Sant Sebastià 2011: Secció Oficial

A partir de divendres, dia 16, i fins el dissabte 24 de setembre, s’anirà veient si l’entranyable programació de Sant Sebastià 2011 ofereix alguna “sorpresa” com la de Misteris de Lisboa, de Raúl Ruiz, a l’edició de l’any passat. Fa temps, si algun autor (com a ara Terence Davies o Arturo Ripstein) anaven a un festival com el donostiarra podies pensar que segurament la pel·lícula havia estat rebutjada per Canes i Venècia i gairebé automàticament concloure (encertadament o no) que no la hi havia sortit prou bé. Ara, no. Certament, és probable que aquells dos grans festivals les hagin desestimat, però val més no concloure’n res sobre el valor de la pel·lícula. Les coses han canviat.

La Competició de Sant Sebastià 2011 es presenta d’antuvi com a ben competitiva respecte als certamens concurrents, si més no pel que fa a noms. Potser sí que no són els de primera fila d’ara mateix i que compten amb alguns habituals que no acaben de fer forat en festivals de primera divisió, tot i que hi han participat anteriorment. Repassem-ho: Wang Xiaoshuai, Julie Delpy, Hirokazu Kore-eda, Sarah Poley, Isaki Lacuesta… als quals cal sumar Benito Zambrano, que potser feia temps que no… però segueix sent el de Solas; Kim Ki-duk, que va reivindicar-se (amb vergonya aliena, això sí, a Canes 2011).

Els enllaços de la llista de films en competició i fora de competició duen al web del Festival de Sant Sebastià (esp / basc / ang).

Sant Sebastià 2011: Secció Oficial. Competició.

Sang de la meva sang (Sangue do meu sangue | Sangre de mi sangre), de João CANIJO. Projecció oficial: dimecres, 21.

The Deep Blue Sea, de Terence DAVIES. El director de les belles i doloroses, musicals i dramàtiques, El llarg dia s’acaba (1992) i Veus distants (1988), revaloritzat d’ençà el documental dedicat a la seva ciutat, Liverpool, Of Time and the City (2008), es presenta ara en competició amb l’adaptació d’una obra de Terence Rattigan (definida com un atac als valor de la classe mitjana anglesa; la por al compromís emocional, el terror a apassionar-se, l’aprensió al sexe -en paraules de Michael Billingtob). Rachel Weisz hi encarna l’esplèndida dona d’un jutge del tribunal suprem (Simon Russell Beale) que abandona la vida privilegiada, al Londres dels magres anys cinquanta del segle XX, per a anar-se’n amb un noi (Tom Hiddleston), ex pilot de la RAF, de qui s’ha enamorat apassionadament. Amb continus flaix-backs i atorgant novament a la música un paper essencial, Davies relata el descens d’aquesta dona a l’infern passional al darrere d’un home atractiu incapaç d’estimar. Més informació: [Toronto 2011 · Special Presentations]. Projecció oficial: dilluns, 19.

Le Skylab, de Julie DELPY. Projecció oficial: dimarts, 20.

Americano, de Mathieu DEMY. Projecció oficial: divendres, 23.

Miracle (Kiseki | I Wish), de HIROKAZU Kore-eda. En Koichi té 12 anys i viu amb la mare i els avis ja jubilats, a Kagoshima, a la regió meridional de Kyushu. Son germà més petit, en Ryunosuke, viu amb el pare a Hakata, al nord de Kyushu. Des que els pares es van divorciar, aquests germans viuen separats i el gran, en Koichi, només vol que la família torni a estar junta. Així és que en saber que aviat hi haurà un nou tren-bala que passarà per les dues ciutats, comença a pensar que hi pot haver un miracle quan ambdós trens es trobin a gran velocitat. Amb la col·laboració dels adults que l’envolten, Koichi s’embarca en un viatge amb un grup d’amics, delerosos de presenciar un miracle que els millori les vides difícils que menen. Vendes internacionals [Wild Bunch]. Vídeos [Tràiler 1 VO] [Tràiler 2 VO]. Projecció oficial: dimarts, 20.

Los Marciano, d’ Ana KATZ. Projecció oficial: dijous, 22.

Amen, de KIM Ki-duk. Es veu que els programadors de Sant Sebastià van ser sensibles a la crida angoixada que aquest mes de maig féu el cineasta sud-coreà quan, amb el film terapèutic Arirang suplicava que els festivals li seleccionessin pel·lícules. El cas és que Kim Ki-duk reconeix haver pensat en l’argument d’Amen quan volava cap a Canes (on presentava Arirang): me’n vaig recordar del temps passat en un tren nocturn amb què vaig recórrer Europa dos cops ara fa vint anys, afegeix. Convé recordar que corria per aquests rodals com a pintor. El cas és que ara ens serveix aquest film (dirigit, escrit, muntat i produït per ell mateix, que també n’ha assumit la fotografia i el so, i que compta amb una única protagonista, l’actriu Kim Ye-na), en el qual una noia coreana que fa cap a París, Venècia, Avinyó… al darrere del seu xicot pintor i, dalt del tren, topa amb un home emmascarat que la viola, li roba sabates i equipatge i després se li va apareixent: ha de tenir el fill d’aquest agressor? Qui és el violador (que la mena a tenir el fill, confessant el seu delicte, si cal)? Vendes internacionals [FineCut] Projecció oficial: dissabte, 17.

Los pasos dobles, d’ Isaki LACUESTA. La millor manera d’escapar dels que et persegueixen sense deixar rastre és caminar de rerescules, sobre les teves pròpies petges. Això es pensava en François Augiéras, que va fer tot de pintures en un búnker militar al desert i després va deixar que la sorra ho colgués perquè ningú no ho trobés fins al segle XXI. Però, qui és Augiéras? Un legionari, un pintor, un escriptor, un pistoler, un sant, un lladre, un dimoni o potser una mica de cada? Aquesta és la sinopsi oficial del film, realitzat amb la col·laboració de l’artista Miquel Barceló; però Isaki Lacuesta explica: No m’agrada descriure “Los pasos dobles” perquè les caixes de sorpreses no han d’explicar-se, sinó obrir-se. De moment, si mirem el paquet a contrallum com els nois impacients, podrem intuir que “Los pasos dobles” serà una pel·lícula d’aventures, un relat (tal com es deia en les portades d’Hergé) per a nens de fins a 99 anys. Un dels nostres personatges, Abinou, acaba de fer-ne ja 105, però també l’hi deixarem veure. Recordo que de nens jugàvem a unir amb un llapis les sèries de punts separats que, en conjugar-se, donaven forma als personatges, paisatges o constel·lacions. De la mateixa manera, fa anys, els tèrmits es van menjar les pintures de Miquel Barceló i aquest, lluny de frustrar-se, va decidir treballar a mitges amb els animals i començar a dibuixar seguint les línies de la destrossa. A “Los pasos dobles” hem treballat igual. De seguida vam veure que el dibuix resultant s’assemblava molt a un mapa del tresor. Uns personatges a la recerca d’un búnquer desaparegut en el desert. Una duna propera al mar. Una banda de lladres motoritzats. Els endevins. Un baobab en forma d’esquelet. Un amulet de bronze. Un peix de pedra. Una emboscada. Un viatge d’anada sense bitllet de tornada. I un misteri: quina és l’única cosa que al compartir-la es destrueix? Més informació: [CatalanFilms]. Projecció oficial: dilluns, 19.

Rampart, d’ Oren MOVERMAN. Projecció oficial: dijous, 22.

Take this Waltz, de Sarah POLLEY. Ambientada a Toronto, la meva ciutat natal –diu Sarah Polley–, de la qual he volgut mostrar els carrers arbrats i la part del centre, entre restaurants i cines de barri, de manera que he situat la història argumental entre les voreres, els tramvies i les platges que em resulten quotidianes. El títol de la pel·lícula ve de la cançó Take This Waltz, una versió que Leonard Cohen fa del poema de Federico García Lorca Pequeño vals vienés, un text tràgic i romàntic, que s’acaba d’entendre del tot però que es percep ben bé a un nivell pregon, emocional (..) Volia fer una pel·lícula sobre el desig, no pas cap assaig filosòfic, sinó entrar-hi, sentir com n’és de deliciós i de difícil per als humans girar l’esquena a aquesta sensació o viure amb una esquerda, que ha de ser delerosament sadollada. L’actriu Michelle Williams hi encarna el paper d’una dona de trenta-i-tants anys que topa amb un home (Luke Kirby) pel qual se sent intensament atreta, però ho apavaiga, perquè està feliçment casada, tot i que aquell home resulta que viu a la vora de casa seva… De la mà de Polley (Lluny d’ella), podem comptar amb sentiments i bones intencions, molt bones. Projecció oficial: diumenge, 18.

Las razones del corazón, d’ Arturo RIPSTEIN. Projecció oficial: divendres, 23.

Happy End, de Björn RUNGE.  Projecció oficial: dimarts, 20.

Món injust (Adikos kosmos | Unfair World | Mundo injusto), de Filippos TSITOS. Projecció oficial: dijous, 22.

No habrá paz para los malvados, d’ Enrique URBIZU. Cinema negre, febril i contemporani, basat en la por, el desconcert, el desordre, és a dir, el caos en què sembla que la nostra vida es va desenvolupant: així defineix la pel·lícula el seu propi autor, Enrique Urbizu (Bilbao, 1962), cineasta de gènere que, havent debutat amb la comèdia Tu novia está loca (1988), s’estrenà en el camp del thriller el 1991 amb Todo por la pasta i a la seva carrera destaca l’adaptació d’un parell de relats d’Arturo Pérez-Reverte (un dels quals, La novena porta, l’acabà dirigint Polanski) i La caixa 507. Ara ens presenta Jose Coronado en el paper d’un inspector de policia de nits boiroses, implicat en un triple assassinat en què un testimoni fugitiu el pot acabar incriminant; de manera que l’ha de trobar, mentre una jutgessa eficient busca l’autor dels crims… [Web oficial (esp)] Projecció oficial: dissabte, 17.

11 flowers, de WANG Xiaoshuai. Projecció oficial: dimecres, 21.

La voz dormida, de Benito ZAMBRANO. Projecció oficial: dimecres, 21.

Sant Sebastià 2011: Secció Oficial. Fora de Competició.

Bertsolari, d’Asier ALTUNA. La traducció literal de bertsolari és “el qui fa versos”. Els “bertsolariak”, mantenidors de la literatura popular basca, han constituït veritables arxius de cançons i de poemes, han gaudit de gran prestigi i han arribat a vegades a nivells de categoria literària (ens diu l’Enciclopèdia), improvisen versos cantats en euskera (informa el festival). Es tracta d’una tradició que, pel que es veu, ha sabut evolucionar i adaptar-se prou als canvis com per a interessar fins als més joves: a l’últim campionat, 14.000 espectadors van anar a veure el “combat” entre 8 bersolariak. La pel·lícula del basc Asier Altuna es planteja com un viatge per la poesia improvisada, el silenci i l’art en tota la seva austeritat. Projecció oficial: dissabte, 17.

Intruders, de Juan Carlos FRESNADILLO. Clive Owen, Carice Van Houten, Daniel Brühl, Pilar López de Ayala i els nens Ella Purnell i Izán Corchero protagonitzen aquest film amb vocació d’inquietar, en què s’esvaeix la frontera entre realitat i imaginació. El canari Juan Carlos Fresnadillo, que fa 10 anys va debutar al terreny dels llargmetratges amb Intacto, havent triomfat abans amb el curt Esposados (1996), i no havia fet res més des que el 2007, amb 28 setmanes després, assumí la seqüela de 28 dies, de Danny Boyle, torna ara inaugurant Sant Sebastià amb aquesta història de dues canalles que viuen a països diferents i cada nit reben la visita d’un intrús misteriós, sense rostre, un ésser terrible, una mena d’home del sac que se’ls vol fer seus, cada vegada més poderós i més influent sobre les respectives famílies, que també acaben veient-ne les aparicions… Projecció oficial: Inauguració, divendres, 16.

Albert Nobbs, de Rodrigo GARCÍA. Tot i el poc predicament que té per aquests rodals entre la crítica, el fill de Gabriel García Márquez ha demostrat ser tot un especialista en l’ànima femenina, amb títols com Coses que en diria només de mirar-la (1999) i Nou vides (2005). Ara acompanya Glenn Close a Sant Sebastià, on l’actriu rep el Premi Donostia, justament amb l’adaptació cinematogràfica del relat homònim de George Moore que Simone Benmussa adaptà per al teatre a començament dels anys vuitanta i la mateixa Glenn Close havia interpretat dalt de l’escenari. De fet, Close signa com a coguionista del film. I hi dóna vida a la dona que, a la Irlanda del segle XIX, es fa passar per un home per a poder treballar i tirar endavant, però al cap d’anys i panys d’assumir aquesta personalitat s’hi troba empresonada, atrapada en un poc convencional triangle amorós. Al repartiment, també: Mia Wasikowska, Aaron Johnson, Jonathan Rhys Meyers, Brendan Gleeson. Projecció oficial: diumenge, 18.

Intocables (Intouchables | Intocable), d’ Eric TOLEDANO, Olivier NAKACHE. Cloenda. Projecció oficial: dissabte, 24.

***

FOTO Cartell oficial de la 59a edició del Festival de Sant Sebastià

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *