Club 7 Cinema

Qui, si no nosaltres? (Wer wenn nicht wir / If not us, who?)

Andreas Baader, Berward Vesper, Gudrun Ensslin… protagonistes d’un moment  de sacsejada política a Alemanya —i de retruc a l’Europa Occidental—, ho són ara també de la reconstrucció històrica que n’ha fet el prestigiós director de documentals Andres Veiel.

***

Director Andres Veiel. Guió Andres Veiel, basada en el llibre Vesper, Ensslin, Baader, de Gerd Koenen. Producció Zero One Film (Berlín, Alemanya). Coproducció Deutschfilm and Senator Film Produktion (Berlín, Alemanya), SWR (Alemanya), DEGETO (Alemanya), WDR (Alemanya). Durada 2h05.

Repartiment August Diehl (Bernward Vesper), Lena Lauzemis (Gudrun Ensslin), Alexander Fehling (Andreas Baader), Thomas Thieme (Will Vesper, pare de Bernward), Imogen Kogge (Rose Vesper, mare de Bernward), Michael Wittenborn (Helmut Ensslin, pare de Gudrun), Susanne Lothar (Ilse Ensslin, mare de Gudrun), Maria-Victoria Dragus (Ruth Ensslin, germana de Gudrun)

Sinopsi Alemanya Occidental a començament dels anys seixanta. El país encara està tranquil. Bernward Vesper comença a estudiar a Tubingen. Participa al seminari de retòrica de Walter Jens. Bernward vol escriure i, de nit, tecleja la màquina d’escriure. Alhora, defensa son pare, Will Vesper, poeta nacionalista molt ben vist pels nazis. El país en què viu Berward s’ofega en el seu propi passat. La guerra s’ha acabat tot just fa quinze anys, els antics nazis estan fent carrera com aquell que res, no es parla de crims de guerra, la república està amatent. Bernward coneix Gudrun Ensslin i la seva amiga Dörte. Ben aviat s’emboliquen en un “ménage à trois”, però la cosa no dura gaire. Gudrun i Bernward són ànimes bessones: comença així una història d’amor excessiva —un amor incondicional i desmesurat que traspassa els límits del que es pot suportar—. Junts, se’n van a conquerir el món. La parella arriba a Berlín Occidental el 1964. A la ciutat del Mur s’integren a la bohèmia d’esquerres. Quan el SPD accepta de formar una gran coalició amb la CDU, Bernward i Gudrun no són pas els únics que passen a l’oposició extraparlamentària. Gudrun i Bernward pertanyen a una nova era que sacseja el món sencer: els moviments d’alliberament, la revolta d’estudiants i els “Black Panter” als Estats Units, les drogues i el rock’n roll. La roda de la Història gira i per un moment fa la impressió que se’n pot canviar la direcció —però… qui, si no nosaltres? I quan, si no ara?—. És aleshores que apareix un altre mena d’home: Andreas Baader. Més conseqüent, més radical, més incondicional que Bernward. Andreas, Gudrun i Bernward es deixen portar per la força centrífuga d’una història que no poden pas controlar.
 
Vídeos [x] Webs oficials [x]

Berlinale 2011 [Competició: Qui, si no nosaltres? (al / ang / fr)]  Premis Berlinale 2011 [Premi Alfred Bauer, a la innovació | Premi de l’associació alemanya de sales d’art-i-assaig]

***

Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [The Match Factory] Dist. cat. [x] Dist. esp. [Golem] Dist. fr. [x] Dist. it. [x]

Actualitzacions informatives posteriors [x]

***

FOTO © Markus Jans / zero one film Qui, si no nosaltres?, d’Andres Veiel

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!