Club 7 Cinema

Hi ha hagut bon rebombori mediàtic per l’estrena conjunta de “Barbie”, de Greta Gerwig, i “Oppenheimer”, de Christopher Nolan, dues produccions importants de Hollywood amb certa petja d’autor.

Recullo aquí articles publicats sobre “Oppenheimer“, cinta el tràiler de la qual hem vist molt anticipadament als cines i que, francament, lluny d’engrescar-me a anar-la a veure, me n’ha tret més les ganes, cada cop que l’he vist.

Dirigida pel prestigitador cinematogràfic espai-temporal Christopher Nolan, “Oppenheimer” està protagonitzada per Cillian Murphy, Emily Blunt, Robert Downey Jr,. Matt Damon, Florence Pugh, Alden Ehrenreich i, en clau de biopic, se centra en la figura del físic nord-americà Julius Robert Oppenheimer (Cillian Murphy), que encapçala l’anomenat ‘Projecte Manhattan’ i, per tant, té a càrrec seu els assajos nuclears per a aconseguir la bomba atòmica per al seu país. Tanmateix, espantat pel seu poder destructiu, l’home es qüestiona les conseqüències morals del que estan fent…

Articles publicats ran de l’estrena:

Crítica de María Adell Carmona, al diari ‘Ara’: Christopher Nolan es fa un autoretrat al ‘biopic’ del pare de la bomba atòmica. (..) és, per tant, un ‘biopic’ atípic del pare de la bomba atòmica, però podria ser també una mena d’autoretrat d’un cineasta que, com el científic que va dirigir el primer programa nuclear nord-americà (..), va aconseguir una fita inigualable seguida d’una relació tortuosa amb els seus antics superiors (..). Un ‘blockbuster’ a contracorrent construït a partir d’elaborades escenes de diàleg muntades –per Jennifer Lame– amb la tensió d’una seqüència d’acció (..). És una llàstima que el film –que segueix una estructura fragmentada i típicament nolaniana que aborda els anys de la guerra, però també el McCarthisme i la caça de bruixes– tendeixi a simplificar el seu discurs en el darrer terç, culpant una venjança personal del viacrucis del protagonista i, per tant, anul·lant la possibilitat d’analitzar en profunditat la responsabilitat d’una potència com els Estats Units i la seva política bel·licista.

Article de Joan Millaret Valls, al web ‘cinemacatalà.net’: Glòria i ocàs d’un personatge prometeic. (..) basat en el llibre guanyador del Premi Pulitzer “Prometeu americà: El triomf i la tragèdia de J. Robert Oppenheimer” de Kai Bird i Martin J. Sherwin. Una immersió profunda i plena d’arestes en l’interior del brillant físic Robert Oppenheimer (..) Un personatge atrapat en un drama personal, una terrible paradoxa, entre la seva noble contribució a posar fi a la carnisseria mundial i salvar milers de vides, tot i que Alemanya ja s’havia rendit i, alhora, contribuir a la devastació de dues ciutats nipones amb el resultat esfereïdor de més de 200.000 morts. Un home que va aconseguir l’èxit, un heroi nacional, portada de la revista Time, però que després va conèixer l’ostracisme ja que el seu passat li passarà factura durant la postguerra (..). Una pel·lícula immensa que compta amb un Cillian Murphy extraordinari, secundat per un repertori extens (..). El cineasta aparca els enrevessats jocs sobre paradoxes temporals habituals en el seu cinema, (..) per burxar en la batalla mental d’un físic que vol crear una arma letal que aturi la II G. M. a costa de la factible destrucció del planeta. El resultat és una magnífica tragèdia sobre un personatge prometeic, un humà que juga a ser Déu, que com Prometeu roba el foc a Zeus per entregar-lo als homes, i que serà castigat sense clemència pels deus, aquí cremant-se en el foc atòmic.

Apunt d’Àngel Quintana a Facebook: Oppenheimer podria ser una bona pel.lícula si no tingues seqüències molt explícites i un muntatge més pensat per atoms i particules que per tensar el drama polític/científic. Quan es deslliura de les manies de Nolan la pel.lícula funciona molt bé, quan veiem que el científic trepitja un nen calcinat després de que els mitjans anunciin que la bomba a caigut a Hiroshima, la mala grapa pot caure en l’abjecció. És la segona millor pel.lícula de Noñan després de The dark knight però no sé si es millor que Creadores de sombras (Shadows Makers, 1989) del mediocre Roland Joffé centrada en el projecte Manhattan on Paul Newman era el general Leslie Groves i Dwight Schultz feia de Oppenheimer.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!