Club 7 Cinema

El drama d’una adolescent hermafrodita a través d’una mirada honesta, arriscada i personal (..) una necessària metàfora de la por a la diferència (Ferran Auberni, Time Out Barcelona)

La intenció de la directora argentina és sempre més de suggerir, de mostrar-nos la psicologia dels personatges, de fer-nos partíceps de la tortuosa recerca d’una identitat sexual que s’expressa no només en com se sent Àlex sinó sobretot en cap a què se sent atreta. I de com aquests dubtes traumatitzen també els seus pares i generen uns efectes col·laterals en l’entorn social i físic en què es mou (Paco Vilallonga, Cinema Truffaut)

Un film que s’allunya descaradament i voluntària dels cànons a què les distribuïdores ens han acostumat del què s’entén com a pel·lícula argentina (Carles Ribas, Diari de Girona)

On falla la directora és en el retrat dels que envolten el personatge central (Quim Casas, Èxit)

A Lucía Puenzo sembla que li interessa trobar l’equilibri entre una narrativa més tradicional i la poesia que busquen (i no sempre amb encert) Recha, Guerín o a la seva manera Hal Hartley (Daniel D.L., Horitzonts inesperats)

(..) interessada a parlar de les pors que els adults poden transmetre als fills (..); en moments aïllats (i menys afortunats) també aposta per suggeriments més “lírics” (Gerard Casas, Benzina)

Els enllaços amb aquestes crítiques o, si no en tenen, la referència (amb un breu resum) , anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO (Wanda Visión) Martín Piroyanski i Inés Efron, a XXY, de Lucía Puenzo 

Paco Vilallonga: Adolescència, biologia i identitat sexual [un cop a la pàgina d’arxiu del Cinema Truffaut, cal buscar el títol per ordre alfabètic] (Full de mà Cinema Truffaut, 11.01.2008)

***

Carles Ribas: El despertar sentimental (Diari de Girona, 13.01.2008)

***

Ferran Auberni: XXY (Time Out, 10-16 gener 2008)

***

Quim Casas: La por al propi cos [article sense enllaç]  (Èxit, núm. 59, suplement setmanal d’El Periódico, del 10 al 16 de gener de 2008)

Si la mesura i l’equilibri brillen en la forma d’abordar la condició de l’hermafrodita i la idea, desesperada, de la por al propi cos, les disquisicions dels personatges col·laterals (pares, amics, metges, els que l’accepten, els que la rebutgen) funcionen bastant pitjor.

***

Daniel D.L.: XXY (Lucía Puenzo, 2007) (bloc Horitzonts inesperats, 18.01.2008)

***

Gerard Casas: L’extremitat amputada del cromosoma X [article sense enllaç] (Benzina, núm. 24, febrer de 2008)

A priori Lucía Puenzo evita ser massa explícita a l’hora d’abordar el tema (..), però la major part de conflictes i situacions retratades a XXY les hem vistes a moltes altres pel·lícules que parlen d’ambigüitat sexual i adolescència.

(..) la pel·lícula no està tan interessada a tractar les problemàtiques associades a una condició física específica com a parlar de les pors que els adults poden transmetre als fills (..). En moments aïllats (i menys afortunats) també aposta per suggeriments més “lírics”

Lucía Puenzo també ho aprofita per passar comptes amb una Argentina que repudia: (..) una Argentina castradora (..). D’altra banda (..), una argentina igualment confosa però molt més oberta a la diferència, compromesa amb ideals més solidaris (..) Aquest joc de contraposicions tan obvis tampoc no ajuda a donar substància a un relat que, a priori, promet ser molt més suggerent i complex.

***

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!