Club 7 Cinema

En Marcelo (Marcelo Subiotto), un home d’uns 50 anys, ha dedicat la seva vida a ensenyar Filosofia a la Facultat de Filosofia i Lletres. Quan el cap de Càtedra, mentor i company d’aventures del pensament mor inesperadament, en Marcelo assumeix que heretarà la titularitat de la Càtedra que ha quedat vacant. El que no s’imagina és que en Rafael Sujarchuk (Leonardo Sbaraglia), un col·lega brillant i seductor, tornarà des d’Alemanya per disputar el lloc vacant. Comença llavors una batalla sense caserna entre dos professors extremadament oposats en els seus estils i pedagogies. Aquesta és la sinopsi de “Puan” / “El profesor”, pel·lícula escrita i dirigida pels argentins María Alché i Benjamín Naishtat i protagonitzada per Marcelo Subiotto, Leonardo Sbaraglia, Julieta Zylberberg, Alejandra Flechner, Mara Bestelli i Andrea Frigerio, que s’ha estrenat aquesta setmana a casa nostra, coincidint amb un clima de liquidació del cinema argentí per part del govern d’aquell país encapçalat per Javier Milei.

Festivals i premis: Festival de Sant Sebastià 2023 – Competició, Premi a la Millor Interpretació (Marcelo Subiotto) i Premi al Millor Guió.

Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

Algunes reaccions a la projecció del film al Festival de Sant Sebastià 2023:

Imma Merino, a la crònica pel diari ‘El Punt Avui’: Una altra de les poques alegries de la secció oficial a concurs ha arribat amb una intel·ligent comèdia argentina, “Puan”, de María Alché i Benjamín Naishat. El seu protagonista és un professor de filosofia política que, després de la mort del catedràtic del qual és un deixeble, s’enfronta a una situació difícil que es complica amb l’arribada d’un filòsof seductor que, essent amant d’una actriu de moda, no se sap fins a quin punt sobretot és un hàbil arribista que sap manejar-se en les xarxes internacionals del món universitari. Brillant, tot i que amb alguns recursos de comèdia fàcil, “Puan” diu algunes coses lúcides a través de la filosofia (els mals derivats de les desigualtats socials, com afrontar la mort, combatre la por amb la idea ‘spinoziana’ de la potència de vida d’una alegria que ha de ser col·lectiva) i també sobre la precarietat de la universitat pública. Joan Millaret Valls, a l’article de ‘cinemacatala.net’: (..) una proposta més ambiciosa i reflexiva (..). Aquest film protagonitzat per Marcelo Subiotto, Leonardo Sbaraglia o Mara Bestelli és una comèdia amarga i desil·lusionada sobre un professor universitari de filosofia a la universitat de Puan, Buenos Aires. Un home madur atrapat en un carreró sense sortida en una crisis personal i acadèmica en una facultat de lletres molt polititzada després de la mort del director i amic del departament, un trasbals que coincideix també amb l’arribada d’un altre professor amb més carisma i encant. Xavi Serra, a la crònica per al diari ‘Ara’: (..) Amb una fluïdesa de tons humorístics i dramàtics a l’altura del millor Alexander Payne i dels films més personals de Nanni Moretti, Puan barreja humor escatològic a l’estil dels Farrelly amb reflexions sobre filosofia política sense que el conjunt grinyoli en cap moment. En aquesta inspirada comèdia hi caben també des del thriller acadèmic al retrat del precari estat de la universitat pública argentina –on els professors han de fer altres feines per arribar a final de mes– o l’estudi d’un personatge sempre al límit de la humiliació, però amb la dignitat intacta. Alché i Naishtat aconsegueixen que et preocupis pel Marcelo sense necessitat de convertir-lo en un heroi ni en una víctima, sense perdre mai la lleugeresa i entregant una emotiva reflexió sobre la importància del compromís polític i la necessitat de trobar el nostre lloc a la vida i de lluitar per conservar-lo.

Articles publicats ran de l’estrena de la pel·lícula a Catalunya:

La Filosofia com un lloc de resistència i dignitat, article d’Imma Merino per al ‘Full de Sala del Cinema Truffaut‘: (..) Si la pel·lícula, escrita i dirigida per Maria Aiché i Benjamin Naischat, és una defensa de la universitat pública feta amb la consciència que perillava realment a l’Argentina, es pot veure com una premonició d’un desastre encara més gran: com d’altres, l’esmentada facultat, que ja subsistia en la precarietat, ha patit una retallada del 70 per cent i, segons han declarat els directors de “Puan” recentment a Barcelona, és possible que hagi de tancar el maig vinent. (..) El cas és que Puan és el nom del carrer de Buenos Aires on s’ubica la facultat de Filosofia i Lletres (per això, a més de “Filo”, també se l’anomena ‘Puan’) que el film converteix en l’escenari de la disputa entre dos professors per una càtedra de Filosofia Política. Això, però, en principi, com a línia argumental, perquè l’important és una altra cosa.(..) Marcelo ni vol ni segurament podria ser un professor enlluernador i s’aferra a la seva manera d’explicar l’oposició entre les visions de la humanitat (amb les seves conseqüències polítiques) de Rousseau i de Hobbes. Aquesta confrontació s’inscriu dins d’una comèdia amb una vocació popular que, tot i que impregnada d’una certa amargor, inclou situacions que volen ser francament humorístiques, a vegades escatològiques (..). En tot cas, la confrontació podria desenvolupar-se d’una manera que es prengués partit per un dels contendents. No és així. Sujarchuk [Leonardo Sbaraglia] pot ser pedant, presumit, egocèntric, potser una mica arribista, però s’evita la seva ridiculització i, en el moment en què fa una lliçó, desplega un discurs filosòfic que apel·la a Spinoza per combatre la por amb la potència de vida d’una alegria que ha de ser col·lectiva. Una idea que, al capdavall, inspira l’esperit de resistència amb què la gent de Filo o de Puan protesta contra un estat de les coses (l’abandó de l’educació pública i de la Cultura en l’imperi d’un liberalisme econòmic en què tot ha de ser materialment rendible) que va més enllà d’una situació en què els professors i altres treballadors de la institució no saben si cobrarà a finals de mes. És així que, afortunadament i en desacord amb aquell cinisme tan sovintejat que es complau en la dolenteria humana a través de gelosies i rivalitats, no es deriva cap a una guerra entre els professors antagonistes. Hi ha un xoc de personalitats i d’estils, també alguns equívocs. Però allò que importa es vindicar la Filosofia com un lloc de resistència i dignitat. I que el seu ensenyament sigui per aportar alguna cosa humana vertaderament útil (en contra, precisament, de l’utilitarisme) a la societat (..). Imma Merino també en signa la crítica al diari ‘El Punt Avui‘: Una alegria que ha de ser col·lectiva.

Comèdia i filosofia contra el terror de Javier Milei, crítica de Paula Arantzazu Ruiz, al diari ‘Ara‘: Té tot el sentit del món que els protagonistes de “Puan” (..) siguin professors titulars de filosofia política, l’un hobbesià i l’altre partidari de Spinoza, perquè la pel·lícula de María Alché i Benjamín Naishtat és, sobretot, una reflexió sobre l’’statu quo’ d’una Argentina transformada en un esquizofrènic laboratori polític des de fa massa temps. (..) Cal recordar que Puan és el nom col·loquial de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Buenos Aires, que a la pel·lícula d’Alché i Naishat, en un d’aquests brillants exercicis metonímics que permet el cinema, es transforma en un bastió de dignitat i resistència. (..) Una proposta sobre les estratègies de l’Estat per desplegar el seu terror i sobre la sobirania del poble per combatre’l.

‘Milei no fa retallades, el cine argentí està en paràlisi total’ , entrevista de Bernat Salvà a María Alché i Benjamín Naishtatm, al diari ‘El Punt Avui’: Poques vegades una pel·lícula ha estat tan premonitòria com “Puan” , estrenada fa sis mesos en el Festival de Sant Sebastià (..). No és en cap cas una bona notícia. Aquesta història ambientada a la Facultat de Filosofia i Lletres de Puan, al Gran Buenos Aires, parla de retallades brutals de diners públics a la universitat, entre altres temes. Un escenari amb preocupants similituds amb el que està passant a l’Argentina amb l’actual govern d’extrema dreta de Milei: retallades a la universitat i en molts altres sectors, com ara al mateix cinema. En parlem amb els directors. María Alché: ‘(..) Al costat de les facultats de dret o d’economia, que són més formals, Puan és un lloc a part, una bombolla del món, on la gent llegeix Hegel o la ‘Crítica de la raó pura’. Hi ha molts usos de la paraula ‘Puan’: comptes d’Instagram, Puantánamo, es diu que tothom té un Puan a la seva vida… És una paraula molt local, però ens semblava un bon títol, una manera de parlar d’un lloc nomenat d’una manera molt especial’. (..) Benjamín Naishtat: ‘ (..) El govern de Milei no només fa retallades, el cine argentí està en paràlisi total. Des que va pujar al poder l’extrema dreta, no es firma cap projecte o expedient a l’Institut del Cinema, amb la qual cosa tota la indústria del cinema argentí està en estat de paràlisi. És un càstig ideològic a un sector que va ser molt advers a la seva campanya, i serveix una mica de boc expiatori al govern, en un context en què l’economia que proposen està fent estralls’. (..) ‘Vam escriure la pel·lícula l’any 2020, i llavors era un escenari bastant impensable que ara ens trobéssim amb un govern anarcocapitalista d’extrema dreta. Encara ara no ens podem creure que estigui passant, però passa. En aquest context, la pel·lícula va adquirir nous sentits i és rebuda de maneres inesperades. Cinc mesos després de l’estrena a Buenos Aires, segueix estant en sales, i ens convoquen constantment a comentar-la a la universitat i arreu del país. El cap de setmana la vam presentar a Tierra de Fuego en una universitat ocupada per les retallades. La pel·lícula s’ha convertit en un objecte de discussió política. No era l’objectiu inicial, però el context l’ha transformada en això’. (..) María Alché: ‘La pel·lícula es va escriure a través del personatge. Ens imaginàvem les escenes per a Marcelo, per al seu cos i les seves habilitats. També coneixíem molt la facultat de Puan, i resultava atractiu començar a imaginar coses que li anaven passant. Escrivíem la comèdia a partir del personatge, però tractant que sigui ell que carregui la història, i no una cosa calculada de guió. La filosofia i l’humor, se’ls anava creuant, no tractàvem d’imposar-los-hi nosaltres. Ens deixàvem portar pel personatge’ (..).

Milei declara la guerra al cinema argentí, article de Xavi Serra, al diari ‘Ara’: A la brillant comèdia argentina “Puan”, acabada d’estrenar, un professor de filosofia es veu obligat a compaginar la feina a la facultat amb classes particulars a senyores burgeses i a lluitar amb un altre professor per una plaça que ha quedat lliure. Al final de la pel·lícula, tips de no cobrar i de les retallades de l’educació pública, el professorat esclata i es manifesta al carrer amb els alumnes. La casualitat ha volgut que “Puan” s’estreni quan imatges semblants s’estan produint a l’Argentina, però protagonitzades pel sector del cinema, que s’està revoltant contra l’ofensiva del govern de Milei a l’Institut Nacional de Cinema i Arts Audiovisuals (INCAA), que gestiona els recursos públics del cinema argentí. (..) [Benjamín] Naishtat va ser un dels representants de la indústria audiovisual que es va reunir fa unes setmanes amb el nou director de l’INCAA, l’economista Carlos Luis Pirovano, que en el primer dia al càrrec va firmar un centenar d’acomiadaments. “Milei va intentar tancar l’INCAA, però va descobrir que, com que el va crear una llei del congrés, només el congrés el pot tancar, així que va posar al capdavant una persona que no sap res de cinema, que el primer que ens va dir quan ens vam entrevistar és que ni mira pel·lícules ni llegeix llibres”. (..) “Els governs anteriors donaven més o menys espai a la cultura, però ningú s’havia animat a trencar-ho tot fins a l’arribada d’aquest home, que defensa obertament que el cinema argentí no interessa i que el formen una casta de privilegiats –explica el periodista cinematogràfic Diego Lerer–. El pitjor és que ha aconseguit instal·lar en molts votants la idea que els cineastes són una colla de milionaris que roben els diners del poble” (..).

Ran de la situació, el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona i el Cinema Truffaut hem fet pública la nota següent:

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!