Club 7 Cinema

Atenció a “La Bète”, de Bertrand Bonello, que ha sorprès fins als més detractors del cineasta, en una jornada molt ‘Netflix’ de la Mostra de Venècia, en què David Fincher i el seu perfeccionisme cinematogràfic han tornat a brillar.

Mostra de Venècia 2023. La Competició.

De David FINCHER, “THE KILLER” / “EL ASESINO”. Durada: 1h53. Amb Michael Fassbender, Tilda Swinton, Charles Parnell, Arliss Howard, Kerry O’Malley, Sophie Charlotte, Emiliano Pernía, Gabriel Polanco. Guió: Andrew Kevin Walker, basat en la novel·la gràfica d’ Alexis Nolent. Nota sinòptica: un ‘noir’ brutal, elegant i sanguinari que segueix un assassí professional en un món que ha perdut la seva brúixola moral. Sinopsi: Després d’un desastrós error, un assassí despietat s’enfronta als seus caps -i a si mateix- en una persecució global que ell insisteix que és de tot menys personal. És un home solitari i fred, metòdic i lliure d’escrúpols o remordiments. Ell, l’assassí, espera a l’ombra, vigilant el següent objectiu. Com més espera, però, més sembla perdre el cap. I la seva fredor. Retirat a Mèxic es veurà involucrat en un afer entre Cuba, Veneçuela i els Estats Units. Nota: producte Netflix, data prevista novembre de 2023. Enllaços: IMDB, MyMovies.

Algunes reaccions:

Sergi Sánchez, a Twitter: “The Killer” pot semblar menor, però és una lliçó de cinema pur. El seu protagonista serveix a Fincher per explicar el seu mètode de treball, on l’anàlisi, la precisió i el rigor ho són tot. Admirables el sentit del ritme i del muntatge, les diàfanes imatges. Manu Yáñez, a la crònica per al diari ‘Ara’: (..) David Fincher (..) s’aproxima a l’arquetip fílmic de l’assassí a sou. (..) Als primers compassos del film, el director de “L’habitació del pànic” construeix una dansa de plans d’alta precisió que van envoltant el personatge fins a adoptar el seu punt de vista, mentre que, a través del so, l’assassí comparteix amb l’espectador la seva fèrria ètica professional i homicida. (..) Amb “The Killer”, Fincher posa a prova els mecanismes d’identificació de la narrativa cinematogràfica. ¿Pot l’espectador posar-se del costat d’un protagonista que somriu mentre es distreu apuntant a un nen amb el seu rifle? I no només això. Dut per la negativa a assumir la immoralitat dels seus actes, l’assassí afirma que “l’empatia és un senyal de debilitat”. Unes paraules que contrasten amb l’evident connexió que hi ha entre les rígides ètiques professionals del personatge i el cineasta (..). Peter Bradshaw, a la crítica per a ‘The Guardian’ li posa 5 estrelles sobre 5: (..) Tot és entretingudament absurd i, tanmateix, la pura convicció i l’enfocament inèdit que Fassbender i Fincher aporten a aquest ballet de professionalitat anònima el fan molt agradable. I hi ha moments en què el vernís del realisme és inquietant (..). Aquest és un thriller de pura superfície i estil, dirigit amb un olfacte fantàstic i el rostre inescrutable i preocupat de Fassbender és perfecte per a això. Endika Rey, a Twitter: Ningú roda (ni munta) com Fincher. “The Killer” traça el buit d’un assassí a través d’una composició 100% precisa, amb ritme frenètic i sense que hi sobri ni un pla. Tot sense glamour: la venjança killbilliana al 2023 requereix comprar a Amazon i utilitzar google maps. Estupenda. Ryan Lattanzio, a l’article per a ‘IndieWire’: L’elegant, encara que petit, exercici de gènere de David Fincher ens planta a l’òrbita d’un assassí a sou anònim, interpretat per Michael Fassbender, els autoenganys del qual l’enxampen enmig d’un contracte de treball que ha sortit malament per poc a París. Hi ha poques sorpreses en aquest thriller directe, ben executat al mil·límetre com sempre pel director de “Gone Girl” i “Social Network. Aquí, el director perfeccionista i fanàtic del control, que podríeu dir-ho, un monstruós del control, elabora un guió àgilment dibuixat per l’escriptor de “Seven” Andrew Kevin Walker, que no evoca cap simpatia pel seu protagonista, interpretat amb estil Zen per un Fassbender sense pols (..).

De Bertrand BONELLO, “LA BÈTE“/ “THE BEAST”. Durada: 2h26. Producció: França, Canadà. Amb Léa Seydoux, George MacKay. Guió: Bertrand Bonello, basat en un treball de Bertrand Bonello, Guillaume Bréaud, Benjamin Charbit, lliurement adaptat de ‘The Beast in the Jungle’, de Henry James. Sinopsi: En un futur proper, on les emocions s’han convertit en una amenaça, la Gabrielle finalment decideix purificar el seu ADN en una màquina que la submergirà en les seves vides anteriors i li eliminarà qualsevol sentiment fort. Aleshores coneix en Louis i hi sent una connexió poderosa, com si l’hagués conegut des de sempre. Un melodrama travessat pel gènere, que es desenvolupa en tres períodes diferenciats, 1910, 2014 i 2044. Comentari del director del Festival: Basat molt lliurement en contes breus de Henry James ambientats en un futur proper on les emocions s’han convertit en una amenaça. Enllaços: IMDB, MyMovies. | DF: AdVitam. | EF: 28.02.2024.

Algunes reaccions:

Manu Yáñez, a la crònica per al diari ‘Ara’: (..) un altre títol destacat (..). Intercanviant els rols de la parella protagonista, el director de “Lapollonide” presenta el drama d’una dona de l’alta societat francesa del segle XIX, interpretada per Léa Seydoux, que confessa a un desconegut (George MacKay) que viu esgarrifada per la premonició d’una tragèdia. Magnificant el misteri del text de [Henry] James, Bonello amplia el relat amb dos nous episodis situats en el present i a l’any 2044. En cada un d’aquests tres temps històrics (..), la parella protagonista va confirmant la dificultat de la seva relació. Una unió que, en un futur distòpic que recorda el món feliç d’Aldous Huxley, es veurà amenaçada per la intel·ligència artificial, que ha inventat una manera de neutralitzar les pulsions afectives de la població. Peter Bradshaw, a la crítica per a ‘The Guardian’ li posa 5 estrelles sobre 5 i en diu: La nova pel·lícula de Bertrand Bonello és un gran somni inquietant del futur i del passat; està protagonitzada per Léa Seydoux, l’aplom de la qual, el seu cremós gest de descontentament i el magnífic sentit de la moda formen part de l’enigma de la pel·lícula. “La bète” és audaç i traumàticament sexual, potser la millor pel·lícula de Bonello fins ara (i he estat agnòstic sobre el seu treball). És ric, estrany, amb una freda indiferència envers la comoditat visual i un tremolor de desastre imminent. És una pel·lícula sobre l’impacte del que és nou, la constatació que la tecnologia és a punt de modificar i fins i tot abolir la humanitat sense el nostre consentiment; ens convida a posar el dit a prova en l’avantguarda de la modernitat i treure’n sang. El director i coguionista Bonello s’ha inspirat vagament en la història d’Henry James ‘La bèstia a la jungla’, de 1903, sobre un home paralitzat per la seva convicció neuròtica que alguna cosa horrible és a punt de passar-li, una bèstia invisiblement ajupida a la jungla del futur. Però Bonello troba alguna cosa d’emocionant i eròtic en aquest perill inescrutable, així com en el misteriós sentiment que el passat i el futur són igualment incognoscibles, i igualment temptadors en la seva promesa de revelació. I la seva pel·lícula insisteix que no hi ha res necessàriament absurd en aquesta por, o sense sentit en la nostra espera: potser en aquesta època de crisi climàtica, ens hem vist reduïts a una espera inactiva i afligida (..). Sergi Sánchez, a Twitter: “La bète” barreja tres períodes històrics per parlar de la mort dels afectes, d’un passat que pesa en un futur irremeiable. Bonello està convençut que no podem escapar del nostre destí i el seu film és un bell bucle, un laberint de passions tristes. Alejandro G. Calvo, a Twitter: Bertrand Bonello tira de cyberpunk a “La Bète” per a enarborar un triple relat mutant sobre la identitat en tres temps diferents. Poesia sci-fi bestial la d’aquell París inundat i la de LA sacsejada pel terratrèmol: per moments, un viatge similar al de “Carretera perduda”. I sempre al pla una Léa Seydoux imparable, inconquistable, a la qual Bonello posa a ballar en 4 dècades diferents. Obra total. Endika Rey, a Twitter: (..) explica una història d’amor però ho fa a partir de les pors interiors i els seus reflexos (i trobades) en l’altre. Bonello parla de la paràlisi davant del pes passat, el dubte present i la possibilitat futura. Del més impactant d’aquest Venècia. M’ha deixat tocatíssim.

De Timm KRÖGER, “THE THEORY OF EVERYTHING” / “DIE THEORIE VON ALLEM”. Durada: 1h58. Producció: Alemanya, Àustria, Suïssa. Amb Jan Bülow, Olivia Ross, Hanns Zischler, Gottfried Breitfuss, David Bennent, Philippe Graber. Nota sinòptica: Quan en Johannes va a un congrés científic als Alps, comencen una sèrie d’incidents misteriosos. Sinopsi: Any 1962. Un congrés de física als Alps. Un convidat iranià. Un pianista misteriós. Una dona fatal. Un cadàver. Una estranya formació de núvols al cel i un misteri en constant expansió sota les muntanyes suïsses  Nota: ciència ficció hitchcockiana, en blanc i negre. Comentari del director del Festival: crea un imaginari purament cinematogràfic citant, entre d’altres, Welles, Fassbinder, Siodmak, Hitchcock i les pel·lícules B italianes dels anys 70: un malson gòtic i un melodrama metafísic impregnat de ciència ficció, del qual no ho entenem tot, però és tan fascinant!. Enllaços: IMDB, MyMovies| DE: La Aventura.

Algunes reaccions:

Sergi Sánchez, a Twitter: (..) triga massa a embogir, però quan es lliura a la seva narrativa multiversal, té alguna cosa del Marienbad de Resnais, del romanticisme de “Vértigo” i del lirisme de les ficcions assagístiques de Chris Marker. Estimulant CF europea.

Mostra de Venècia 2023. Fora de Competició.

De William FRIEDKIN, “THE CAINE MUTINY COURT-MARTIAL“. Durada: 1h48. Producció: EUA. Amb Kiefer Sutherland, Jason Clarke, Jake Lacy, Monica Raymund, Lance Reddick. Guió: Herman Wouk, Jessica Anderson. Jutgen un oficial de la marina per motí després que hagi près el comandament del capità d’un vaixell que creu que està actuant de manera inestable, posant en perill tant el vaixell com la seva tripulació. Enllaços: IMDB, MyMovies.

Algunes reaccions:

Manu Yáñez, a la crònica per al diari ‘Ara’: (..) El film es desenvolupa a la sala d’un tribunal de guerra, on es jutja un cas d’insubordinació en un vaixell de la marina del Estats Units. Filmada amb bon pols i elevada per la magnífica interpretació de Jason Clarke, en el rol de l’advocat defensor d’un jove oficial, la pel·lícula proposa una reflexió punyent sobre la incapacitat del sistema legal per abraçar el principi d’incertesa que regeix la naturalesa humana. Alejandro G. Calvo, a Twitter: William Friedkin tanca “The Caine Mutiny Court-Martial” amb un al·legat militarista tan contundent que fa semblar filocomunista el de John Wayne a “Fort Apache”.(..) La resta de la pel·lícula és un thriller judicial correcte encara que previsible. I malgrat tot, es veu amb afecte, al cap i a la fi ja no hi haurà més pel·lícules seves. Jonathan Romney, a l’article per a ‘Screen International’ en remarca: L’última pel·lícula de William Friedkin és una “versió magistralment senzilla” del famós cavall de guerra de Herman Wouk.

No Ficció (Documentals).

De Frederick WISEMAN, “MENUS PLAISIRS – LES TROISGROS“. Durada: 4h . Producció: França, EUA. Una mirada a l’interior de Les Troisgros, un restaurant amb tres estrelles Michelin situat a Ouches, a uns cent quilòmetres de Lió. Enllaços: IMDB, MyMovies.

Algunes reaccions:

Lee Marshall, a l’article per a ‘Screen International’ en remarca: Frederick Wiseman agafa temps per a assaborir el seu tema en aquest absorbent documental de quatre hores sobre un restaurant francès.

FOTO DE L’APUNT: “The Killer”, de David Fincher (@Netflix)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!