Isona Passola, productora de “Pa negre”: ‘Villaronga ha pogut compartir el món de Teixidor perquè és un especialista en captar les emocions humanes’

Al material de difusió de la pel·lícula Pa negre, d’Agustí Villaronga, s’hi inclou un text d’ Isona Passola que, pel seu interès, reprodueixo íntegrament, tot seguit:

Quan vaig demanar els drets de Pa Negre a l’Emili Teixidor li vaig dir que em fes confiança, que el director que li proposaria li convertiria el llibre en una bona pel·lícula. Jo tenia al cap el meu estimat Agustí Villaronga amb qui havíem compartit amb gran èxit l’experiència d’ El Mar de Blai Bonet, una altra adaptació literària; i sense èxit, una adaptació literària de Simenon El passatger clandestí. Sabia que no podíem repetir l’error. El productor no pot equivocar-se en fer la proposta al director-autor: ha d’arribar un moment que per garantir l’èxit de l’empresa hauria de ser com si ell hagués escrit l’obra original. I aquesta simbiosi es produeix quan pot dir: “aquesta frase no sé si és meva o de l’autor del llibre”, o “aquest personatge qui de tots dos l’ha creat?”.

Villaronga ha pogut compartir el món de Teixidor perquè és un especialista en captar les emocions humanes, les més extremes, la humiliació per exemple i encara més si es produeixen en la infància que és on es configura la vida adulta de les persones. A l’Andreu, el protagonista de Pa Negre, l’Agustí l’ha entès com si l’hagués parit. La dolenteria dels bons i la bondat dels dolents… en això és el mestre dels mestres!

L’alt valor de producció de la pel·lícula, l’hem assolit gràcies als nostres coproductors de Televisió de Catalunya, i a la participació de TVE, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Cultura, el distribuïdor internacional de BETA i el distribuïdor EMON. La seva aposta ha fet de Pa Negre una pel·lícula plenament europea pel que fa al potencial comercial.

No volíem que fos una pel·lícula de postguerra convencional. Totes les localitzacions, que són moltes, són reals, mínimament retocades, que vol dir molt retocades a favor de l’autenticitat i del realisme. El vestuari, fet a mida, envellit, jugant amb les tonalitats de la roba, els colors freds, els calents segons l’emocionalitat de les seqüències. Els efectes especials, molt complexos fets per donar l’espectacularitat que una gran producció mereix. El càsting, els nostres nens protagonistes, un dels grans encerts de la pel·lícula, han sortit de la Catalunya profunda i han estat escollits entre cent, per a ser creïbles al màxim. I hores d’assaig amb l’Agustí. La clau de l’èxit del bon cinema sol ser el temps, dies, hores i això val molt més diners que la tècnica o les super-stars. Com deia Hitchcock, més val una unça de preparació que deu tones d’improvisació. El nostre Pa Negre s’ha cuit lentament i amb molt d’amor.

Tot això tan i tan complicat només ha estat possible perquè al darrere hi havia una bona història i un gran director acompanyat d’un equip dels millors.

Diria que hem aconseguit fer de Pa Negre una bona pel·lícula, però ara us toca decidir a vosaltres els espectadors. A vosaltres que us necessitem com el pa, per continuar entestats a fer un bon cine d’autor que trenqui els esquemes minoristes del cine d’autor i que abraci un públic cada cop més i més gran.

(Isona Passola, Material de difusió de la pel·lícula)

FOTO Pa negre, d’Agustí Villaronga

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *