Canes 2013 · Competició: “Nebraska”, d’ Alexander Payne

FOTO —Merie Wallace— © 2013 Paramount Pictures Nebraska, d’ Alexander Payne

Recuperant un ritme normal d’autoria fílmica, Alexander Payne (Omaha, Nebraska, EUA), que tardà set anys a fer Els descendents (2011), després de l’èxit d’Entre copes (2004), ja ens serveix una nova pel·lícula, amb què retorna a la seva Nebraska natal, on també va ambientar Citizen Ruth (1996) i, en bona mesura, Election (1999) i Sr Schmidt (2002). Rodada en blanc i negre, relata el viatge en cotxe d’un pare i fill —a través de quatre estats, fins a arribar a Lincoln (Nebraska)— per a recollir un  premi de loteria no gens clar, que l’home gran assegura que li ha tocat. Com és habitual en Payne, actors no professionals fan de coixí als protagonistes, que en aquesta ocasió són  Bruce Dern —sembla que, evidentment sense èxit, intentà convèncer Gene Hackman que tornés a posar-se davant de les càmeres— i  Will Forte. Si bé l’argument pot semblar dramàtic —tracta d’un home que podria estar perdent el cap i un seu fill que mira de fer un darrer intent de comprendre’l—, la publicitat de la pel·lícula assegura que realment és una comèdia, que reflecteix l’humor i el tarannà indolents de l’Amèrica profunda.

El viatge dels protagonistes és freqüent al cinema de Payne. A Entre copes, Paul Giamatti i Thomas Haden Church són dos amics quarantins que fan una ruta de vins per carreteres secundàries de Califòrnia, la setmana abans del casori d’un d’ells: un trajecte que, per al primer —avesat a ofegar en vi les frustacions vitals—, significarà descobrir la pròpia mentida i, per al segon, es convertirà en el desesperat comiat de la joventut que es resisteix a deixar enrere. A Sr Schmidt, Jack Nicholson és un corredor d’assegurances que, en jubilar-se i quedar vidu, agafa la caravana amb què pensava recórrer el país i fa cap a la llunyana Nebraska per a assistir al casament de la seva filla, amb un gamarús. El camí és llarg, ple de trobades imprevistes i de records. I el fa sol, d’una soledat cada vegada més eixuta i pregona, si no fos per Ndugu, un nen de Tanzània que apadrina per 22 dòlars al mes i a qui envia cartes ben llargues, emotives i lúcides: amb aquesta criatura d’un món allunyat del nostre, vés que no descobreixi una vida diferent, al final del camí. Tant en una pel·lícula com l’altra, el drama de fons no desdiu el registre de comèdia amb què estan tractats.

I si Els descendents ha significat per ara un parèntesi, en la mesura que no hi ha viatge —si exceptuem el vol a una illa— i s’ambienta a Hawaii —enlloc de Nebraska—, no és menys cert que comparteix magistralment amb aquests altres films el joc discursiu amb els contrastos —marit fidel i pare responsable que esdevé mascle possessiu i egoista; filla adolescent i rebel que acaba comportant-se amb maduresa; jovenet deseixit i bocamoll d’aparent superficialitat i que les ha passades canutes; el context paradisíac de les illes del pacífic desmentit per la realitat de la condició humana…—.

Alexander Payne va debutar el 2002 a Canes presentant a Competició Sr Schmidt i el 2006, com a autor d’un dels episodis de París, je t’aime, seleccionada a Un Certain Regard. L’any 2005 va presidir el Jurat d’Un Certain Regard i l’any passat (2012) fou membre del Jurat de la Competició, presidit per Nanni Moretti.

Nebraska (Nebraska)

Director: Alexander Payne. Guió: Bob Nelson. Producció: Bona Fide Productions (EUA). Durada: 1h50.

Repartiment Bruce Dern (Woody Grant), Will Forte (David Grant),  Bob Odenkirk (x), Stacy Keach (x).

Sinopsi: Un home ja gran, convençut que li ha tocat un milió de dòlars a la loteria, vol anar a Nebraska per a cobrar-ho. La família, preocupada perquè ho veu com un primer indici de demència senil, es planteja d’ingressar-lo a una residència; però un dels seus dos fills es decideix finalment a dur-lo amb cotxe a recollir el pretès premi. Comença així el viatge per carretera, de Billings (Montana) a Lincoln (Nebraska), en què el fill, molt allunyat del pare des de fa temps, intenta comprendre’l, tot i que l’home és incomprensible. Durant el trajecte, aquest home gran té un problema de salut i han de fer parada a una petita ciutat de Nebraska, on el pare havia nascut i ara repassa els records d’infantesa.

Vídeos: Tràiler VO | Vídeos al web del Festival de Canes.

Vendes internacionals: FilmNation. Distribuïdores confirmades abans o durant Canes 2013: Vertigo* | Diaphana. Més informació: Web oficial | Imdb (ang) | Comme Au Cinema (fr) | MyMovies (it).


FESTIVAL DE CANES 2013

Competició

Nebraska


Articles en aquest blog: Vilaweb a Canes.

Apunts de context en aquest blogCanes 2013: programa del dijous 23 de maig | Tot Canes 2013 | Canes 2013: la Competició.

Cròniques: Diari de Girona: Alexander Payne decep amb una fallida comèdia. | Vilaweb: Les bones intencions d’Alexander Payne.


Premis: Canes 2013 —1 premi (Millor Actor, Bruce Dern)— | Altres premis. Altres festivals: Altres festivals.

Informacions, incloses novetats de distribució: pendent.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *