Avui us he de parlar d’una producció audiovisual especial. Porta per títol Endegament de la Riera de Palafolls a Malgrat de Mar. L’ha feta l’Equip de govern de Malgrat i és un exemple diàfan de manipulació pocavergonya. Acaben apelant a la reflexió de les malgratenques i el malgratencs, davant la proposta alternativa que l’ACA ha fet respecte al projecte inicialment aprovat de canalització de la riera i que, com recordareu va provocar la revolta popular a final d’agost (amb ciutadans que tenen judici el dia 21 de novembre, denunciats per funcionaris municipals, etc.). Acaben apel·lant, deia a la reflexió; però resulta que prèviament no han exposat els dos projectes objectivament. Comença el video amb una explicació retòrica, farcida de propaganda de l’actuació municipal i pam, sense una explicació didàctica, clarificadora del cas concret, pam: passen a la proposta alternativa de l’ACA i el primer que en diuen, abans d’explicar-ne res, ja són pegues.
Per seguir, cliqueu aquí: Vull llegir la resta de l’article.
D’entre tots els arguments que s’utilitzen al video, el del paisatge o no hi és o l’esmenten molt de passada. I és que el paisatge com patrimoni comú viscut i compartit per manta ciutadans d’aquest poble és justament el principal valor que, de fet, s’està reivindicant popularment. I quan l’ACA fa la proposta alternativa també té ben en compte aquest valor patrimonial, sentimental. Si s’ho carreguessin tot i ho enjardinessin, segurament quedaria bonic, per posar al "llibre del bon urbanitzador"; però el nou res tindria a veure amb la memòria col·lectiva: els ciutadans perdríem un altre espai compartit al llarg d’anys.
Evidentment, el video no diu que el projecte aprovat (i encara aturat) va fer la vista grossa a la inundabilitat que provoca l’actual pont del carrer Riera. Per despistar, treuen l’argument que es va desestimar, com si no tingués importància… Això, després d’haver gastat minuts i minuts dient que estan fent "l’endegament de la Riera" per evitar la inundabilitat. S’enganxa abans un mentider que un coix!
D’entre els arguments que s’utilitzen al video contra el projecte alternatiu resulta especialment escandalós, per pocavergonya (per cínic, que vol dir immoral), el que provocaria problemes a la mobilitat: els ciutadans i ciutadanes de Malgrat fa anys, però anys que hem vist alterada la mobilitat per obres. No pas a algun qualsevol carrer, no; sinó a les principals vies de comunicació del poble. Ara vindrà d’aquests sis mesos i d’aquesta obra, quan el que hi ha en joc és la inundabilitat? Au, vinga!
El cost. És la substitució del pont del carrer Riera, és l’eliminació d’aquest punt negre de la inundabilitat, el que ho encareix. Dit d’una altra manera, si el projecte inicialment aprovat s’acabés executant, caldria igualment reformar-lo sobre la marxa, per substituir el pont de la Riera. I, per tant, acabaria costant més que l’alternativa que proposa l’ACA. Això, perquè l’ACA i l’Ajuntament tenen l’obligació, efectivament, de fer que s’esvaeixi el perill perfectament calculat que aquest pont crea respecte a la inundabilitat.
Es retreu al projecte alternatiu que… les canyes i altres coses de les que solen baixar per la riera podrien "tapar", embussar, el calaix de reforç al desguaç que s’hauria de construir en paral·lel a la riera, al tram de can Feliciano… Té nassos que ho diguin els mateixos que han optat pet tapar la riera al tram de baix, que, quan hi ha amenaça de tempestes, han de córrer a netejar-la o han de preveure les tasques de neteja de manera que res els la pugui "embussar"… El problema el tindrem els malgratencs quan, d’aquí a uns anys, el consistori de torn no hi pari l’atenció que hi tenen els responsables del fet. El problema el tindrem, però no pel calaix paral·lel a Can Feliciano, sinó pel tram de baix. Mentrestant, mentre hi hagi interés municipal per mantenir la riera neta, aquell calaix no n’ha de ser cap de problema. I l’ACA, responsable de l’avantprojecte, no n’hi veu, de problemes, pel que fa al que la rierada pugui arrossegar (que l’aigua té la seva força).
Ja no és que amb aquest video l’Equip de govern facin anar l’aigua al seu molí, és que amaga informació (per exemple, en l’exposició del projecte alternatiu), la presenta manipulada i ostensiblement esbiaixada, d’acord amb el seu punt de vista. Tot això, gastant diners públics, sense ni representar la majoria dels ciutadans, ni respectar l’equanimitat que escau a una situació en què el Ple Municipal decidí precisament que s’estudiessin alternatives. Una equanimitat exigible, precisament, perquè pogués haver-hi reflexió de debò, perquè els ciutadans poguéssin ponderar lliurement les característiques d’un i altre projecte. En lloc d’això, gasten els diners de tots els ciutadans, amb la més gran de les pocavergonyes.
Si no ho heu fet abans, us convido que veieu el que han fet aquests deixebles de Goebbels:
Endegament de la Riera de Palafolls a Malgrat de Mar
I per acabar, deixeu-me fer una nova apel·lació als regidors i regidores del poble, tots i totes: una actitud personal, per comprensible que sigui, no pot passar davant ni del be comú, ni dels sentiments col·lectius, ni de la unitat entre els malgratencs i malgratenques, ni de la dignitat personal i política dels representants del poble. L’entossudiment irracional, la defensa ultrancera sense cap ni peus, du a disbarats com el d’aquesta producció audiovisual. I on més ens ha de dur? On més us ha de dur? Arriba un moment, pel que fa a aquest tema, que s’imposa un límit a la lleialtat, al tancar files amb qui està portant les coses amb la màxima "per ovaris, els meus" (i perdoneu l’expressió, segurament grollera, però ben gràfica). Així no es va enlloc. Sabeu perfectament que l’alternativa proposada per l’ACA pot avenir-se als interessos i projectes de tothom: la iniciativa municipal, canalitzadora de la riera i d’endreça de tot el que és la trama urbana local, i la sensibilitat dels que defensem la preservació del racó de Can Feliciano. Sabeu, doncs, que el problema no és si les canyes embussen o si les obres duren alguns mesos més; sabeu que això no està resolt encara, en benefici de tots, perquè hi ha algú que s’ho ha agafat en termes de guanyar o pedre. I no dubta de recorre al que calgui per no pedre. I aquí, el que no ha de perdre és el poble de Malgrat, el patrimoni de la memòria compartida, el paisatge que forma part de la nostra relació amb el poble. L’acord entre els regidors i regidores pot fer possible que tots hi guanyem; en canvi, si ens deixem arrossegar per dialèctiques bèl·liques (guanyar o pedre) de pati de col·legi, tots hi perdrem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vador compartim la pena i la vergonya de veure quina interpretació tan mesquina es fa de la política a Malgrat. També he acabat un text contra el DVD. Avui el penjarem a Desdelcastell.