Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Altres veus: Diari d’un escàdol / Notes on a scandal / Diario de un escándalo / Chronique d’un scandale / Diario d’uno scandalo
Pere Antoni Pons (Avui, 02.04.2007) diu que, si no fos pel repartiment luxós, Diari d’un escàndol hauria estat condemnada a omplir les sobretaules de tantíssimes graelles televisives d’arreu del món. Enumera els ingredients de la pel·lícula que escauen a un telefilm d’allò més simple i més llampant: una parella de protagonistes amb vides insatisfactòries , (..) intimitats ferides i desordre emocional, (..) ambient quotidià però amb un punt malaltís, (..) relacions sentimentals i sexuals en què (..) la passió culpable i el plaer torturat predominen per damunt dels sentiments i les emocions. Això sí, per ell, el guió està ben treballt i li reconeix l’estatus de "pel·lícula" precisament pel guió i per la interpretació; de manera que si l’haguéssim de prendre per un telefilm, fóra un telefilm amb dignitat -diu.
Podem llegir la crítica de Pere Antoni Pons, clicant aquí: Diari d’un escàndol · Pons · Avui (un cop al web de l’Avui > Hemeroteca > 2007 > abril > dia 2 > Cultura i espectacles > "Telefilm amb dignitat")
Per a Judith Vives (Espaiisidor), l’escàndol sexual que dóna títol al film és només una excusa argumental; per a Víctor Alexandre (Victor Alexandre), la pel·lícula només s’inspira en la història de la mestra casada embolicada amb l’alumne menor per parlar-nos del desig d’aquesta dona i de la solitud de l’altra, que mai no ha conegut l’amor. Nando Salvà (Èxit) veu Diari d’un escàndol com un desequilibrat estúdic anatòmic sobre la camaraderia, la confiança i la traïció. Podem llegir els resums d’aquests articles i crítiques, anant a "Vull llegir la resta de l’article"
Al seu bloc Espaiisidor (04.04.2007), Judith Vives qualifica de senzillament esplèndides les interpretacions de Judi Dench i Cate Blanchett. Considera que Blanchett incorpora la seva Sheba Hart com un fràgil i eixelebrat ocellet; mentre que Judi Dench troba en l’obsessiva Barbara Covett (..) una oportunitat per al lluïment (..) que no desaprofita. Per a Vives, Diari d’un escàndol destaca pels complexos retrats psicològics femenins que planteja i és aquí on exposa que l’escàndol sexual (..) fa la funció de desencadenant de l’autèntic drama que mostra aquesta història: el de Barbara Covett, és a dir, el de la dona solitària i desequilibrada a qui la incapacitat per mantenir qualsevol relació empeny a la més profunda i angoixant bogeria. Remarca que el realitzador Richard Eyre ha optat per una narració clàssica i funcional, per bé que el relat (..) el va enfosquint a mesura que la bogeria de la vella mestra va en augment. I conclou que, en aquesta progressió i sense caure del tot en les claus del thriller psicològic, Eyre sí n’aconsegueix l’efecte: trasbalsar i incomodar l’espectador.
Interessant, aquesta aportació de Judith Vives, que podem llegir íntegrament al seu bloc, clicant aquí: Diari d’un escàndol · Vives · Espaiisidor (article del 04.04.2007, "Diari des de la bogeria")
Víctor Alexandre (Victor Alexandre, 12.04.2007) considera excel·lents Cate Blanchett (mestra) i Andrew Simpson (alumne) i reserva el qualficatiu d’extraordinària per a Judi Dench. Remarca que la trama de Diari d’un escàndol tracta de la necessitat que tots tenim de comptar amb la presència d’algú en la nostra vida i d’allò que estem disposats a fer per tal de retenir-lo (..) i fins a quin punt l’anhel de felicitat pot ser molt destructiu.
Ostensiblement tocat pel significat humà dels personatges, Alexandre signa un article brevíssim i concís, que podem llegir a Tot Sant Cugat (13.04.2007) i al seu bloc personal, clicant aquí: Diari d’un escàndol · Alexandre · Victor Alexandre
"De l’agudesa perversa al melodrama histèric" és el descriptiu títol de la crítica de Diari d’un escàndol que Nando Salvà ha publicat a Èxit número 26 (suplement d’ El Periódico corresponent a la setmana del 29 de març al 4 d’abril de 2007). Per a Salvà, aquesta pel·lícula és més aviat un estudi anatòmic sobre la camaraderia, la confiança i la traïció (..) tanmateix dividit en tres parts, que titlla de bruscament desiguals pel que fa a qualitat i intensitat. En defensa el primer tros i l’aportació que hi fa el guionista, ja que hi troba ple d’observacions agudes i malicioses, que reflecteixen el talent del guionista Patrick Marber, utilitzant la ironia, l’humor i el patetisme per introduir-nos en els plaers perversos de la maldat. És en aquest clima inicial d’eufòria, que Salvà remarca el que considera interpretacions polièdriques de Blanchett i Dench, que ens mostren totes les cares de dos personatges defectuosos i converteixen aquest primer segment en un subtil i intens estudi de la relació entre dues dones diferents. En canvi, pel crític barceloní, la falta de disciplina, de gust i de discreció fan que Richard Eyre perdi tot el control sobre la seva narrativa i la desviï, primer cap al melodrama histèric i, després, cap al groguisme cridaner. I, finalment, en un darrer paràgraf, Nando Salvà intenta parlar en positiu de la pel·lícula, fent esment al que anomena la mirada de Richard Eyre carregada de tristesa en una ciutat, Londres, humida i tenyida de gris i poblada d’éssers miserables i menyspreables… (coi, també!).
La lectura de la crítica de Nando Salvà, a la pàgina 19 d’ Èxit, número 26 (suplement d’ El Periódico corresponent a la setmana del 29 de març al 4 d’abril de 2007).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Interesant pel.lícula. Tot i que l’argument semblaria una típica pel.li dels "Estrenos TV" que passen a Antena 3 TV qualsevol cap de setmana a la tarda, el guió va més enllà, i el final de la pel.li, que no dirè, és clar, ajuda a que no hi hagi cap moralisme barat.
Grandíssimes actrius.