Club 7 Cinema

L’ espai: un llac freqüentat per homosexuals, indret de trobades sexuals anònimes. Un ambient: l’estiu, el sol, els cossos torrant-s’hi, l’aigua, els arbres carregats de fulles, la brisa, totes les hores del dia i la nit, totes les tonalitats de la llum estiuenca… El ritme fílmic: pautat amb l’arribada gairebé quotidiana del protagonista al llac —d’on la pel·lícula no surt mai—, la seva mirada als altres homes, la recerca del mascle de qui s’ha enamorat i l’esdevenir de la jornada, amb les variacions i evolucions narratives i dramàtiques que es produeixen.

FOTO © Les Films du Losange El desconegut del llac, d’Alain Guiraudie

---

Certament, a El desconegut del llac hi ha sexe, molt de sexe gai, integrat a l’entorn natural en què té lloc, per mor del tractament gairebé documental amb què ho mostra Alain Guiraudie. Aquells homes s’acaricien, es magregen, s’enculen i es masturben talment com els arbres es mouen o el sol es reflecteix en l’aigua del llac. Incorporats en aquella natura -gens morta- hi ha el voyeur onanista, el solitari delerós de companyia, els amants que hi van a passar l’estona, els buscadors de sexe furtiu, el grassonet, el ben plantat, l’home corrent, bons veïns, gent que desconeixem i un assassí…

L’assassinat que s’hi produeix transforma el sentit del ritme en aquesta pel·lícula. Tot primer, en Frank -el protagonista- arriba al llac un dia sí i l’altre també, mira, busca, es despulla… Va tornant, va mirant, buscant, despullant-se… Testimoni -d’amagat- del crim vespertí, les mateixes arribades, mirades, cerques… ja no són el mateix. A partir d’ara, a la tensió libidinosa s’hi afegeix la irresistible atracció cap a l’home desitjat que ha quedat “lliure” i alhora la consciència no exempta de neguit que provoca saber que l’estimat ha mort el seu anterior amant. El ritme fílmic no defalleix, es manté imperturbable, talment com el sol, que fa el seu cicle diari aliè al comportament dels humans. Tanmateix, les jornades eròtiques inicials passen a ser diades de plenitud sexual i no tarden a convertir-se en dies d’investigació policial, suspens… sense alterar-se, el ritme, sempre pautat per l’arribada o la marxa d’en Frank.

La presència o absència d’un cotxe aparcat als encontorns, d’una tovallola, d’un cos passa de ser senyal de companyia, indici de plaer a convertir-se en causa de neguit. Les mateixes fulles dels arbres, mogudes per l’aire, passen de ser components de la natura estiuenca a elements que reforcen el neguit en aquelles seqüències de “film noir”. La llum del capvespre deixa d’acaronar els amants inseparables i passa a transmetre una certa fredor epidèrmica.

Cinema sensorial derivat cap al gènere, que parla del desig, la passió, el domini, la por… Una pel·lícula amb pocs elements, cinematogràficament molt ben treballats.

---