Club 7 Cinema

Comentari escrit a cop calent, acabada de veure Casa de tolerància (L’Apollonide —Souvenirs de la maison close— | House of Tolerance | Casa de tolerància. L’Apollonide), publicat el 16 de maig de 2011 en aquest blog:

Es tracta de la recreació del món tancat d’un prostíbul de París (L’Apollonide, que dóna nom al títol original), parant atenció a les seves prostitutes: les relacions entre elles, els anhels, les pors, els enamoraments, l’esclavatge de la seva situació (i de retruc, la situació de la dona en el tombant del segle XIX al XX)… Bonello s’ha documentat sobre la vida d’aquestes dones i en particular ha tingut en compte el llibre de la feminista, historiadora i filòsofa Laure Adler, “Les maisons closes”. I ho ha posat en escena amb una fotografia prou inspirada en els pintors de l’època (Renoir i altres impressionistes) i mostrant la quotidianitat de les protagonistes amb certa elegància, a desgrat d’un parell de moments particularment desagradables (i d’ostensible mal gust). Marca el relat temporalment, més per pautar l’evolució relativa de les seves prostitutes que no perquè la narració ho necessiti i, de fet, hi introdueix salts temporals i iteracions al voltant d’un client que agradeix una d’aquelles dones, especialment somiadora i delerosa que la sadollin…, perquè així barreja pors i anhels i trenca el continu fílmic. No res. L’interès del conjunt no va més enllà del que ens puguin merèixer aquelles prostitutes i el correcte treball formal que hi ha fet Bonello. Per mi, un dels títols menys valuosos de la Competició.