Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Berlín 2014 · Competició: “Praia do Futuro”, de Karim Aïnouz
Praia do Futuro és una zona turística de la localitat brasilera de Fortaleza, on va nàixer i créixer el director Karim Aïnouz, que viu i treballa entre São Paulo i Berlín. En aquella platja brasilera és on neix l’amor entre un socorrista local (Wagner Moura) i un turista alemany (Clemens Schick), que du el primer a deixar-ho tot i anar-se’n a viure a Berlín; a la pel·lícula Praia do Futuro, amb què Aïnouz debuta al festival de la seva ciutat adoptiva.
Conegut especialment per la seva opera prima Madame Satã (2002), el cineasta i artista Karim Aïnouz segueix centrant-se en personatges a la recerca d’amor i identitat, disposats a arriscar-ho tot per a descobrir-se, ells mateixos i les seves emocions, segons remarquen els programadors de la Berlinale.
FOTO Wagner Moura, a Praia do Futuro, de Karim Aïnouz
Praia do Futuro (Praia do Futuro)
Director: Karim Aïnouz. Guió: Karim Aïnouz, Felipe Bragança. Producció: Coração da Selva (Brasil). Coproducció: Detailfilm (Alemanya), Watchmen Productions (Alemanya), Hank Levine Film (Alemanya). Durada: 1h37.
Repartiment: Wagner Moura (Donato), Clemens Schick (Konrad), Jesuita Barbosa (Ayrton, a 18 anys), Savio Ygor Ramos (Ayrton, als 10 anys), Sophie Charlotte Conrad (Dakota) Sabine Timoteo (la dona de Heiko), Yannik Burwieck (el fill de Heiko), Fred Lima (Heiko), Natascha Paulick (bàrman).
Sinopsi: En Donato (Wagner Moura) treballa de socorrista patrullant la platja Praia do Futuro, tan espectacular com traïdora. Un dia veu dos homes atrapats per l’onatge i aconsegueix salvar-ne en Konrad (Clemens Schick), un alemany de vacances al Brasil; però l’amic d’en Konrad s’ofega. Tot esperant que el mar retorni el cadàver d’aquest amic, neix entre en Donato i en Konrad un lligam i les guspires d’atracció sexual del primer moment acaben donant pas a un vincle sentimental més profund. Enamorats com estan, en Donato decideix deixar-ho tot i anar-se’n amb en Konrad a Berlín. Lluny de Praia do Futuro, en Donato es troba alhora confús i alliberat a la freda i alhora vital capital alemanya, i aquest seu viatge per amor aviat el du a una recerca més pregona de la pròpia identitat. Al cap d’uns anys, l’Ayrton (Jesuita Barbosa), germà petit d’en Donato, fa cap a Berlín. Ple d’ira, vol saber per què son germà el va abandonar sense dir-li ni un mot; però, com li va passar a en Donato, la vitalitat d’aquesta ciutat en què Ayrton és (encara) un foraster, du el noi a plantejar-se més preguntes que no pas respostes en troba. La lluita d’aquests tres homes per a reconciliar el dolor de la pèrdua amb el desig, instintivament els atrau mútuament, delerosos de trobar l’esperança i un futur millor.
Altres Vídeos: Vídeos al web del Festival de Berlín.
Vendes internacionals: The Match Factory. Distribuïdores: pendent. Més informació: Facebook oficial | Imdb (ang) | MyMovies (it).
Altres festivals: pendent. Reconeixements: premis i nominacions.
Altres informacions: pendent.
FESTIVAL DE BERLÍN 2014 Competició:
(al/ang)
Director: Karim Aïnouz (Fortaleza, Ceará, Brasil, 17.01.1966). Llicenciat en Arquitectura a la universitat de Brasília i en Història del Cinema a la Universitat de Nova York, ha guanyat diversos premis i beques (del New York State Council for the Arts, del Banff Centre for the Arts, del Programa de residència Artística de Berlín —DAAD—). Ha treballat d’ajudant de direcció de diversos cineastes independents nord-americans, com ara Todd Haynes i Tom Kalin. Va col·laborar amb Walter Salles en l’escritura del guió d’Abril despedaçado (2001). Després de fer un parell de curtmetratges (el 1993 i el 1996), finalment el 2002 va presentar a Un Certain Regard, del Festival de Canes, la seva premiada opera prima, Madame Satã, història d’un transvestit gegantí i musculós, pare de set fills, convicte… Posteriorment presentà a la secció Horitzons de la Mostra de Venècia El cel de Suely (2006) —per fer calés, una dona jove del nord-est del Brasil decideix rifar el seu propi cos— i Viajo Porque Preciso, Volto Porque te Amo (codirigit amb Marcelo Gomes, 2009) —un geòleg enviat auna zona aïllada del nord-est del Brasil, comença a sentir-se sol i abandonat—. Entremig d’aquests dos films, va realitzar la sèrie televisiva Alice (2008), per a la HBO d’Amèrica Llatina. Les seves instal·lacions s’han exposat àmpliament, destacant la seva presència a la Biennal d’Art Americà del Museu Whitney (2004), a la Biennale de Sharjah (2011), així com a Biennal de São Paulo. El 2011 va presentar a la Quinzena dels Realitzadors, de Canes, L’abisme platejat —una nit en la vida d’una dona abandonada pel marit, a Copacabana—. D’aleshores ençà ha desplegat una certa tasca de documentalista, ha realitzar Praia do Futuro i està preparant un nou llargmetratge de ficció, The Beauty of Sharks. Karim Aïnouz viu i treballa entre São Paulo i Berlín.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
(..) explica d’una manera el·líptica i elegant la història d’un socorrista brasiler (..) Narrada amb una mirada més atenta als detalls i l’atmosfera que a la història, “Praia do futuro” posa difícil a l’espectador interessar-se per la història fins que, en la part final, un gir revela l’autèntica naturalesa del film. I aquí és legítim preguntar-se: ¿era necessari amagar el cor de la història durant dues terceres part de la pel·lícula?