Club 7 Cinema

Tot i que ha passat fugaçment per la cartellera, La novel·lista i la seva pel·lícula, de Hong Sang-soo, ha cridat l’atenció de la crítica. En aquest apunt, en recordo la sinopsi i recullo els enllaços amb articles que se n’han publicat.

Sinopsi: Junhee és una novel·lista desencantada dels seus llibres. Durant un viatge per a retrobar-se amb una vella amiga que regenta una llibreria, topa amb un director de cinema que li va prometre adaptar una de les seves novel·les.

Articles publicats.

Crítica d’Imma Merino, al diari El Punt Avui: Una naturalitat miraculosa. (..) El cas és que Hong Sang-soo presenta a “La novel·lista i la seva pel·lícula” personatges en crisi (cosa que no és nova en la seva filmografia) mantenint-se ell en plena forma. Potser per això mateix és generós amb la novel·lista i l’actriu fent que es coneguin de manera casual (dins d’un seguit de trobades atzaroses que, traçades a través del guió, s’esdevenen amb una naturalitat miraculosa: com si hi fluís la vida mateixa) i que, en certa manera, donin la volta a la seva crisi a través de la col·laboració mútua que compta amb altres complicitats (..)

Full de sala del cine Truffaut, per Imma Merino: Quan sorgeixen coses de debò.“La meva idea és escriure un guió, però aquest no ha d’impedir que sorgeixin coses de debò”, explica la novel·lista que vol fer una pel·lícula en el film de Hong Sang-soo que ens ocupa. Ho explica a una actriu (..) És possible que allò que exposa la protagonista de “La novel·lista i la seva pel·lícula” defineixi la intenció i el mateix esperit del cinema de Hong Sang-soo. Tot i l’existència d’un guió, aquest no impedeix que sorgeixin coses de debò i que es pugui tenir la impressió que alguna cosa real és capturada per la càmera: les mirades, els gestos, la manera de parlar de les persones que fan d’actors (..) Podria suposar-se que totes aquestes trobades encadenades són forçades d’una manera extrema pel guió, però Hong Sang-soo aconsegueixi el miracle de fer sentir que la vida flueix amb els seus atzars (..) Hi va haver un moment en què, jugant amb la repetició amb variacions en els seus films, podia fer la impressió que Hong Sang-soo es repetia o s’estancava mentre no parava d’escriure i dirigir. Tanmateix, tan prolífic com sempre i fins i tot més realitzant dues pel·lícules per any, ha recuperat plenament la inspiració i cada cop sembla més afinat. (..)

Crítica d’Ignasi Franch, al diari Ara: Filmar un acte d’amor a la teva actriu i a la creació artística. (..) L’escriptora vol filmar una obra d’amor on la ficció embolcalli –però no distorsioni– la realitat darrere les imatges: que els actors serien una parella que s’estima i que també els estima el càmera que els filma. El paral·lel és evident, perquè l’obra que veiem és una declaració d’amor de Hong a la seva parella, la coprotagonista Kim Min-hee. El gruix del film és tan senzill i depurat com ja és habitual, inclòs un ús desacomplexat del zoom o les el·lipsis. Sense el to més dramàtic que articulava Davant teu, ofereix reflexions disteses sobre els dubtes artístics o els balanços vitals sobre l’entrega intensa (excessiva?) a la creació (..) Entre encontres i desencontres, aquesta barreja excelsa de quotidianitat i artifici flueix amb una calma deliciosa. Com feia Rohmer, Hong ens trasllada a un planeta alternatiu on la gent no sempre té pressa. Paga la pena visitar-lo.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!