Club 7 Cinema

FOTO Un episodi en la vida d’un recolector de metall, de Danis Tanovi?

La pel·lícula reconstrueix uns fets reals i respon a la intenció de mostrar l discriminació de les minories a Bòsnia, i en particular de l’ètnia gitana, diu el director Danis Tanovic, que afegeix: Em sembla necessari mostrar-ho, no tan sols per a provocar debat sobre qualsevol mena d’alineació i discriminació, sinó perquè comprenent-ne emocionalment les víctimes, ens preguntem nosaltres mateixos: En quina mena de gent ens hem convertit? És possible que quinze anys després d’acabada la guerra (durant la qual vaig ser testimoni de la increïble gosadia i voluntat amb què quotidianament la gent arriscava la pròpia vida per ajudar qualsevol que ho necessitava), ara visquem en una societat que gira l’esquena als socialment més febles i es comporta com aquell que no vol veure l’horror que l’envolta?

Per Nadal de 2011 i llegint els diaris, Danis Tanovic va assabentar-se  del cas real de Senada Alimanovic (una dona d’ètnia gitana a qui s’havia d’operar urgentment i es negaven a fer-l’hi perquè la seva família no ho podia pagar), i així va nàixer el que ha esdevingut el seu cinquè llargmetratge. Nascut a Zenica (Bòsnia) el 1969, va créixer a Sarajevo, on estudià cinema (formació que acabà posteriorment a  l’INSAS belga). La seva opera prima, No man’s Land, presentada a Canes 2001, va acabar congriant més de 40 guardons internacionals, entre els quals l’Oscar i el Globus d’Or al Millor Film de Parla No Anglesa. Un reconeixement que, en bona mesura, reflectia la sensibilització internacional amb el poble bosnià, ran de la guerra patida. Oimés perquè aquell és un film de pau. Tanovic, de fet, ha dedicat dos altres títols a la guerra i les seves conseqüències, Cirkus Columbia (2010) i Triage (2009), sense aconseguir el ressó amb què va debutar. El 2005 no es pot pas dir que hagués superat positivament el repte assumit en adaptar l’últim guió de Krzysztof Kieslowski, L’Infern; fins ara, l’únic intent seu de fer un film d’altra temàtica. De manera que enguany ha tornat a centrar-se en el seu país, pensant en l’actualitat en què han anat a parar, tot havent viscut la guerra que van viure. Fidel al documentalisme que havia exercit durant el conflicte bèl·lic, ha donat el protagonisme a les mateixes persones que van patir la història real que reconstrueix, a partir del que ells mateixos li han explicat.

Un episodi en la vida d’un recolector de metall  (Epizoda u ?ivotu bera?a ?eljeza | An Episode in the Life of an Iron Picker)

Director: Danis Tanovi?. Guió: Danis Tanovi?. Producció: SCCA/pro.ba (Bòsnia), ASAP Films (França). Coproducció: Vertigo Emotionfilm (Eslovènia)  Durada: 1h15.

Repartiment: Senada Alimanovic (Senada), Nazif Mujic (Nazif), Sandra Mujic (Sandra), Semsa Mujic (Semsa).

Sinopsi: Una família d’ètnia gitana que viuen lluny dels centres urbans de Bòsnia- Hercegovina. En Nazif, el pare, es dedica a recollir peces de metall de cotxes per a desballestar i els ven a un comerciant de ferralla. La Senada, la mare, manté la casa ordenada, cuina, enforna i es preocupa per les dues filles petites. Un dia, ella nota un dolor fort a la panxa i, a la clínica, li diuen que alguna cosa no acaba d’anar bé en l’embaràs. Sembla que ha perdut la criatura, que és mort, i l’han d’operar de seguida.

Altres vídeos: Pendent.

***

BERLÍN 2013 Competició: Un episodi en la vida d’un recolector de metall (al/ang)

Premis a Berlín 2013: 2 premis oficials (Gran Premi del Jurat, Millor Actor -Nazif Mujic-), 1 premi no-oficial (Menció Especial Jurat Ecumènic)

***

Vendes internacionals: The Match Factory. Distribuïdores confirmades abans o durant Berlín 2013: pendent. Més informació: Web oficial | Imdb (ang).

Informacions, incloses novetats de distribució: pendent.

Altres festivals: pendent. Altres Premis: pendent.