Club 7 Cinema

Tres mons (Trois mondes | Three Worlds)

Onze anys després de participar en la Competició de Canes amb l’oblidada La repetition (amb Emmanuelle Béart en el rol d’una actriu teatral aclaparada per una amiga que no la deixa de petja), Catherine Corsini (Dreux, França, 18.05.1956) presenta a Un Certain Regard una història d’antuvi triangular, entre el noi d’origen humil a les portes d’un bon casament i una dona que ha vist com ell fugia d’un accident, amb personatges complementaris com el de la núvia de casa bona o la dona de la víctima de l’accident, una immigrant sense papers. El títol apareix com a ben explícit: Tres mons. És el nou treball de Corsini, després d’aquella Partir, triangle sentimental protagonitzat per Kristin Scott Thomas, Yvan Attal i Sergi Lopez.

Tot i que la Quinzena dels Realitzadors li va seleccionar Jeunesse sans Dieu el 1996 i Les amoreux el 1994, i que, probablement a la desapareguda Cinémas en France, se li programà el curtmetrtge Ballades el 1984, Corsini no té pas una trajectòria gaire reeïxida com a directora. De fet, ran de l’èxit més aviat magre de la seva “opera prima” Poker (1986), decidí centrar-se més en la seva tasca de guionista televisiva. Tanmateix, un seu telefilm, Interdit d’amour (1991) triomfà en tanta manera a la petita pantalla que es va animar a tornar provar sort al cinema i així van venir els esmentats films projectats a la Quinzena dels Realitzadors, algun dels quals tanmateix produït al marc televisiu de gran potencial cinèfil com és la cadena Arte. Participà en el guió d’ À toute vitesse, de Gaël Morel, i tot seguit tingué la malaguanyada oportunitat que li oferí el Festival de Canes, amb La repetition, sense que posteriorment hagi acabat de fer res especialment remarcable (tot i treballar amb gent com Jane Birkin, Amira Casar, Karin Viard o Eric Caravaca), fins a arribar a Partir (2009). Tanmateix les seves facetes de guionista i actriu (ocasional) no tan sols no les ha abandonades, sinó que justament dels seus propis films, sovint el que més se’n destaca és precisament el guió.

Tres mons (Trois mondes | Three Worlds)

Director: Catherine Corsini. Guió: Catherine Corsini. Producció: Pyramide Productions (França). Durada: 1h41.

Repartiment: Raphaël Personnaz (Al), Clotilde Hesme (Juliette), Arta Dobroshi (Vera).

Sinopsi: Al, un noi d’origen modest, és a punt de casar-se amb la filla de l’amo de la concessionària on treballa i fins de succeir-lo al capdavant de l’empresa. Una nit, celabrant el comiat de solter, atropella algú, però es deixa convèncer pels seus dos amics de l’infància, i fuig, abandonant el ferit. L’endemà, rosegat pel sentiment de culpa, no es pot estar de buscar notícies sobre l’accident. El que no sap és que, la nit dels fets, una noia, Julietta, ho va veure tot des del balcó,  va baixar a ajudar la víctima i, després, s’ha posat al cap d’ajudar-ne la dona, Vera, una moldava en situació administrativa il·legal. Tanmateix, quan Juliette topa per l’hospital amb l’home que va veure fugir amb el cotxe, és incapaç de denunciar-lo…

***

Vídeos: Fragments – Festival de Canes 2012.

Webs oficials: Web oficial | Facebook | Twitter.

AP: Magali Montet. Vendes internacionals: Pyramide Int.*. Distribuïdores confirmades abans o durant Canes 2012: Pyramide*.

Més informació: Imdb (ang) | Cineeuropa (ang/esp/fr/it) | Sensacine (esp) | AlloCiné (fr) | CommeAuCinéma (fr) | MyMovies (it).

***

FESTIVAL DE CANES 2012  Un Certain Regard: Tres mons (fr / ang /esp). 

Premis al Festival de Canes: Cap.

Apunts de context en aquest blog: Canes 2012: programa dj 24 maig | Tot Canes 2012 | Canes 2012: Un Certain Regard | Canes 2012 · Un Rertain Regard: la selecció.

Apunts d’actualització, en aquest blog, posteriors a Canes 2012: pendent.

Informacions posteriors a Canes 2012 i fins a l’estrena a Catalunya.

Informacions, incloses novetats de distribució: pendent.

Altres festivals: pendent. Premis: pendent.

***

FOTO Tres mons, de Catherine Corsini