Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

22 de gener de 2011
1 comentari

César 2010: les nominacions coronen “D’homes i déus”

Ha estat un èxit a la taquilla francesa, va guanyar el Grand Prix del Festival de Canes, la crítica l’ha acollida prou bé i és el títol que els acadèmics francesos havien proposat als col·legues de Hollywood per si els la volien nominar a l’Òscar de Parla No Anglesa (per bé que ja ha estat desestimada, en benefici, entre d’altres de Fins i tot la pluja i… Biutiful); ara, als César 2010, ha congriat 11 nominacions, en`capçalant-ne la llista: D’homes i déus, de Xavier Beauvois

Té candidatura en les categories de Pel·lícula, Director, Actor (Lambert Wilson), Actor secundari (2: Michael Lonsdale i Olivier Rabourdin), Guió, Fotografia, Muntatge, So, Vestuari i Decorats.

Amb 8 nominacions, la segueix a la llista Gainsbourg. Vida heroica, de Joann Sfar, per bé que no concorren exactament en tots els mateixos apartats, ja que aquest biopic del carismàtic cantant i actor té candidatures de Millor Pel·lícula, Millor Primer Film, Millor Actor (Eric Elmosnino), Millor Actriu en Paper Secundari (Laetitia Casta) i millors Fotografia, Muntatge, So i Decorats. I 8 també per a  El poder a l’ombra, l’esplèndid thriller del reivindicat Roman Polanski: Millor Pel·lícula, Millor Director, Millor Guió Adaptat, Millor Fotografia, Millor Banda Sonora, Millor Muntatge, Millor So i Millors Decorats

Les tensions inherents a la diversitat prolífica del cinema que es fa a França es fan ostensibles en aquestes nominacions als César. Així, per exemple, amb 7 candidatures, el més aviat classicot —i poc reeïxit— film d’època de Bertrand Tavernier La princesa de Montpensier n’ha congriades tantes com la passional i vitalista Gira, de Mathieu Amalric. Ara bé, el film de Tavernier ha rebut de valent, perquè només en té 1 de les nominacions considerades importants —Guió Adaptat— i s’ha hagut de conformar amb les de  Música, Fotografia, Vestuari, Decorats i 2 al Millor Actor Revelació —Raphaël Personnaz, que du més de 12 anys fent d’actor, i Grégoire Leprince-Ringuet, que ja ha estat nominat a la mateixa categoria en 3 altres ocasions anteriors, al llarg dels set anys de trajectòria cinematogràfica, en què ja ha intervingut en més de deu pel·lícules, 3 telefilms i uns curtmetratges—. En canvi, la d’Amalric —sobre les “strippers” nord-americanes i el show de varietats “New Burlesque” que traginen per França— aspira a Millor Pel·lícula i Millor Director, així com als premis al Guió Original, Fotografia, Muntatge So,  i Vestuari.

Si a l’hora de la veritat no s’acaba imposant el corró D’homes i déus, fóra pas estrany que L’estafacors acabés enduent-se algun César, tot i tenir només 5 nominacions i és que en té alguna de prou potent. A part de la de Millor Film, aspira als guardons de Millor Primera Pel·lícula, Millor Actor (Romain Duris —atenció a Duris!—), Millor Actor en Paper Secundari (François Damiens) i Millor Actriu en Paper Secundari (Julie Ferrier).

De manera similar, parem atenció a Gerro, de François Ozon, que malgrat haver aconseguit només 4 candidatures, una és per a Madame Catherine Deneuve —gosaran no donar-li el César?— com a Millor Actriu, una altra és per a Karin Viard com a Millor actriu en Paper Secundari, i les altres dues són les de Millor Guió Adaptat i Vestuari. Per cert, no han nominat Gérard Dépardieu pel seu paper d’empresari —anomenat Pujol— en aquesta pel·lícula, sinó que és candidat al César pel seu rol d’home delitós de jubilar-se que viatja al seu passat amb una moto que dóna nom al film, Mammuth —per cert, també candidata a Millor Pel·lícula i Guió—.

Dels títols que aspiren al César de Millor Pel·lícula, només els de Xavier Beauvois, Roman Polanski i Mathieu Amalric han aconseguit també la candidatura de Millor Direcció. I és que en aquest apartat parem també atenció a les opcions d’Olivier Assayas per la versió cinematogràfica de la seva pròpia sèrie Carlos, que està sent força reconeguda a nivell internacional i el seu protagonista, Edgar Ramirez, a més d’haver estat nominat al Globus d’Or dels telefilms, ara aspira al César d’Actor Revelació, així com la candidatura en l’apartat de Muntatge té serioses possibilitats de reeixir. I el cinquè director nominat és Bertrand Blier per La remor dels glaçons —novament, les tensions en la diversitat, perquè el cinema de Blier té molt poc a veure amb el que practiquen els seus col·legues amb qui competeix—.

D’entre les absències sonades, Film socialisme, de Godard. I em temo que, fregant l’escàndol, que Venus negra, d’Abdellatif Kechiche, s’hagi quedat només amb la nominació de Yahima Torrès com a Millor Actriu Revelació —Kechiche havia triomfat als César amb els seus films anteriors, L’esquiva i Cuscús, i són magnífiques les notícies que tenim de Venus negra

***

La llista sencera de les nominacions als César 2010, clicant aquí [Liste des nominations], aquí [AlloCiné – César 2011: les nominations] i aquí [CommeAuCinéma – César 2011: les nominations]

Aquestes nominacions, ja les he afegit al Comptador de Premis Anuals 2010.

***

FOTO © Golem D’homes i déus, de Xavier Beauvois

  1. Comentant la interesant llista dels Cèsars, potser uns premis amb més criteri que no pas els Goya, veient la llista per Allocinema.fr, també hi veig que les pel.lícules estrangeres nominades son “El secreto de sus ojos” de Juan José Campanella, que va tenir de bones crítiques a França i que els internautes de Le Monde estaven meravellats, o també “Origen”, “Invictus” d’Eastwood i dues pel.lícules estrangeres, tot i que parlades en francès. 
    Em van agradar molt “D’homes i déus” i “Gainsbourg (vida heroïca)”. La primera, mereixeria premis com Pel.lícula, Director i Actor Secundari. L’actor principal, sens dubte, l’Eric Elmosnino de “Gainsbourg” per la seva gran recreació del cantant, fins i tot en el semblant físic. A més a més, ell mateix va cantar les cançons, no va fer cap playback.
    No vaig voler veure “L’estafacors”, perquè em semblava una “americanada” disfressada de francesa, que és una trista tendència de l’actual cinema francès, obsessionat en tornar a ser exportable (saber que a països com a Rússia o Mèxic gairebé ningú hi veu cinema francès els ha atabalat). En Romain Duris va tenir de millors interpretacions, com a “De bategar, el meu cor s’ha aturat”, i també a “Una casa de bojos” –rodada parcialment a Barcelona– i la seva sequel.la, “Les nines russes”.
    Però com també el cinema francès té que defensar Polanski de la seva “persecució” pel “envejós” cinema americà, “El poder a l’ombra” tindrà molts premis, tot i la seva qualitat, igual de bona que “D’homes…” i “Gainsbourg”.
    De les actrius, nomès vaig veure Kristin Scott-Thomas a “La clau de la Sarah”, correcta feina però aquest cop sense res de l’altre món. La Laetitia Casta a “Gainsbourg” fa molt bé de la Brigitte Bardot, molt bé caracteritzada.
    I per acabar, aquest any sí em sembla coherent el Premi d’Honor al Quentin Tarantino, no com l’any passat, que el Premi al Harrison Ford em semblava una manera patètica d’adular a Hollywood per fer que l’Òscar fóra per “Un profeta”, i no pas per “La cinta blanca”.
    Ah, al Allocinema.fr, els internautes francesos tenen un interesant debat sobre les nominacions:

    http://www.allocine.fr/article/fichearticle_gen_carticle=18601063.html

    (Això sí, parlen amb educació d’allò que no hi estan d’acord).
    Un salut,

    JULIÁN. 

Respon a julianjuanlacasa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!