Club 7 Cinema

FOTO Julie Christie i Gordon Pinsent, a Lluny d’ella, de Sarah Polley

Sinopsi Casats des de fa més de quaranta anys, Fiona i Grant n’han superades de tots colors i certament encara s’estimen. Tanmateix, Fiona perd la memòria com més va, pitjor, i en diagnosticar-li que pateix Alzheimer, acaba ingressant en una residència. En Grant no sap com encarar aquesta separació, rosegat pel sentiment de culpa. I aviat, sense poder fer-hi res, veu com Fiona va allunyant-se-li, tot enamorant-se d’un altre intern.

Un film que ens parla de l’amor, de la seva absència però també de la seva intensa presència en l’edat tardorenca de la vida (Toni Vall, Benzina)

Sarah Polley parla del destenyiment de la memòria, de l’angoixa de perdre els contorns i els colors del món físic i de la mescla de lleialtat i egoisme que defineix la tercera edat amb una eloqüència que l’acosta (..) a Bergman (..) i a Cassavetes (Nando Salvà, Èxit)

Sincerament, això no és cinema. Això és la vida. Pura i dura i sentida vida. Millor dit, sí que és cinema, del bo i millor que s’hi pugui veure i viure. Per favor, no us el perdeu (Pere Meroño, al bloc Pere Meroño)

El resum d’aquestes crítiques i comentaris, anant a Vull llegir la resta de l’article.

---

Més informació sobre la pel·lícula, en aquests enllaços: Web oficial [W], Web Notro Films [WEsp], Web La Fabrique de Films [WFr], Web Videa>CDE [WIt]

---

Toni Vall: La gran revelació de Sarah Polley (Benzina, núm. 22, desembre de 2007)

Amb un article a dues pàgines, Toni Vall combina l’entrevista telefònica amb la canadenca Sarah Polley, unes reflexions sobre les facilitats que la tecnologia dóna avui en dia perquè es pugui fer cinema i, finalment, un comentari sobre Lluny d’ella —que és la part d’on extrec la seva opinió crítica, en aquest resum—. No és pas una mala pel·lícula —diu—. Està rodada amb aplicada correcció i té uns excel·lents actors que injecten veritat al film, fins i tot quan aquest se’n va per viaranys poc desitjables. I és que a Polley se li en va la mà i la contenció que intenta mantenir al llarg de tot el metratge —i que en certs moments respira aromes bergmanianes força estimulants— es desborda finalment en un afany lacrimogen un pèl tronat…

---

Per Nando Salvà, Sarah Polley debuta amb un treball precoçment madur, tan subtil i modest com valent. Com Toni Vall, també ell hi troba l’ombra de Bergman: Polley —diu— parla del destenyiment de la memòria, de l’angoixa de perdre els contorns i els colors del món físic i de la mescla de lleialtat i egoisme que defineix la tercera edat amb una eloqüència que l’acosta en part a Bergman i al Cassavetes d’ Una dona sota la influència / A woman under the influence. En canvi, Salvà discrepa del col·lega, assegurant que la flamant directora esquiva totes les típiques trampes melodramàtiques. Considera que fa anar amb elegància tots els matisos ètics que li sorgeixen en utilitzar la malaltia com a talaia des d’on contempla el passat de la relació entre els protagonistes, carregat d’emocions tumultuoses i transgressions sexuals.

---

Pere Meroño: Lejos de ella (Away from Her) —Sarah Polley— (bloc Pere Meroño, 25.12.2007)

(..) l’actriu Sarah Polley (..) dóna la campanada amb aquest film extraordinari, sensible, magníficament filmat, escriu Pere Meroño, per qui Lluny d’ella és una fabulosa història d’amor total, de la pèrdua més devastadora que un ésser humà pugui patir –l’amputació de la memòria, el passat, el present la identitat llur-, de com funcionen les relacions matrimonials. I encara dedica elogis de debò als quatre intèrprets i a la música, de rerefons, del gran molt gran Neil Young.

---