Canes 2013 · Competició: “La Venus de les pells”, de Roman Polanski

4 de maig de 2013

0 comentaris

Canes 2013 · Competició: “La Venus de les pells”, de Roman Polanski

FOTO © Mars Roman Polanski, amb Emmanuelle Seigner i Mathieu Amalric, al rodatge de La Venus de les Pells

Després de l’esplèndida El poder a l’ombra i, sobretot, a conseqüència de l’encalç judicial nord-americà —que li costà la detenció policial en un festival de Suïssa i el posterior confinament a domicili—, Roman Polanski (París, 18.08.1933) no tan sols ha près moltes precaucions abans d’anar físicament a cap altre festival, sinó que s’està dedicant a dur a la pantalla peces teatrals —això sí, ben selectives—, que exigeixen condicions de producció més aviat discretes —pocs espais on rodar, no gaire actors…—. Amb Un déu salvatge (2011) adaptà Un déu salvatge, de Yasmina Reza, amb Jodie Foster, Christoph Walz, Kate Winslet i John C. Reilly, sobre uns pares molt civilitzats que busquen resoldre cordialment un problema dels respectius fills d’onze anys i acaben enfrontant-se descarnadament els uns amb els altres i entre ells mateixos. Ara, presenta en Competició a Canes —ja veurem si gosarà anar-hi personalment— aquest film basat en la peça teatral Venus in Fur, de David Ives —diguem que inspirada en la novel·la La Venus de les pells, de Leopold von Sacher-Masoch (de qui deriva el terme “massoquisme”)—, en la qual una actriu mira de convèncer un director que ella és perfecta per a un paper a la producció que està preparant —amb Emmanuelle Seigner i Mathieu Amalric—.

Els ambients reclosos, el referent de Sacher-Masoch, l’obsessió que va agafant el protagonista amb aquella dona-terrabastall aliena als seus interessos i que tanmateix se li transforma —o n’és projecció mental?— en el personatge que brega per trobar… això promet essència de Polanski. Un Polanski que, recordem-ho, guanyà la Palma d’Or amb El pianista (2002) i havia entrat en concurs anteriorment a Canes amb Le locataire (1976), havent-hi presentat fora de competició Macbeth (1972), Pirates (1986) i un dels episodis del film d’aniversari del certamen, Chacun son cinéma (2007). Però a la Croisette hi ha estat moltes vegades, sigui com a actor; sigui com a membre del Jurat o presidint-lo, el jurat —que premià Barton Fink, dels Coen, que enguany són concurrents amb ell—. Hi ha estat objecte d’un documental seleccionat a Sessions Especials (Roman Polanski: A Film Memoir) i, a Cannes Classics, se li ha projectat amb tots els honors la versió restaurada de Tess. Fins i tot aquest 2013 també té un altre film en selecció oficial —no pas com a director, sinó com a protagonista— : Weekend of a Champion, de Franck Simon, documental sobre la trobada seva amb el pilot automobilístic Jacky Stewart, que es projecta a Sessions Especials.

La Venus de les pells (Venus in Fur | La Vénus à la fourrure)

Director: Roman Polanski. Guió: Roman Polanski, basat en la peça teatral Venus in Fur, de David Ives, en què juga un paper la novel·la La Venus de les pells, de Leopold von Sacher-Masoch. Producció: R.P. Productions (França), A.S. Films (França), Monolith Films (Polònia). Durada: 1h36.

Repartiment: Emmanuelle Seigner (Vanda), Mathieu Amalric (Thomas).

Sinopsi: Sol en un teatre de París després de tota una jornada de proves a la recerca d’una actriu per a la peça que ha de dirigir, en Thomas es lamenta per telèfon de les pobres actuacions de les candidates. Cap no està a l’alçada que cal per al paper principal i ja se n’anava quan li apareix la Vanda, autèntic remolí carregat d’energia, tan desenfrenada com espavilada. La Vanda encarna tot el que en Thomas detesta: és vulgar, eixelebrada, i res no l’aturaria per acabar tenint el paper. Tanmateix, gairebé sisplau per força, en Thomas li dóna una oportunitat i és així que, estupefacte, veu com la Vanda es transforma: no tan sols s’havia preparar els accessoris i els vestits per a l’ocasió, sinó que ha entès perfectament el personatge —amb qui comparteix el nom— i se’n sap totes les ratlles de diàleg. A mesura que la “prova” es va allargant i es va fent cada cop més intensa, l’atracció d’en Thomas es va convertint en obsessió.

Vídeos: Tràiler VO | Vídeos al web del Festival de Canes.

Vendes internacionals: Lionsgate. Distribuïdores confirmades abans o durant Canes 2013: Mars Dist | 01Dist*. Més informació: Web oficial | Imdb (ang) | Comme Au Cinema (fr) | MyMovies (it).