Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Calle Santa Fe (Rue Santa Fe), de Carmen Castillo
Carmen Castillo, vivint a França i treballant com a documentalista, no va tornar durant molt de temps al seu país, el qual considerava un niu de feixistes i traïdors. Però l’any 2004 va retornar a la Calle Santa Fe mentre rodava un documental que s’interroga sobre què ha passat amb una generació de persones que van lluitar per la justícia i la llibertat. Aleshores va descobrir que el seu veí Manuel havia dut cap a ella l’ambulància arriscant la vida. Va adonar-se que el Bé també existeix i habitava al seu carrer. Ho explica a Calle Santa Fe , un documental apassionant (Imma Merino, El Punt)
(..) els espectadors ens confrontem amb l’experiència d’una dona que es confronta amb sinceritat i coratge a un passat que no només és el seu, sinó de tota una generació de militants que van creure que tenien a l’abast la transformació de la societat. Si el document és apassionant i corprenedor és perquè s’hi reflecteix una experiència que, per humana, és complexa, dolorosa, contradictòria. I perquè no eludeix qüestions sense solució o sense resposta, sinó que duen a una reflexió que fa mal i que no s’acaba (Imma Merino, El Punt)
(..) l’autèntica pregunta que sobrevola tot el documental sense formular-se és una altra: ens vam equivocar? (Núria Vidal, Time Out Barcelona)
(..) potser perquè ha concebut la pel.lícula primordialment com una sessió de teràpia, la directora s’entrega a una esgotadora autoindulgència que es tradueix en monotonia visual i verbal, tosquedat estètica i reiteració d’arguments fins que aquests acaben perdent impacte (Nando Salvà, El Periódico)
La cineasta –a qui el règim de Pinochet va obligar a exiliar-se a França, país on continua vivint– assegura que Calle Santa Fe no és una catarsi ni una via per arreglar els seus traumes del passat. És, simplement, cinema que lluita contra l’amnèsia (Olga Pereda, El Periódico)
Voldríem, també, destacar, l’escriptura de la Carmen Castillo, d’una gran qualitat evocadora i literària. Aquest text llegit, la seva narració, això només, ja paga la pena . Editat separadament, a part del film, fóra d’un gran ajut i una bona contribució a la necessària història d’aquells i d’aquest anys (..) Un dels millors documentals que hem tingut ocasió de visualitzar els darrers anys (Ming, bloc WuMing.cat)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles, anant a Vull llegir la resta de l’article.
FOTO -Karma Films- Calle Santa Fe, de Carmen Castillo
Altres veus: “Calle Santa Fe”
CRíTIQUES I RESSENYES.
Nando Salvà (El Periódico, 29.08.2008): L’ús de la càmera com a teràpia.
Núria Vidal (Time Out Barcelona, 29.08.2008): Calle Santa Fe.
ALTRES ARTICLES.
Imma Merino (El Punt, 07.09.2008): Una xilena es confronta vivament amb el passat
Imma Merino (El Punt, 05.08.2008): El Bé també habitava a la Calle Santa Fe.
Olga Pereda (El Periódico, 29.08.2008): Cinema per combatre l’amnèsia –Calle Santa Fe-.
CATOSFERA CINÈFILA.
Ming (Bloc WuMing, 02.09.2008): Calle Santa Fe (Carmen Castillo)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Va ser l’any passat, al Festival de Cinema de Donostia on vam veure-la. Un xic massa llarga, potser, però molt i molt interessant, des de diferents punts de vista: humà, polític, històric, ideològic…
Molt interessant la recuperació de la memòria del MIR i la seva relació amb Allende, i del paper, a voltes contradictori, d’organitzacions polítiques populars amb dirigents sorgits de la burgesia.
Una experiència molt potent.