Segons la notícia que el diari El Punt publica avui, l’ACA va emetre un comunicat en què assegura que el projecte continuarà tal com està, d’acord amb les indicacions de l’Ajuntament. L’ ACA explica que a fi de reduir l’impacte de l’obra i complementar la zona arbrada no afectada, executarà un projecte de plantació d’arbres adults d’espècies autòctones i millorarà l’àmbit arbrat d’aquesta zona verda.
Per seguir, cliqueu aquí: Vull llegir la resta de l’article.
Els de l’ACA saben perfectament que el Racó de Can Feliciano deixarà de ser el que és si el destrueixen i que, plantant-hi alguns arbres que "complementin" els quatre que en deixaran, dels centenaris, el que quedarà serà un espai diferent. Un espai que gairebé res tindrà a veure amb el patrimoni de memòria compartida durant anys i panys per la gent d’aquest poble. I dic "gairebé no tindrà res a veure", perquè els poquíssims arbres antics que restarien en vida esdevindrien un monument a l’atemptat paisatgístic que el Departament de Medi Ambient i Habitatge, del qual depèn l’ACA, hauria comès.
Fixem-nos que l’ACA diu que el projecte continuarà tal com està, d’acord amb les indicacions de l’Ajuntament. Aquests dies, l’Ajuntament deia que l’ACA… Aquí, amics lectors i amigues lectores, hi ha una responsabilitat política directa i de la qual no pot defugir, del conseller de Medi Ambient i Habitatge. Perquè està perfectament assabentat que hi ha la possibilitat de preservar aquest espai natural, que la realitat de l’obra que es començava a executar s’ha vist que no respectava l’acord del Ple Municipal i reflectida al text, de preservar al màxim l’arbreda (ja que, a la realitat, s’ha vist que la preservació era mínima). Per tant, la responsabilitat superior del conseller hauria de permetre que, abans que res no es destrueixi irreversiblement, s’estudiïn les solucions tècniques perquè tot segueixi endavant i alhora es pugui respectar aquest espai natural, patrimoni de la memòria col·lectiva. El conseller tampoc pot ignorar les 4.000 signatures recollides en només quatre dies, ni la mobilització popular, amb la diversitat de ciutadans i ciutadanes que reclamen la preservació d’aquest espai. No val que el conseller Francesc Baltasar declini la seva responsabilitat i que se’ns doni bufetades a la cara amb ara l’ACA que si l’Ajuntament, ara l’Ajuntament que si l’ACA. Les autoritats democràtiques hi són per atendre el poble i no pas per jugar-hi amb estratègies de marejar-lo amb ara em trec les puces de sobre, ara és cosa d’aquell, ara és cosa de l’altre. Les autoritats democràtiques hi són per fer complir la llei i ser respectuoses amb els mecanismes institucionals, però també per garantir la preservació de valors que estan per sobre dels equilibris: per això, la mateixa llei admet l’esmena, el projecte d’obra admet la suspensió parcial i la seva revisió. Per sentit comú, pel bé comú, pel respecte al paisatge i a l’espai natural, perquè es pugui trobar la solució que atengui la voluntat de tothom. El conseller Francesc Baltasar té una responsabilitat política de la qual no pot defugir. No són els organismes executors orgànicament inferiors a ell -com l’ ACA- els que poden prendre decisions polítiques que li pertoquen al conseller.
Vull recordar, perquè es fa inevitable, que Francesc Baltasar és al govern de Catalunya, en el marc d’un acord tripartit, en què ell ocupa el càrrec per la part que toca a Iniciativa per Catalunya – Els Verds. I que no sabria trobar cap, ni una raó política, ideològica, d’interés general, per la qual un home d’Iniciativa per Catalunya – Els Verds no abonés la suspensió parcial del projecte d’obra, en el tram que afecta l’espai natural de l’arbreda de Can Feliciano. Altrament, si tant se val la sensibilitat social, ecològica, paisatgística, de país… en un governant, potser hauríem d’arribar a la conclusió que no cal que hi hagi consellers d’ Iniciativa per Catalunya- Els Verds. I, deixeu-m’ho dir, el mateix penso de la resta de formacions polítiques que conformen el nostre govern. Hi estiguem d’acord o no, amb el tripartit (aquesta no és ara la qüestió), el govern de la Generalitat és el nostre govern. I del nostre govern esperem alçada política, la capacitat de ser alguna cosa que simple maquinària administrativa, de ser portadors d’uns valors polítics per la defensa i promoció dels quals han estat elegits els diputats que els han nomenat a ells pel càrrec que ocupen. Si focalitzo la responsabilitat en el conseller Francesc Baltasar i en Iniciativa per Catalunya- Els Verds és perquè, de la conselleria de Medi Ambient i Habitatge, depèn l’ACA i, per tant del seu màxim responsable, la responsabilitat última que es preservi el paisatgístic espai natural de l’arbreda de Can Feliciano. Ara bé, igualment en faig responsables en la part que els pertoca, la resta de consellers i membres del Consell Executiu de la Generalitat, tant els que tenen rang jeràrquic superior a l’honorable Francesc Baltasar com els seus col·legues amb qui solidàriament comparteix la responsabilitat de govern.
Un país i el seu futur, passa pels grans projectes, però també per la preservació de tot el que calgui, que conforma la personalitat de país, per petit que sigui, el racó i el país. Un futur basat en la destrucció és un mal futur. Un país que només aposti per la prepotència i la sobèrbia de l’obra gran i malmeti les petites realitats, és un país que es fa mal bé.
Em sembla que, amb el tot el que porto escrit, els partits que, a Catalunya, són a l’oposició, també han d’atendre les seves obligacions, en aquest cas, no pas executives, sinó parlamentàries i de pressió política, en defensa del bé comú, en defensa del país.
No voldria acabar sense assenyalar dues coses:
PRIMERA. Fixem-nos que l’ACA treu el comunicat ahir, el mateix dia que s’ha convocat (per dimarts que ve) el Ple Municipal Extraordinari en què l’Ajuntament decidirà si suspèn l’obra o no. Per tant, l’ACA deu donar per fet que l’acte de sobirania que és un Ple Municipal no val per res; ja que, si de cas, les indicacions de l’Ajuntament, les hi hauran de donar a partir de dimecres que ve. Sembla que l’ACA falti al respecte de cadascun dels 17 regidors i regidores de Malgrat que, amb el seu vot, conformaran la decisió municipal.
SEGONA. El diari El Punt, avui, ja fa un tractament informatiu de got mig ple, decantat cap al color groc, en què clamorosament se silencia el significatiu suport a la reivindicació per part de l’exalcalde socialista i, ja en el titulet, es parla de la revolta popular en termes d’ "els contraris a la tala d’arbres". És digna d’anàlisi experta la fotografia, la mena de foto, que acompanya el text.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!