Club 7 Cinema

Començo a vincular a la categoria “Comentaris” els apunts “A cop calent”, és a dir els comentaris escrits gairebé immediatament després d’haver vist el film. De mica en mica, els que he penjat anteriorment a l’apartat “A cop calent” ja els aniré passant a la de “Comentaris”, d’acord amb la petita reestructuració que vaig fent al blog. Si és el cas, disculpeu les molèsties.

Ran de l’estrena a part de la nostra cartellera de Jove i maca, de François Ozon, reprodueixo tot seguit el comentari que en vaig publicar a Vilaweb a Canes el 16 de maig de 2013.

FOTO Jove i maca, de François Ozon

---

Ozon i la noia maca i prostituta.

Ozon signa una de les millors obres de la seva filmografia -cosa que tampoc vol dir gaire res, atès el nivell discret del seu cinema-, tot narrant l’afirmació de la sexualitat d’una noia de 17 anys al marge de qualsevol convenció social o de valoració moral. La noia es prostitueix voluntàriament, sense que en quedin clars els motius, ni falta que li fa al cineasta, perquè aquí, del que es tracta és de la radicalitat d’una opció íntima, de llibertat individual, sense cap coartada. Ni tan sols la família o les amistats en són causa. Per una vegada, Ozon deixa de ser maniqueu i no dimonitza la societat. Certament, hi deixa anar algunes pinzellades sobre la hipocresia, les febleses que no volen ser dites o la realitat sexual dels que es volen convencionals, però no hi carrega les tintes. Amant dels referents, aquí tira de Rimbaud -la noia i els seus companys de classe reciten fragments d’ On n’est pas serieux quand on a 17 ans-. I, enllaçant amb el seu film anterior, A la casa, hi posa el personatge d’un germà adolescent de la protagonista que, mogut per l’impuls eròtic incipient i una certa ambigüitat, practica el voyeurisme, ni que sigui perquè Ozon pugui recordar a l’espectador que, de fet, mirant-li la pel·lícula està sent un “voyeur”.

Peça clau n’és l’emergent actriu Marine Vacth, que encarna la xicota prostituta, envoltada de veterans com Géraldine Pailhas, Fréderic Pierrot i Charlotte Rampling -en un paper brevíssim-.

---