Club 7 Cinema

Synecdoche, New York / Sinècdoque, Nova York / Synecdoque

Sinopsi La història d’un dramaturg angoixat i de les relacions que té amb diverses dones que passen per la seva vida.

Director i guionista Charlie KAUFMAN. Fotografia Frederick Elmes. Muntatge Robert Frazen Producció Likely Story (EUA), Sidney Kimmel Entertainment (EUA).

Repartiment Philip Seymour Hoffman (Caden Cotard), Catherine Keener (Adele, exdona de Caden), Jennifer Jason Leigh (Maria, amiga d’Adele), Michelle Williams (Claire, actriu i dona actual de Caden), Samantha Morton (Hazel, cobejada per Caden), Hope Davis (Madeline Gravis, psicoterapeuta de Caden), Emily Watson, Dianne Wiest, Tom Noonan (Sammy Barnathan, actor que Caden contracta)

Nota Sinècdoque -DIEC2-: Figura retòrica que consisteix a ampliar o restringir el significat d’un mot prenent el tot per la part o la part pel tot, el gènere per l’espècie o l’espècie pel gènere, etc.

Informació sobre el director, clicant aquí: Els directors de Canes 2008: Charlie Kaufman.

Més informació (enllaços amb el web del Festival de Canes, amb bases de dades, llocs de la xarxa especialitzats en cinema, pàgines de les distribuïdores), anant a Vull llegir la resta de l’article.

El comentari (actualització de 29.05.2008), anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Cartell nord-americà de Sinècdoque, Nova York, de Charlie Kaufman

Més informació [Festival de Canes] [IMDB] [Kimmel Int.] [AlloCine] [CommeAuCinéma]

Dist. It [Bim Dist.]

Comentari

Charlie Kaufman, l’oscaritzat guionista d’Adaptation. El lladre d’orquídees, ha decebut al Festival de Canes amb el seu debut com a director, Sinècdoque, Nova York. Philip Seymour Hoffman, en la pitjor interpretació que se li recorda, hi encarna el dramaturg exitós i hipocondríac, que, en una immensa nau industrial de Nova York, munta una obra constantment reescrita en base a les relacions que té amb les diverses dones que l’envolten. Així, els personatges de la vida real a la pel·lícula es dupliquen en els que protagonitzen la peça teatral i, a partir d’aquí, Charlie Kaufman comença a embolicar la troca de manera que, als assajos, alguns papers els assumeixin “personatges reals” i que la vida d’aquests vagi quedant afectada pel que passa a l’escenari. De mica en mica, esvaeix  la frontera entre ficció i realitat, algun rol passa a repartir-lo entre tres intèrprets, alguns altres els barreja… emborratxant-se vertiginosament amb tant de virtuosisme, que no fa cap enlloc. Enderiat amb aquest joc, descura el ritme fílmic, no atorga prou força a les seves idees visuals, ni treu suc a la seva compromesa posada en escena, que ho enrareix encara més tot plegat, per acabar d’adobar.

Kaufman compta amb un gran esplet d’actrius per a les diverses dones del protagonista i les seves rèpliques, amb Catherine Keener al capdavant de les Jennifer Jason leigh, Michelle Williams, Samantha Morton, Emily Watson, Hope Davis i Dianne Wiest. No és en va que una actriu lligada al cinema de Woody Allen com Dianne Wiest assumeixi aquí el paper d’una veterana de l’escena teatral que acaba substituint el mateix dramaturg, perfilat com un intel·lectual de la mena del cineasta de Manhattan. I és que Sinècdoque, Nova York comença com una comèdia que bé podria signar un Allen passat de voltes, fent humor amb els neguits neuròtics del protagonista; per bé que la pel·lícula aviat pren un caràcter més dramàtic, alhora que s’enllota i l’escanya l’enrevessament del seu autor.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!