De les crítiques, ressenyes i altres articles d’interés que es publiquen entre el 26 de setembre i el 2 d’octubre de 2008 en trobareu l’enllaç, anant a Vull llegir la resta de l’article.
El sumari:
CRÍTIQUES I RESSENYES.
Babylon A.D. (Babylon), de Mathieu Kassovitz: Antonio José Navarro , Nando Salvà.
Centochiodi (Cien clavos), d’Ermanno Olmi: Pere Meroño, Imma Merino.
CSNY: Déjà vu, de Bernard Sharkey: Quim Casas.
El noi del pijama de ratlles (The Boy in the Striped Pyjamas / El niño con el pijama de rallas), de Mark Herman: Carlos Losilla , Núria Vidal, Nando Salvà.
El patio de mi cárcel, de Belén Macías: Carlos Losilla, Ferran Auberni, Quim Casas.
La desconeguda (La sconosciuta / La desconocida / L’Inconnue), de Giuseppe Tornatore: Carlos Mir, Nando Salvà.
Passengers, de Rodrigo García: Xavier Roca, Carlos Mir, Quim Casas.
Tropic Thunder (Tropic Thunder, una guerra muy perra / Tonnerre sous les Tropiques), de Ben Stiller: Àngel Quintana, Carlos Losilla, Sergi Sánchez, Quim Casas.
Viatgers i mags (Travellers and magicians / Viajeros y magos / Voyageurs et magiciens / Maghi e viaggiatori), de Khyentse Norbu: Eduardo De Vicente.
Vicky Cristina Barcelona, de Woody Allen: Victor Alexandre, Judith Vives.
CRÒNIQUES, ALTRES ARTICLES I NOTÍCIES DEL FESTIVAL DE SANT SEBASTIÀ.
Originalitat gironina (Imma Merino). El Bòsfor pesca la Petxina (Ramon Palomeras). La Petxina d’Or a un drama sobre l’ Alzheimer sembra el desconcert (Cristina Savall). Una decisió mandrosa (Nando Salvà). Meryl Streep crida d’alegria davant la possibilitat que guanyi Obama (Imma Merino). Sant Sebastià es rendeix al carisma i a la simpatia de Meryl Streep (Cristina Savall ). Kim Ki-duk i Burman tanquen la competició (Imma Merino). Un dia per oblidar amb Kim Ki-duk i Daniel Burman (Nando Salvà). Opus Dei, crisis i somnis (Ramon Palomeras). Aparador de temporada (Esteve Riambau). Javier Fesser afirma que «Camino» vol reflectir amb objectivitat el món de l’Opus Dei (Imma Merino). Fesser fa una “radiografia” de la inflexibilitat religiosa de l’Opus (Cristina Savall).
ALTRES ARTICLES.
Sobre Paul Newman.
Newman, l’indomable –Pocs actors com Paul Newman han transitat tan majestàticament des de l’època daurada de Hollywood fins al panorama contemporani (..)- (Esteve Riambau)
Elogi del matís –La seva fragilitat ja no era la mateixa que exhibia Dean, ni tampoc la seva inquietud es corresponia amb l’estranya agressivitat de Brando, capaç de passar de la violència a la tendresa sense transicions– (Carlos Losilla)
El rei de les salses i la discreció –Paul Newman va crear una fundació que ha donat més de 250 milions a obres de caritat arreu del món– (Lara Bonilla)
Els ulls més blaus del cel·luloide –En la seva filmografia hi ha una llarga llista de títols que van marcar una època (..)- (Diari de Girona)
L’actor que no va perdre la dignitat –A diferència d’altres intèrprets formats en l’Actor’s Studio, Paul Newman no traspuava una personalitat turmentada, però la seva mirada blavosa podia esdevenir dura, esquerpa i ombrívola com alguns dels seus personatges– (Imma Merino)
Els ulls més blaus es tanquen per sempre –mor als 83 anys després de demostrar a Hollywood que el més guapo pot ser també el més llest– (El Punt)
L’actor Paul Newman es mor als vuitanta-tres anys –Newman va abandonar el cinema l’any passat, després de participar en una seixantena de pel·lícules– (Vilaweb)
El millor actor del mètode –Paul Newman va ser menys rebel que James Dean i menys introvertit que Montgomery Clift, tot i que en popularitat va haver de rivalitzar amb Marlon Brando– (Quim Casas)
Retalls d’una llegenda –Evoco els sospirs de la meva mare sempre que es parlava d’ell– (Isabel Coixet)
Els ulls blaus del cinema –La desaparició de Paul Newman representa el final d’una certa manera d’entendre la interpretació– (Editorial d’ El Periódico)
El “nòvio” de totes les veïnes –Quan la meva veïna Anna Maria tenia 18 anys i diverses minifaldilles i jo tenia 13 anys i diversos pantalons de pota d’elefant, ella estava enamorada de Paul Newman– (Arturo San Agustín)
El pilot que un dia va decidir ser actor –Primer va deixar el cine, després va abandonar els cotxes i, ara, s’ha acomiadat de la vida– (Emílio Pérez de Rozas)
Paul Newman mor a casa seva, a Connecticut, als 83 anys víctima d’un càncer de pulmó (Idoya Noaín)
El món del cinema plora la pèrdua de Paul Newman (Idoya Noaín)
Sobre Vicky Cristina Barcelona.
Benvingut, Mr. Allen! –Entre la faula de Berlanga sobre un poble castellà els veïns del qual es disfressen d’andalusos i la imatge de postal de la Barcelona dissenyada per Woody Allen existeix algun punt de contacte llunyà– (Àngel Quintana)
Vicky Cristina… a Nova York – (..) més val veure el film a Nova York (..)- (Melcior Mateu)
Postal de Barcelona -(..) darrere d’aquesta crítica a la versemblança, crec que hi ha allò que en podríem dir el “cosmopolitisme provincià” que mai no ha deixat d’assetjar-nos com a nació. El cosmopolitisme provincià és aquella actitud a la defensiva de qui s’avergonyeix de la seva condició local i la dissimula amb una exagerada sobrevaloració de tot allò que és foraster i que considera universal– (Salvador Cardús)
Altres articles.
Cinemacat.cat –Parlar del cinema català des del cinema català a través d’una pel·lícula requereix d’un valor inusual al nostre país. Un país tan acostumat a les divisions i els sectarismes. A partir d’aquí tothom hi pot dir la seva: si el retrat es esbiaixat o no, complet o no, trist o exagerat– (Jordi Roigé)
Cinema català: estat de la qüestió -(..) entrevistats, entre els quals falten molts noms, alguns dels quals, com Marc Recha, Cesc Gay, José Luis Guerín i Pere Portabella no han volgut aparèixer al film per voluntat pròpia (..)- (Andreu Gomila)
Antoni Verdaguer: ´És absurd pagar-li a la Disney el doblatge al català´-entrevista a Antoni Verdaguer, director de Cinemacat.cat– (Diari de Girona)
El cinema català, unit en la desunió –Què es pot considerar exactament cinema català? D’on sorgeix? Quin és el seu estat de salut? Cap a on va? Aquestes són quatre de les preguntes que vol respondre, o com a mínim debatre, el documental “Cinemacat.cat”, dirigit per Antoni Verdaguer. El film mostra les opinions de 58 directors i productors de la indústria cinematogràfica del país, i s’estrenarà el 3 d’octubre– (Xavi Aguilar)
Les «cartes filmades» d’Isaki Lacuesta i Naomi Kawase, al CCCB –Els dos cineastes tanquen la correspondència rodant conjuntament a Banyoles– (Xavi Aguilar)
El CCCB presenta avui les cartes visuals que s’han intercanviat el director català Isaki Lacuesta i la japonesa Naomi Kawase –Entre Girona, la ciutat de Lacuesta, i Nara (Japó), on va néixer Kawase, hi ha 10.500 quilòmetres; ell és ateu “absolut” i ella creient. Però el seu cinema connecta– (Gemma Tramullas)
La innocència de la Shoah –El noi del pijama de ratlles (Mark Herman)- (Ramon Palomeras)
“Deleguem la gestió dels sentiments” -petita entrevista a Giuseppe Tornatore, director de La desconeguda– (Mercedes Jansa)
“Faig comèdies pensant en el públic, no en els premis” -entrevista a Ben Stiller, director de Tropic Thunder– (Ramon Palomeras)
Els enrenous de la crítica espanyola –La qüestió és si els crítics no ens donem més importància que les pel·lícules que comentem o analitzem– (Quim Casas)
FOTO Patrick Wilson i Anne Hathaway, a Passengers, de Rodrigo García
Babylon A.D. (Babylon), de Mathieu Kassovitz
Antonio José Navarro (Time Out Barcelona, 26.09.2008): Babylon.
Nando Salvà (Èxit, núm. 90, suplement setmanal d’El Periódico): Acció tosca amb ínfules distòpiques [article sense enllaç]
———————————————————
Centochiodi (Cien clavos), d’Ermanno Olmi
Pere Meroño (bloc Pere Meroño, 26.09.2008): Centochiodi (Ermanno Olmi).
Imma Merino (El Punt, 26.09.2008): La vida vora el riu.
———————————————————
CSNY: Déjà vu, de Bernard Sharkey
Quim Casas (Èxit, núm. 90, suplement setmanal d’El Periódico): Neil Young rere la càmera [Article sense enllaç]
———————————————————
El noi del pijama de ratlles (The Boy in the Striped Pyjamas / El niño con el pijama de rallas), de Mark Herman
Carlos Losilla (Avui, 30.09.2008): No es tracta de fer plorar.
Núria Vidal (Time Out Barcelona, 26.09.2008): El niño con el pijama de rallas.
Nando Salvà (Èxit, núm. 90, suplement setmanal d’El Periódico): Terreny sembrat de trampes emocionals [article sense enllaç]
———————————————————
El patio de mi cárcel, de Belén Macías
Carlos Losilla (Avui, 01.10.2008): Edifici en ruïnes.
Ferran Auberni (Time Out Barcelona, 26.09.2008): El patio de mi cárcel.
Quim Casas (Èxit, núm. 90, suplement setmanal d’El Periódico): Realisme cal·ligràfic [Article sense enllaç]
———————————————————
La desconeguda (La sconosciuta / La desconocida / L’Inconnue), de Giuseppe Tornatore
Carlos Mir (Time Out Barcelona, 26.09.2008): La desconocida.
Nando Salvà (Èxit, núm. 90, suplement setmanal d’El Periódico): La sordidesa com a façana [article sense enllaç]
———————————————————
Passengers, de Rodrigo García
Xavier Roca (Avui, 27.09.2008): Copiar i fer trampa.
Carlos Mir (Time Out Barcelona, 26.09.2008): Passengers.
Quim Casas (Èxit, núm. 90, suplement setmanal d’El Periódico): Rodrigo García sense la inspiració catòdica [Article sense enllaç]
———————————————————
Tropic Thunder (Tropic Thunder, una guerra muy perra / Tonnerre sous les Tropiques), de Ben Stiller
Àngel Quintana (El Punt, 30.09.2008): Posar en crisi el cinema de Hollywood.
Carlos Losilla (Avui, 26.09.2008): El retorn de la comèdia.
Sergi Sánchez (Time Out Barcelona, 26.09.2008): Tropic Thunder.
Quim Casas (Èxit, núm. 90, suplement setmanal d’El Periódico): Paròdia bàrbara i intel·ligent [Article sense enllaç]
———————————————————
Viatgers i mags (Travellers and magicians / Viajeros y magos / Voyageurs et magiciens / Maghi e viaggiatori), de Khyentse Norbu
Eduardo De Vicente (Èxit, núm. 90, suplement setmanal d’El Periódico): L’espiritualitat a Bhutan [Article sense enllaç]
———————————————————
Vicky Cristina Barcelona, de Woody Allen
Judith Vives (Capgròs i bloc Espaiisidor, 01.10.2008): Vicky, Cristina, però sobretot Penélope i no gaire Woody.
Victor Alexandre (Benzina, núm. 30 i bloc Victor Alexandre, 02.10.2008): Vicky Cristina Barcelona.
***
CRÒNIQUES, ALTRES ARTICLES I NOTÍCIES DEL FESTIVAL DE SANT SEBASTIÀ.
•Publicat el 29.09.2008
Imma Merino (El Punt, 29.09.2008): Originalitat gironina -Pere Vilà va presentar «Pas a nivell» i Albert Serra, «El cant dels ocells» a la secció paral·lela Made in Spain del festival de Sant Sebastià-
•Publicat el 28.09.2008
Ramon Palomeras (Avui, 28.09.2008): El Bòsfor pesca la Petxina -els premis de la 56a edició-
Cristina Savall (El Periódico, 28.09.2008): La Petxina d’Or a un drama sobre l’ Alzheimer sembra el desconcert -els premis de la 56a edició-
Nando Salvà (El Periódico, 28.09.2008): Una decisió mandrosa -els premis de la 56a edició-
Redacció (Diari de Girona, 28.09.2008): El film turc ´La caja de Pandora´ guanya la Concha d´Or a Sant Sebastià -els premis de la 56a edició-
Redacció (El Punt, 28.09.2008): Sant Sebastià acaba amb sorpresa turca -els premis de la 56a edició)
•Publicat el 27.09.2008
Imma Merino (El Punt, 27.09.2008): Meryl Streep crida d’alegria davant la possibilitat que guanyi Obama -Premi Donostia a Meryl Streep-
Cristina Savall (El Periódico, 27.09.2008): Sant Sebastià es rendeix al carisma i a la simpatia de Meryl Streep -Premi Donostia a Meryl Streep-
Imma Merino (El Punt, 27.09.2008): Kim Ki-duk i Burman tanquen la competició –El nido vacío (Daniel Burman), Somni (Kim Ki-duk)-
Ramon Palomeras (Avui, 27.09.2008): Opus Dei, crisis i somnis –Camino (Javier Fesser), El nido vacío (Daniel Burman), Somni (Kim Ki-duk)-
Nando Salvà (El Periódico, 27.09.2008): Un dia per oblidar amb Kim Ki-duk i Daniel Burman –El nido vacío (Daniel Burman), Somni (Kim Ki-duk)-
Esteve Riambau (Avui, 27.09.2008): Aparador de temporada.
•Publicat el 26.09.2008
Imma Merino (El Punt, 26.09.2008): Javier Fesser afirma que «Camino» vol reflectir amb objectivitat el món de l’Opus Dei -Camino (Javier Fesser), Maman est chez le coiffeur (Léa Pool)-
Cristina Savall (El Periódico, 26.09.2008): Fesser fa una “radiografia” de la inflexibilitat religiosa de l’Opus -Camino (Javier Fesser)-
***
ALTRES ARTICLES.
Sobre Paul Newman.
Esteve Riambau (Avui, 28.09.2008): Newman, l’indomable –Pocs actors com Paul Newman han transitat tan majestàticament des de l’època daurada de Hollywood fins al panorama contemporani (..)-
Carlos Losilla (Avui, 28.09.2008): Elogi del matís –La seva fragilitat ja no era la mateixa que exhibia Dean, ni tampoc la seva inquietud es corresponia amb l’estranya agressivitat de Brando, capaç de passar de la violència a la tendresa sense transicions–
Lara Bonilla (Avui, 28.09.2008): El rei de les salses i la discreció –Paul Newman va crear una fundació que ha donat més de 250 milions a obres de caritat arreu del món–
Redacció (Diari de Girona, 28.09.2008): Els ulls més blaus del cel·luloide –En la seva filmografia hi ha una llarga llista de títols que van marcar una època (..)-
Imma Merino (El Punt, 28.09.2008): L’actor que no va perdre la dignitat –A diferència d’altres intèrprets formats en l’Actor’s Studio, Paul Newman no traspuava una personalitat turmentada, però la seva mirada blavosa podia esdevenir dura, esquerpa i ombrívola com alguns dels seus personatges–
Redacció (El Punt, 28.09.2008): Els ulls més blaus es tanquen per sempre –mor als 83 anys després de demostrar a Hollywood que el més guapo pot ser també el més llest–
Redacció (Vilaweb, 28.09.2008): L’actor Paul Newman es mor als vuitanta-tres anys –Newman va abandonar el cinema l’any passat, després de participar en una seixantena de pel·lícules–
Quim Casas (El Periódico, 28.09.2008): El millor actor del mètode –Paul Newman va ser menys rebel que James Dean i menys introvertit que Montgomery Clift, tot i que en popularitat va haver de rivalitzar amb Marlon Brando–
Isabel Coixet (El Periódico, 28.09.2008): Retalls d’una llegenda –Evoco els sospirs de la meva mare sempre que es parlava d’ell–
Editorial (El Periódico, 28.09.2008): Els ulls blaus del cinema –La desaparició de Paul Newman representa el final d’una certa manera d’entendre la interpretació–
Arturo San Agustín (El Periódico, 28.09.2008): El “nòvio” de totes les veïnes –Quan la meva veïna Anna Maria tenia 18 anys i diverses minifaldilles i jo tenia 13 anys i diversos pantalons de pota d’elefant, ella estava enamorada de Paul Newman–
Emílio Pérez de Rozas (El Periódico, 28.09.2008): El pilot que un dia va decidir ser actor –Primer va deixar el cine, després va abandonar els cotxes i, ara, s’ha acomiadat de la vida–
Idoya Noaín (El Periódico, 28.09.2008): Paul Newman mor a casa seva, a Connecticut, als 83 anys víctima d’un càncer de pulmó.
Idoya Noaín (El Periódico, 29.09.2008): El món del cinema plora la pèrdua de Paul Newman.
Sobre Vicky Cristina Barcelona.
Àngel Quintana (El Punt, 28.09.2008): Benvingut, Mr. Allen! –Entre la faula de Berlanga sobre un poble castellà els veïns del qual es disfressen d’andalusos i la imatge de postal de la Barcelona dissenyada per Woody Allen existeix algun punt de contacte llunyà–
Melcior Mateu (Cultura, suplement setmanal de l’Avui, 27.09.2008): Vicky Cristina… a Nova York [enllaç pendent que el diari carregui en pdf la pàgina del suplement] – (..) més val veure el film a Nova York (..)-
Salvador Cardús (Avui, 26.09.2008): Postal de Barcelona -(..) darrere d’aquesta crítica a la versemblança, crec que hi ha allò que en podríem dir el “cosmopolitisme provincià” que mai no ha deixat d’assetjar-nos com a nació. El cosmopolitisme provincià és aquella actitud a la defensiva de qui s’avergonyeix de la seva condició local i la dissimula amb una exagerada sobrevaloració de tot allò que és foraster i que considera universal–
Redacció (El Punt, 26.09.2008): «Vicky Cristina Barcelona» recapta tres milions d’euros en cinc dies.
Altres articles.
Jordi Roigé (Cultura21.cat, 30.09.2008): Cinemacat.cat –Parlar del cinema català des del cinema català a través d’una pel·lícula requereix d’un valor inusual al nostre país. Un país tan acostumat a les divisions i els sectarismes. A partir d’aquí tothom hi pot dir la seva: si el retrat es esbiaixat o no, complet o no, trist o exagerat–
Andreu Gomila (Avui, 01.10.2008): Cinema català: estat de la qüestió -(..) entrevistats, entre els quals falten molts noms, alguns dels quals, com Marc Recha, Cesc Gay, José Luis Guerín i Pere Portabella no han volgut aparèixer al film per voluntat pròpia (..)-
Redacció (Diari de Girona, 29.09.2008): Antoni Verdaguer: ´És absurd pagar-li a la Disney el doblatge al català´-entrevista a Antoni Verdaguer, director de Cinemacat.cat–
Xavi Aguilar (El Punt, 27.09.2008): El cinema català, unit en la desunió –Què es pot considerar exactament cinema català? D’on sorgeix? Quin és el seu estat de salut? Cap a on va? Aquestes són quatre de les preguntes que vol respondre, o com a mínim debatre, el documental “Cinemacat.cat”, dirigit per Antoni Verdaguer. El film mostra les opinions de 58 directors i productors de la indústria cinematogràfica del país, i s’estrenarà el 3 d’octubre–
Xavi Aguilar (El Punt, 26.09.2008): Les «cartes filmades» d’Isaki Lacuesta i Naomi Kawase, al CCCB –Els dos cineastes tanquen la correspondència rodant conjuntament a Banyoles–
Gemma Tramullas (El Periódico, 26.09.2008): El CCCB presenta avui les cartes visuals que s’han intercanviat el director català Isaki Lacuesta i la japonesa Naomi Kawase –Entre Girona, la ciutat de Lacuesta, i Nara (Japó), on va néixer Kawase, hi ha 10.500 quilòmetres; ell és ateu “absolut” i ella creient. Però el seu cinema connecta–
Ramon Palomeras (Avui, 26.09.2008): La innocència de la Shoah –El noi del pijama de ratlles (Mark Herman)-
Mercedes Jansa (El Periódico, 26.09.2008): “Deleguem la gestió dels sentiments” -petita entrevista a Giuseppe Tornatore, director de La desconeguda–
Ramon Palomeras (Avui, 26.09.2008): “Faig comèdies pensant en el públic, no en els premis” -entrevista a Ben Stiller, director de Tropic Thunder–
Quim Casas (Èxit, núm. 90, suplement setmanal d’El Periódico): Els enrenous de la crítica espanyola [Article sense enllaç]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!