Club 7 Cinema

Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula El nen de la bici (Le gamin au vélo | The Kid with a Bike | El niño de la bicicleta | Il ragazzo con la bicicletta), de Luc i Jean-Pierre Dardenne.

Sensibles als personatges que circulen pels marges socials, els germans Jean-Pierre i Luc Dardenne no ignoren que la lluita per la supervivència pot ser incompatible amb la solidaritat. Tanmateix, els cineastes belgues són uns humanistes que concedeixen als seus personatges la possibilitat de dignificar-se amb un gest fraternal. Mai no els abandonen, els recullen després de la caiguda i els donen una altra oportunitat (..) sense abandonar el realisme, opten per la simplicitat de la faula i fins i tot del conte de fades (..) És un film travessat pel malestar, però a la vegada ple d’esperança. I per què no? D’alguna manera també és hereu de l’esperit que va fer possible «El lladre de bicicletes» i altres faules neorealistes (L’esperit dels Dardenne, Imma Merino, El Punt Avui)

«Sabem que és la nostra pellícula més dolça», van declarar ahir. «Parla d’un nen perdut al bosc, de la seva fada padrina, d’un llop que el tempta. És un conte de fades». Per això, (..) és la seva obra visualment més lluminosa i fluida. I la de narrativa més lineal i senzilla. No li sobra ni una escena, ni un pla. Gràcies al seu ús genial de l’ellipsi, és impossible explicar millor aquesta història en menys temps. Potser per això, amb ella demostren més clarament que mai com hauria de ser tot el cine social (Cannes presenta les primeres candidates a la Palma d’Or -amb enllaç de pagament-, Nando Salvà, El Periódico – Crònica de Canes, 16.05.2011)

(..) narra en la seva segona part la complexa relació entre el nen i la dona que l’acull durant els caps de setmana, que sacrifica per ell fins i tot l’amor, gens estable per un altre costat, de la seva parella sentimental. Aquesta part queda afectada/infectada per l’amistat que el nen estableix amb el jove líder d’una banda de delinqüents de poca volada, cosa que deriva cap a espais de violència social que no aporten gran cosa al nucli dur de la història. La fragilitat del personatge central queda representada, com indica el títol de la pel·lícula, per la bicicleta, la seva possessió més preada (com en el clàssic neorealista «El lladre de bicicletes»), el signe concloent de la seva independència i llibertat, de la seva supervivència al cap i a la fi en un món atroç (Supervivència i emotivitat -amb enllaç de pagament-, Quim Casas, El Periódico, 28.10.2011)

(..) la història d’aquest nano que busca un pare i que acaba trobant una mare es presenta amb una simplicitat a mig camí entre la transparència i l’esquematisme. De vegades l’emoció emergeix espontàniament de situacions inesperades, dotades de sentiments genuïns. D’altres tot sembla prefabricat per tornar als orígens després del fracàs que va suposar el canvi de terç d’ «El silenci de Lorna» (2008). I entre una cosa i l’altra, aquest crític desitjaria que es tractés simplement d’un pròleg per a una nova etapa de plenitud (El niño de la bicicleta, Carlos Losilla, Ara – Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona) 

Ficció i realitat s’entremesclen de manera que resulta impossible discernir on acaba l’ambigua frontera entre les dues línies. Càmera en mà, però sense aclaparar mai l’espectador i utilitzant una narrativa diàfana i alhora de gran profunditat temàtica, els Dardenne es mouen amb precisió admirable entre la quaotidianitat i la profunditat de sentiments dels seus personatges (El tour de l’insubmís -sense enllaç-, Lluís Bonet Mojica, La Vanguardia cat, 28.10.2011)

Col·locant l’espectador al mig de l’acció, a l’inici de la pel•lícula, sense proporcionar-li cap informació, i cenyint-se a mostrar, només, les accions dels personatges, no pas els seus pensaments, els Dardenne deixen desprotegit el públic i l’obliguen a treballar, a fer-se preguntes, a avançar hipòtesis. Per què actua així Cyril (Thomas Doret, l’excel·lent protagonista)? Per què actua així el seu pare (Jérémie Renier, actor habitual dels Dardenne)?; per què actua així Samantha (Cécile de France, tot just sorgida de l’experiència americana amb Clint Eastwood)? (..) L’austeritat narrativa dels Dardenne aconsegueix dotar alguns moments del film d’una gran complexitat i profunditat. La complexitat d’un nen amb una bicicleta, pedalant obstinadament… (El niño de la bicicleta, Ramon Girona, Cinema Truffaut)

Jean-Pierre Dardenne: És cert que la pel·lícula té un costat de conte. El personatge de Samantha [Cécile de France] és la fada bona; Cyril [el protagonista, Thomas Doret] és el nen que, com en tots els contes, per fer-se gran, haurà de perdre les seves il·lusions, en aquest cas la il·lusió que el seu pare l’estima; es pot dir que al bosc hi ha el dolent… Aquesta faceta de conte és en part també perquè hi ha personatges incomplets, simples, que apareixen en funció de la relació que mantenen amb el nen. La idea que això era un conte se’ns va aparèixer de cop i volta el dia que vam rodar l’escena del nen anant en bicicleta cap al bosc, i dubta, però acaba entrant-hi. Va ser quan va cristal·litzar amb claredat la idea que estàvem rodant un conte (Germans Dardenne: “Ens vam adonar de cop que filmàvem un conte”, Bernat Salvà, El Punt Avui)

***

FOTO El nen de la bici, de Luc i Jean-Pierre Dardenne

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!