César 2010: les nominacions coronen “D’homes i déus”

Ha estat un èxit a la taquilla francesa, va guanyar el Grand Prix del Festival de Canes, la crítica l’ha acollida prou bé i és el títol que els acadèmics francesos havien proposat als col·legues de Hollywood per si els la volien nominar a l’Òscar de Parla No Anglesa (per bé que ja ha estat desestimada, en benefici, entre d’altres de Fins i tot la pluja i… Biutiful); ara, als César 2010, ha congriat 11 nominacions, en`capçalant-ne la llista: D’homes i déus, de Xavier Beauvois

Té candidatura en les categories de Pel·lícula, Director, Actor (Lambert Wilson), Actor secundari (2: Michael Lonsdale i Olivier Rabourdin), Guió, Fotografia, Muntatge, So, Vestuari i Decorats.

Amb 8 nominacions, la segueix a la llista Gainsbourg. Vida heroica, de Joann Sfar, per bé que no concorren exactament en tots els mateixos apartats, ja que aquest biopic del carismàtic cantant i actor té candidatures de Millor Pel·lícula, Millor Primer Film, Millor Actor (Eric Elmosnino), Millor Actriu en Paper Secundari (Laetitia Casta) i millors Fotografia, Muntatge, So i Decorats. I 8 també per a  El poder a l’ombra, l’esplèndid thriller del reivindicat Roman Polanski: Millor Pel·lícula, Millor Director, Millor Guió Adaptat, Millor Fotografia, Millor Banda Sonora, Millor Muntatge, Millor So i Millors Decorats

Les tensions inherents a la diversitat prolífica del cinema que es fa a França es fan ostensibles en aquestes nominacions als César. Així, per exemple, amb 7 candidatures, el més aviat classicot —i poc reeïxit— film d’època de Bertrand Tavernier La princesa de Montpensier n’ha congriades tantes com la passional i vitalista Gira, de Mathieu Amalric. Ara bé, el film de Tavernier ha rebut de valent, perquè només en té 1 de les nominacions considerades importants —Guió Adaptat— i s’ha hagut de conformar amb les de  Música, Fotografia, Vestuari, Decorats i 2 al Millor Actor Revelació —Raphaël Personnaz, que du més de 12 anys fent d’actor, i Grégoire Leprince-Ringuet, que ja ha estat nominat a la mateixa categoria en 3 altres ocasions anteriors, al llarg dels set anys de trajectòria cinematogràfica, en què ja ha intervingut en més de deu pel·lícules, 3 telefilms i uns curtmetratges—. En canvi, la d’Amalric —sobre les “strippers” nord-americanes i el show de varietats “New Burlesque” que traginen per França— aspira a Millor Pel·lícula i Millor Director, així com als premis al Guió Original, Fotografia, Muntatge So,  i Vestuari.

Si a l’hora de la veritat no s’acaba imposant el corró D’homes i déus, fóra pas estrany que L’estafacors acabés enduent-se algun César, tot i tenir només 5 nominacions i és que en té alguna de prou potent. A part de la de Millor Film, aspira als guardons de Millor Primera Pel·lícula, Millor Actor (Romain Duris —atenció a Duris!—), Millor Actor en Paper Secundari (François Damiens) i Millor Actriu en Paper Secundari (Julie Ferrier).

De manera similar, parem atenció a Gerro, de François Ozon, que malgrat haver aconseguit només 4 candidatures, una és per a Madame Catherine Deneuve —gosaran no donar-li el César?— com a Millor Actriu, una altra és per a Karin Viard com a Millor actriu en Paper Secundari, i les altres dues són les de Millor Guió Adaptat i Vestuari. Per cert, no han nominat Gérard Dépardieu pel seu paper d’empresari —anomenat Pujol— en aquesta pel·lícula, sinó que és candidat al César pel seu rol d’home delitós de jubilar-se que viatja al seu passat amb una moto que dóna nom al film, Mammuth —per cert, també candidata a Millor Pel·lícula i Guió—.

Dels títols que aspiren al César de Millor Pel·lícula, només els de Xavier Beauvois, Roman Polanski i Mathieu Amalric han aconseguit també la candidatura de Millor Direcció. I és que en aquest apartat parem també atenció a les opcions d’Olivier Assayas per la versió cinematogràfica de la seva pròpia sèrie Carlos, que està sent força reconeguda a nivell internacional i el seu protagonista, Edgar Ramirez, a més d’haver estat nominat al Globus d’Or dels telefilms, ara aspira al César d’Actor Revelació, així com la candidatura en l’apartat de Muntatge té serioses possibilitats de reeixir. I el cinquè director nominat és Bertrand Blier per La remor dels glaçons —novament, les tensions en la diversitat, perquè el cinema de Blier té molt poc a veure amb el que practiquen els seus col·legues amb qui competeix—.

D’entre les absències sonades, Film socialisme, de Godard. I em temo que, fregant l’escàndol, que Venus negra, d’Abdellatif Kechiche, s’hagi quedat només amb la nominació de Yahima Torrès com a Millor Actriu Revelació —Kechiche havia triomfat als César amb els seus films anteriors, L’esquiva i Cuscús, i són magnífiques les notícies que tenim de Venus negra

***

La llista sencera de les nominacions als César 2010, clicant aquí [Liste des nominations], aquí [AlloCiné – César 2011: les nominations] i aquí [CommeAuCinéma – César 2011: les nominations]

Aquestes nominacions, ja les he afegit al Comptador de Premis Anuals 2010.

***

FOTO © Golem D’homes i déus, de Xavier Beauvois

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *