Club 7 Cinema

Recordem breument que Després del casament, de Susanne Bier, és la  pel ·lícula nominada a l’Òscar de parla no anglesa, amb què ha tornat la directora de Germans / Brodre / Hermanos / Brothers / Non desiderare la donna d’altri (aquell drama del militar que, donat per mort a l’Afganistan, torna a casa trasbalsat i malfia de la seva dona i son germà, de passat tarambana). El protagonista de Després del casament és Jacob (Mads Mikkelsen), un home que ha esmerçat bona part de la vida a ajudar nens del carrer, a l’Índia; però el seu orfenat és a punt de tancar portes, perquè ja no tenen calés ni saben d’on treure’ls. Sobtadament, rep una oferta inesperada. Jorgen (Rolf Lassgard), home de negocis danès, li posa sobre la taula 4 milions de dòlars, però amb condicions. La primera: Jacob ha d’anar a Dinamarca. La segona: ha de ser al casament de la filla de Jorgen… I el casori es converteix en una trobada entre el passat i el futur, en què Jacob ha d’encarar el gran dilema de la seva vida.

De Després del casament n’han publicat crítiques poc engrescadores, Àngel Quintana i Carlos Losilla. Les he hagut de llegir abans d’anar a veure-la (mira que no m’agrada fer-ho, però cada cop ho faig més: se m’està convertint en un vici, que l’he de diexar…!). I francament, et treuen tant les ganes d’atansar-te al cine com de llegir els articles; perquè sembla que les coses s’encomanin i, posats a comentar el pendent convencional de cert cinema d’autor europeu, els meus estimadíssims amics acaben caient en una anodina lletania de convencionalitat radicaloide (va, deixeu-m’ho dir clar, que si no ho escrit, rebent-ho: cahierista!).

Havent vist Germans, en què Susanne Bier treballava amb sensibilitat i estètica pròpies un bogadejat material melodramàtic -amb un cert deix d’oportunisme contextual (la presència militar a l’Afganistan)-, ja em temia que la directora apuntava cap a un cinema comercial "de qualitat" més que no pas cap al camí autoral d’exploració artística. D’aquí a convertir-la en arma llancívola contra certs, legítims i artísticament prolífics corrents cinematogràfics europeus, pel sol fet que no s’avenen al "diktat" de certa "nomenclatura" crítica… això no. En fi, ja sabeu que hi ha un tipus de predicot que em sulfura. No cal dir que, si en teniu l’humor, us recomano que llegiu les crítiques esmentades, perquè el millor és que cadascú tinguem la nostra pròpia opinió de les coses i perquè, des de la discrepància amb els autors (no pas entre ells), no deixen de ser dues primeres espases de la crítica i el que diuen, mal que a vegades (m’) atabalin, sempre cal tenir-ho present (encara que sigui per no estar-hi d’acord).

Per seguir, cal anar a "Vull llegir la resta de l’article"

Recordeu que des del 19 d’abril i fins al 28 de maig de 2007,  el bloc Club 7 Cinema canvia una mica el contingut i l’estructura habituals; per bé que després en reprendré la normalitat. Els post de la categoria "Altres veus" els actualitzaré o en posaré de nous, tan sols amb els enllaços o referències dels articles originals. El juny tornaré a fer-ne resums i comentaris.

Crítica de Carlos Losilla a l’Avui del 16 d’abril de 2007. Títol: "Cinema colonitzat". Destacat: L’estil de Després del casament amaga l’absència de força del film. Frase final: Després del casament no és res més que la conseqüència lògica de "Breaking the waves" (Lars von Trier), el nou melodrama postmodern que sembla canviar-ho tot per deixar-ho pitjor de com estava. En llaç directe amb la crítica (sencera): Després del casament · Losilla · Avui

Crítica d’ Àngel Quintana a El Punt del 15 d’abril de 2007. Títol: "Entre el melodrama i el cinema d’autor". Fragment: Entre el cinema d?autor i el melodrama convencional s?acaba imposant la convenció, els efectes que acaben convertint la pel·lícula en una mena de "soap opera" de luxe. Amb tot, però, és cert que la cineasta té lleugers moments d?inspiració, sobretot en un treball de posada en escena… L’enllaç directe amb la crítica sencera: Després del casament · Quintana · El Punt

Crítica de Nando Salvà al número 28 d’ Èxit, suplement d’ El Periódico, setmana del 12 al 18 d’abril de 2007. Títol: "Un banquet emocional". Fragment: Bier fa anar massa fils narratius per poder arribar a clavar un cop emotiu similar (al de Germans).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!