Madres paralelas. Director i guionista: Pedro Almodóvar. Repartiment: Penélope Cruz (Janis), Milena Smit (Ana), Israel Elejalde (Arturo), Aitana Sánchez-Gijón (Teresa), Rossy de Palma (Elena). Vista a OCine-Blanes, en VOE, el dia 11.11.2021.
Sinopsi: Janis i Ana, solteres, comparteixen habitació a la Maternitat on van per tenir les seves filles. Janis ha tingut relacions amb Arturo, antropòleg que li ha promès col·laborar amb la gent del seu poble per a obrir una fosa comú, on hi ha enterrats l’avi de Jessica i nou persones més, afusellades pels falangistes set dies després de l’ “Alzamiento”.
Melodrama, per moments molt previsible, en alguns altres moments molt sobrecarregat (el cúmul de desgràcies narrades fa pensar amb aquells serials radiofònics de la tarda a l’època del franquisme). Realitzat de manera molt continguda, vorejant la fredor, per un Almodóvar a qui abans li anaven posades en escena més estripades. Tanta sobrietat passa per un estil més refinat, força elegant, amb imatges molt acurades, que bé podrien donar peu a un discurs fílmic millor.
Diria que l’Almodóvar director és avui en dia millor que l’Almodóvar guionista. Fent algunes el·lipsis severes, comença saltant d’esdeveniment en esdeveniment, amb clara voluntat de deixar-ho tot molt explícit -defecte que ja perjudicava la seva anterior Dolor y gloria-. Més endavant s’asserena i se centra en el melodrama, a millor glòria de Penélope Cruz (està pletòrica) i Milena Smit. Segueixen els salts temporals -amb un flash back tan salvatge com solitari- i la voluntat de deixar-ho tot clar. No estalvia les coincidències artificioses, ni les decisions qüestionables.
Temàticament, vol integrar el retrobament amb els avantpassats i la identificació de les filles de les protagonistes. Visualment ho planteja molt bé amb les proves de l’ADN. Narrativament ho enllaça amb les històries de cada protagonista, les dels seus pares i les dels pares de les nenes que tenen. El problema dels origens i els afectes familiars.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!