Club 7 Cinema

It’s a free world… és una de les pel·lícules més tristes del cineasta. S’hi torna a parlar d’immigració, de precarietat laboral i de les conseqüències d’un món globalitzat, però ara descriu la degradació moral de la mateixa classe obrera (Ferran Auberni, Time Out Barcelona)

It’s a free world… ens torna al Kern Loach més proper a Riff raff o Plouen pedres, és a dir, un cineasta més afinat i menys demagògic que en l’anterior El vent que belluga l’ordi, però l’esgotament de la fòrmula sembla evident (Quim Casas, Èxit)

No hi fa res que mani Margaret Thatcher, Tony Blair o Gordon Brown: des de la seva militància trotskista, el cineasta britànic manté una inflexible denúncia d’un capitalisme cada cop més salvatge que aniquila els individus i la seva dignitat (Esteve Riambau, Avui)

“Vam voler adoptar el punt de vista de l’explotador i no el de l’explotat (..), intentar entendre la mentalitat empresarial: així funciona el món, tot és negoci, així que procura per tu mateix i que els altres se’n vagin a la merda. Com va dir Margaret Thatcher, aquesta cosa anomenada societat, no existeix” (declaracions de Ken Loach recollides per Nando Salvà, Èxit)

Ken Loach filma i firma un altre treball cinematogràfic sòlid, imprescindible, a parer nostre. Un viatge, que en diríem, al fons de la nit capitalista. Al capitalisme neoliberal i aparentment presentable i net. Pur esclavisme, no ens enganyéssim, simple aixecada de camisa. Un neoliberalisme que explota la gent fins a rebentar, aprofitant-ho, sense parar en miraments. Amb desvergonya torera i milhomes (Ming, WuMing.cat)

Els enllaços amb aquestes crítiques o les referències (amb un breu resum) de les que no en tenen, anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO (Alta Films) Kierston Wareign, a It’s a free world…, de Ken Loach

Sinopsi A l’ Angie no l’han educada pas gaire bé; però tot ella és plena d’energia, enginy i ambició. Quedar-se sense feina, no li ve de nou; però aquest cop mira de refer-se’n i demostrar que val. Amb Rose, la companya de pis, decideixen muntar-se pel seu compte i obren una oficina de treball temporal per a immigrants. El món on viuen i en què es mouen és el d’avui en dia, el de la “miraculosa” flexibilitat laboral, la globalització, els dobles torns de feina, els sous baixos, les lleis ignorades i amb tot ple de consumidors feliços i ben despreocupats: nosaltres.

Director Ken Loach. Guionista Paul Laverty. Fotografía Nigel Willoughby. Música George Fenton. Repartiment Kierston Wareing (Angie), Juliet Ellis (Rose), Leslaw Zurek (Karol), Joe Siffleet (Jamie)

Producció Sixteen Films (GB), Tornasol Films (Espanya), BIM Distribuzione (Itàlia), EMC Produktion (Alemanya), SPI International (Polònia), Channel Four (GB), Filmstiftung Nordrhein-Westfalen (Alemanya), Institut del Cinema Polonès (Polònia), Diaphana Distribution (França), Pathé Distribution (França), Cinéart Film Coopi (França).

CRÍTIQUES I RESSENYES PUBLICADES

Ferran Auberni: En un mundo libre (Time Out Barcelona, 25.02.2008)

***

Quim Casas: Tragèdia en terra aliena [article sense enllaç] (Èxit, núm. 65, suplement d’ El Periódico, setmana del 21 al 27 de febrer de 2008)

El guió de l’habitual col·laborador de Loach, Paul Laverty, intenta en tot moment esquivar els perillosos clixés del relat i del mateix cinema del director, però a vegades no se’n surt.

El millor del film rau en la capacitat de dirigir el focus sobre altres temes (..) a partir de l’itinerari individual de la protagonista: (..) la inadaptació escolar, la diferència generacional, el racisme, l’emigració, la fascinació del capitalisme (..). El pitjor, que els canvis en la seva manera d’actuar són, en general i malgrat els esforços de l’actriu Kierston Wareing, massa bruscos i mancats d’unitat dramàtica.

***

Ming: It’s a free world… (Ken Loach) (bloc WuMing.cat, 04.03.2008)

ALTRES ARTICLES

Esteve Riambau: El món de Ken Loach (Avui, 23.02.2008)

***

Nando Salvà: La nova esclavitud  [article sense enllaç] (Èxit, núm. 65, suplement d’ El Periódico, setmana del 21 al 27 de febrer de 2008)

“Volem saber per què la protagonista fa el que fa, com es converteix d’explotada en explotadora”

El que Loach debat a It’s a free world… és com hem permès que es construeixi la nostra societat sobre la base de l’èxit costi el que costi (..)

“el treball dels immigrants ens proporciona roba i menjar barat. Si els paguéssim el sou mínim, els preus pujarien i perdríem la batalla davant la inflació. Ens fan falta i tot i així els discriminem (..)“

ENTREVISTES

Mercedes Jansa · Ken Loach i Paul Laverty. “Mai hi ha subtilesa en l’explotació” (El Periódico, 22.02.2008)

Ramon Palomeras · Ken Loach. “El cinema europeu para molt poca atenció als immigrants” (Avui, 22.02.2008)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!