Club 7 Cinema

Boiling Point. Director: Philip Barantini. Guió: Philip Barantini i James Cummings. Repartiment: Stephen Graham (Andy Jones, el xef), Vinette Robinson (Carly, sub-xef). Vista el dia 11.01.2022, en VOSC, a FilminCat.

Sinopsi: En una nit de les festes de Nadal, el restaurant londinenc en què s’ambienta el film està especialment ple. El xef, Andy Jones, se les ha amb l’inspector de sanitat i seguretat alimentària que els visita inesperadament, se les ha amb el personal -tot i que després d’esbroncar-los, en té cura sensible-, se les ha amb la gerència -i les seves tensions amb els treballadors-, se les ha amb un xef que ha vingut a sopar -antic cap seu, en un altre establiment- acompanyat d’una crítica gastronòmica, se les ha al telèfon amb la seva ex-dona i amb el seu fill petit, se les ha amb el potencial i les limitacions de la cuina, el magatzem i la cambra frigorífica… mentre s’ha d’atendre una diversitat de clients, amb les seves demandes particulars i en algun cas peculiars…

Filmada en un únic i virtuós pla seqüència. Talment com si fos un documental del tragí en un restaurant durant una jornada intensa, però és una ficció. Els protagonistes no son cuiners, ni bàrmans, ni cambrers, ni maîtres, ni ajudants de cuina, ni xefs, ni clients, ni crítiques gastronòmiques… són actors que, de manera natural, com molt espontània, entren i surten de l’enquadrament o la càmera els segueix, amb una precisió mil·limètrica i sensació de total espontaneïtat. Gens teatral -com a vegades passa amb el recurs al pla seqüència-, té un registre molt cinematogràfic, tot captant el moviment del personal i clientela del restaurant, amb una dinàmica de la càmera que, sense atabalar, va permanentment a la recerca dels protagonistes de les diverses subtrames que donen gruix dramàtic al film, el van fent digerir sense que quedi segrestat pel que fóra el simple registre del tragí. Rere uns bons plats, rere l’esplendor d’un bon restaurant, hi ha persones, amb els seus neguits i els seus delits: d’això parla la pel·lícula, només d’això, però com a document humà està molt bé, servit amb talent cinematogràfic.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!