda. Durada: 1h58.

Joana captiva (Jeanne captive | The Silence of Joan), de Philippe Ramos. Si anteriorment havia fabulat amb la biografia del personatge de Melville a Capità Achab, ara el francès Ramos entoma Joana d’Arc: la tardor de 1430, venen als anglesos Joana d’Arc, presonera d’un poderós senyor del nord de França, i tot de gent mira d’atansar-s’hi. Durada: 1h32.

Corpo Celeste (Corpo celeste), d’Alice Rohrwacher. El sud d’Itàlia, vist pels ulls d’una noia de 13 anys arribada de Suïssa que, a l’hora de buscar el propi cami, encara la moral catòlica que l’envolta. Rohrwacher havia participat en documental col·lectiu a tall de viatge per Itàlia. Candidata a la Càmera d’Or. Durada: 1h40.

La fada (La fée | The Fairy), de Bruno Romy, Fiona Gordon i Dominique Abel –Inauguració-. Història d’un sereno d’hotel enamorat d’una fada que l’ha visitat de nit i li ha concedit alguns desitjos. Ell, en Dom; ella, la Fiona… Un tercet especialitzat en poètiques faules fílmiques de caràcter burlesc, dos dels quals són actors d’espectacles comico-burlescos i protagonistes dels seus films. Durada: 1h34.

Eldfjall (Eldfjall | Volcano), de Runar Runarsson. En els premiadíssims curtmetratges de l’islandès Runarsson sovintegen les cruïlles d’edat: un pagès vell que es preparar per anar a viure a una residència, adolescents al llindar de l’edat adulta , noieta a qui les coses li canvien… Ara, la història “iniciàtica” d’un conserge gairebé barallat amb tothom, que es jubila i s’adona que ha de canviar. Durada: 1h39.

Destí (Busong | Palawan Destin), d’Auraeus Solito. Una noia que no pot caminar i son germà, que la du per Palawan tot buscant un curandero, i de camí, va topant amb gent que els ajuda i troben el destí: un noiet, un pescador, una dona… Dirigeix l’autor d’ El despertar de Maximo Oliveros, membre d’un llinatge de Palawan. Durada: 1h35.

Imperdonables (Impardonnables | Unforgivable) d’André Téchiné. Els rumors la situaven a la secció oficial. Téchiné, el gran nom de la Qinzena 2011. Adaptació de la novel·la homònima de Philippe Djian (de qui anteriorment s’han dut el cinema 37º2 le matin i Bleu comme l’enfer), sobre un escriptor que arriba a Venècia per escriure, s’enamora de l’agent immobiliària, força les coses i després la fa seguir per un delinqüent, per esbrinar si ella és aigua clara. Amb André Dussolier, Carole Bouquet, Mélanie Thierry. Durada: 1h53.

Sessions Especials de Quinzena dels Realitzadors – Canes 2011

Des jeunes gens mödernes (Kids of Töday – Des Jeunes Gens Mödernes), de Jérôme de Missolz. Un llegendari crític de rock dels anys setanta pren possessió d’una bande de joves noctàmbuls de la nit d’ara mateix. De París a Pequín, passant per Nova York, Mont-real i Hong Kong, desferma una onada onírica a la Burroughs, en què es barregen passats sensuals i futurs urbans. Jérôme de Missolz, especialista a subvertir els codis, per trobar noves maneres de pensar el cinema. Durada: 1h37.

El velador (El velador | Le Veilleur de nuit | The Night Watchman), de Natalia Almada. Al narcocementiri de Culiacan, cada nit, Martin vigila les capelles extravagants dels tristement cèlebres barons mexicans de la droga. Durada: 1h37.

Koi no Tsumi, de Sion Sono. Suicide Club, Love Exposure i Cold Fish són alguns dels avals cinematogràfics del polifacètic Sion Sono (1961, Toyokawa, Aichi, Japó), que ens serveix una història de dona casada amb novel·lista famós, íntimament poc satisfeta fins a vendre el seu cos a estranys… i la policia, que investiga un crim en una zona de “love hotels”. Durada: 2h23.

De nit elles ballen (La nuit elles dansent), d’ Isabelle Lavigne, Stéphane Thibault. Producció canadenca, rodada a el Caire, és la crònica familiar d’un clan de dones que es transmeten l’ofici de balladores de mares a filles des de la nit dels temps. Durada: 1h20.

Curtmetratges i migmetratges de Quinzena dels Realitzadors – Canes 2011

Armand 15 ans l’été, de Blaise Harrison. En un poble del sud de França, Armand, el diferent (obès, exhuberant, reservat…) passa l’estiu, al so dels grills, les xerrades amb les companyes, les migdiades, les sèries americanes…Durada: 50′.

Bielutin – Dans le jardin du temps, de Clément Cogitore. Reclosos al seu pis de Moscú, els protagonistes vigilen una de les més importants i misterioses col·leccions d’art del Renaixement i es munten una ficció, en què l’art i la mentida s’imposen a la realitat. Durada: 30′.

Boro In The Box, de Bertrand Mandico. Retrat fictici i fantasiejat de Walerian Borowczyk, un univers cruel i obscè, ple d’aventures banals i truculentes. Durada: 40′.

Cigarette at Night, de Duane Hopkins. El director de Better Things retorna al curtmetratgisme amb aquest film sobre un noi que fa l’última cigarreta abans de tornar a casa. Durada: 5′.

Csicska (Beast), d’ Attila Till. Un granger hongarès ho té tot sota control: inclosa la dona, la família… Durada: 20′.

Demain, ça sera bien, de Pauline Gay. Retrat de dues noies en un embolic. Durada: 16′.

Fourplay : Tampa, de Kyle Henry. A Tampa, un home amb crisi de confiança busca satisfacció als lavabos d’un centre comercial: comèdia amb WC i gang-bang. Durada: 17′.

Killing the Chickens to Scare the Monkeys, de Jens Assur. Fotògraf artista reconegut mundialment, el suec Jens Assur presenta aquesta coproducció sueco-tailandesa que, en nou escenes anunciades com “fortes”, mostra les conseqüències imprevistes de la política nacional en la vida d’una noia. Durada: 23′.

La conduite de la raison, de Aliocha. Als seus curts i documentals, Aliocha explora temes metafísics que impliquen l’espai i el temps. En aquesta ocasió, tenim un home i el seu gos, en un bosc. Durada: 21′.

Las Palmas, de Johannes Nyholm. Una nena d’un any interpreta el paper d’una senyora d’edat mitjana de vacances al sol i que mira de fer nous amics i passar-s’ho bé: els altres personatges, marionetes. Durada: 13′.

Le songe de Poliphile (Le Songe de Poliphile | The Strife of Love in a Dream), de Camille Henrot. Coneguda pels seus videos i animacions que barregen dibuix, música i imatges cinematogràfiques, l’autora tracta de la fascinació que exerceix l’altre. En aquesta ocasió ve a explorar la manifestació de Sudir Karak: “l’Índia és l’inconscient d’Occident”, Durada: 10′.

Mila Caos, de Simon Paetau. Un noi cubà de 17 anys, cada cap de setmana es transforma en Mila Caos, per a un espectacle clandestí de “drag-queens” i es deleix perquè sa mare el vagi a veure. Durada: 18′.

Nuvem (Nuvem | Le Poisson-lune | Sunfish), de Basil da Cunha. Un noi propens a deambular i estar als núvols, poc inclinat a treballar, prefereix la companyia de gats i clowns… Durada: 30′.

Vice Versa One (Yeke Varune | Vive Versa One), de Shahrbanoo Sadat. La cineasta afganesa segueix una nena que va porta per porta, buscant paperetes de vots. Durada: 10′.

FOTO Variant blava del cartell oficial de la 43a Quinzena dels Realitzadors

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!