Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

8 d'octubre de 2023
0 comentaris

En la mort de Terence Davies

Ahir al vespre, per Xavi Serra i el seu article al diari ‘Ara’ (Mor Terence Davies, el gran cineasta de la poesia i el dolor), vaig saber que s’havia mort el gran cineasta Terence Davies (Liverpool, 10.11.1945 – Mistley, Essex, 07.10.2023). Una gran pèrdua.

Per obra i gràcia del malaguanyat crític José Luís Guarner, alguns a Barcelona vam ‘descobrir’ la impactant, emotiva, poètica, bella, trista “Trilogia de Terence Davies” (1983), que agrupava en una obra magnífica els seus corprenedors migmetratges “Children” (1976), “Madonna and Child” (1980) i “Death and Transfiguration” (1983), plens de cançons i records personals de l’autor -tres films autobiogràfics sobre un noi que topa amb l’escola catòlica, la pròpia homosexualitat i sentiment de culpa, els seus pares i les seves morts, la desesperació i la solitud-. La sentida expressivitat audiovisual de Davies la vam retrobar a continuació a les punyents, també melancòlicament melòdiques i extraordinàries “Veus distants” (1988) i “El llarg dia s’acaba” (1992). Era, doncs, amb gran expectació que vam esperar la projecció al Festival de Canes de “La Bíblia de Neó” (1995), en què ja no es basava en una història pròpia i personal, sinó que adaptà la novel·la de John Kennedy Toole, però el resultat no estigué a l’alçada del que n’esperàvem, perquè el seu cinema d’emocions li va quedar, en aquesta ocasió, francament afectat. Després va adaptar Edith Wharton a “La casa de l’alegria (2000), però no era aquell Terence Davies que havíem conegut. El 2008, tanmateix, retornà a les seves arrels, la ciutat de Liverpool a la qual va dedicar el sentit documental “Of Time and the City” i, al cap de tres anys, ens va commoure amb la gravetat de “The Deep Blue Sea“. De l’alçada autoral i la personalitat artística, absolutament vigent, de Terence Davies ens en va deixar constància la que serà la seva darrera pel·lícula “Benediction” (2021) -vital pel·lícula biogràfica sobre el poeta Siegfried Sassoon, homosexual i objector de consciència-, que va rodar després de “Sunset Song” (2015). “Història d’una passió” (2016) i encara el curtmetrtge “But Why?” (2021).

Hem perdut un gran cineasta. Ens en queda l’obra.

A FilminCat: “Benediction“, “The Deep Blue Sea” i “Història d’una passió“. I, a més a més, a Filmin: “Of Time and the City“, “Sunset Song“, “Death and Transfiguration“, “Madonna and Child” i “Children“.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!