Canes 2013 · Competició: “Grigris”, de Mahamat Saleh Haroun

1 de maig de 2013

0 comentaris

Canes 2013 · Competició: “Grigris”, de Mahamat Saleh Haroun

FOTO © Les Films du Losange Element visual per al cartell de Grigris, de Mahamat-Saleh Haroun

En una societat en què el sistema de l’hereu preval, als joves els costa trobar el seu lloc: és el cas d’en Grigris i l Mimi… Marginats, tant l’un com l’altre, és pels seus cossos que expressen el desig de llibertat, el delit de viure: la dansa en el cas d’ell; la prostitució, en el d’ella… Lluny de deixar-se enfonsar per l’ambient que els envolta, en Grigris i la Mimi s’espavilen, breguen per a obrir-se nous horitzons, somien, mal que saben perfectament que aquí els somnis són com les flors, que no duren gaire… El personatge d’en Grigris me l’ha inspirat un jove dansaire, en Souleymane Démé, de Burkina Faso. Com en Grigris, balla pels bars per guanyar-se la vida… El vaig conèixer en un espectacle de dansa a Ouagadougou. Em va impressionar el cos desequlibrat de Souleymane Démé, més conegut com a “Solo Béton” —Solo és diminutiu de Souleymane—… “Per què Béton ?”, vaig preguntar-li. “Perquè sóc com el “béton” (formigó) —em contestà—. Caic, però mai no em trenco”, ha explicat el cineasta del Txad Mahamat-Saleh Haroun.

Havent debutat a la Competició de Canes amb Un home que crida (sobre un pare que, ressentit, lliura son fill a l’exèrcit durant la guerra, en un acte de revenja amb conseqüències tràgiques, sense redempció possible), Mahamat-Saleh Haroun es declarà admirador de Yasuhiro Ozu i de Hou Hsiao-hsien, però aquest cineasta afectat personalment i professionalment per la guerra civil del seu país i amatent a la vida i a la realitat social africana, respon a coordinades estètiques diferents a les d’aquells immensos autors orientals. Certament, practica un despullament formal (sigui per dificultats de producció, sigui pel documentalisme del cineasta) i un treball íntim amb els personatges sobre el rerefons d’un context (bastit amb vocació periodística), però, si més no a Un home que crida, no hi mostrà un estil definit.

Grigris (Grigris)

Director: Mahamat-Saleh Haroun. Guió: Mahamat-Saleh Haroun. Producció: Pili Films (França), Goï Goï Productions (Txad). Durada: 1h41.

Repartiment: Souleymane Démé (Grigris), Anaïs Monory (Mimi), Cyril Guei (Mousa), Marius Yelolo (l’oncle), Hadjé Fatimé N’Goua, Abakar M’Baïro, Youssouf Djaoro, Rémadji Adèle Ngaradoumbaye, Emmanuel M’ Baïde Rotoubam, Achouackh Abakar, Abdel Salam Mahamat, Ahidjo Moussa, Ahmed Taïgue, Xavier Girou, Lian Xehua, Tom Haroun, Cyrus Nersy. Amb la participació de les dones de l’Assiciació de dones del poblat de Maïlao.

Sinopsi: Tot i que la seva cama paralitzada l’hauria de deixar al marge de tot, en Grigris, de 25 anys, somia ser dansaire. Un repte. Però aquest somni se li esmicola quan el seu oncle es posa molt malalt i, per a ajudar-lo, entra a treballar per a traficants de benzina...

Vídeos: Tràiler VO | Vídeos al web del Festival de Canes.

Vendes internacionals: Les Films du Losange. Distribuïdores confirmades abans o durant Canes 2013: Les Films du Losange. Més informació: Imdb (ang) | Africultures (fr) | CommeAuCinema (fr) | MyMovies (it).