Club 7 Cinema

El buen PATRÓN. Director i guionista: Fernando León de Aranoa. Repartiment: Javier Bardem (Julio Blanco, l’empresari), Manolo Soto (Miralles, el cap de producció), Almudena Amor (Liliana, la becària), Óscar de la Fuente (José, el treballador acomiadat), Sonia Almarcha (Adela, la dona de l’empresari), Fernando Albizu (Román, el guarda de seguretat), Tarik Rmili (Khaled, el cap de logística), Celso Bugallo (Fortuna, el manyà que serveix per tot, pare de Salva), Martín Páez (Salva). Vista el dia 02.03.2022, en VOE, per Filmin.

Sinopsi: Tot esperant la visita d’un comitè que ha d’atorgar un premi regional a l’excel·lència, el propietari d’una empresa de fabricació de bàscules industrials brega contra els elements, intentant resoldre entre d’altres, els problemes dels seus treballadors, en el poc marge de temps de què disposa.

El títol d’aquesta pel·lícula, en els crèdits inicials, és tal i com l’he posat en aquest apunt, és a dir, destacant, en majúscula, la paraula “PATRÓN”, apuntant ja d’entrada que la cosa anirà d’un home que és “buen” però sobretot “PATRON”. I, en efecte, Javier Bardem hi encarna -molt bé, per cert- un empresari que té un discurs paternalista, però que no deixa de ser un patró i quan van mal dades les gasta com qualsevol altre patró, sense miraments, encara que contradigui les seves bones paraules. Diu la sinopsi oficial que “es preocupa dels problemes dels seus treballadors”, sí, però sovint en actes que tenen a veure amb els seus interessos empresarials. Les intencions del títol no són sinó confirmades al llarg del metratge, sense aportar-hi res més. És, doncs, una pel·lícula inútil, que se l’haurien pogut estalviar? No. Està prou ben feta, amb un guió ben trenat -tanmateix massa travat i amb components discutibles (la noia “escaladora”, l’acomiadat caricaturitzat, el tòpic de l’empresari familiarista i faldiller, etc.)-, per explicar una història que funciona força. El problema és que, lluny d’aconseguir el que clarament es proposen, van apropant l’espectador a aquest “pobre” home protagonista, que tants mal de caps… -llegiu-ne, us ho recomano, la crítica de la gran Imma Merino a El Punt Avui: Perversió-.

I el McGuffin, és a dir el premi regional d’excel·lència empresarial, voleu dir que no queda una mica forçat com a desllorigador de tota la trama?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!