“Slumdog Millionaire” i “El cas curiós de Benjamin Button” encapçalen les nominacions dels BAFTA 2009

Amb 11 nominacions cadascuna, Slumdog Millionaire, de Danny Boyle, i El cas curiós de Benjamin Button, de David Fincher, encapçalen la llista de candidatures als premis de l’acadèmia britànica de cinema, coneguts com els BAFTA.

El comentari sobre aquestes nominacions, anant a Vull llegir la resta de l’article.

La llista sencera de nominacions als BAFTA 2009, clicant aquí [Film Nominations in 2009]

FOTO Brad Pitt, a El cas curiós de Benjamin Button, de David Fincher

“Slumdog Millionaire” i “El cas curiós de Benjamin Button” encapçalen les nominacions dels BAFTA 2009

***

Amb 11 nominacions cadascuna, Slumdog Millionaire, de Danny Boyle, i El cas curiós de Benjamin Button, de David Fincher, encapçalen la llista de candidatures als premis de l’acadèmia britànica de cinema, coneguts com els BAFTA.

Es va confirmant, doncs, el film de Danny Boyle com a gran sorpresa de la temporada de premis (acaba de triomfar als Globus d’Or, n’ha estat premiat el director per la crítica de Los Angeles, tot just ahir li van lliurar -entre d’altres- el guardó del National Board of Film Review a la millor pel·lícula i recordem que, a començament de desembre, ja va arrasar als premis del cinema independent produït a Gran Bretanya). I, pel que fa a El cas curiós de Benjamin Button, tot i l’ensopegada que ha patit als Globus d’Or, és clar que manté serioses possibilitats cara als Oscar, com ho demostren aquest munt de nominacions als BAFTA.

Per ordre decreixent, El cavaller fosc, de Christopher Nolan, n’ha aconseguides 9, de nominacions, i Changeling, de Clint Eastwood, 8. Tanmateix, aquesta història de la mare que brega de valent per retrobar el fill segrestat, en una Los Angeles tiranitzada per un règim policial corrupte, és candidata en tres apartats dels considerats més importants (director, guió i actriu -Angelina Jolie!-); mentre que el darrer Batman cinematogràfic n’és tan sols en les categories “menors”, llevat del que ja sembla imprescindible homenatge al malaguanyat Heath Ledger, com a actor secundari en aquest film.

Tot i ser un film de Ron Howard i de tractar-se d’una temàtica molt nord-americana, els britànics han nominat Frost/Nixon en 6 apartats: pel·lícula, director, guió adaptat, actor (Frank Langella), muntatge i maquillatge/perruqueria. En canvi queden més en segona fila altres títols que “a priori” semblaven comptar amb més i millors possibilitats. És el cas d’ El lector, de Stephen Elliot, tot i que, si bé només en té 5, de nominacions, són gairebé totes de pes: pel·lícula, director, guió adaptat, actriu (i és Kate Winslet!) i fotografia.  No es pot pas dir el mateix, però, de Revolutionary Road, de Sam Mendes, que perd molta pistonada, amb només 4 candidatures, de les quals cal destacar tan sols la del guió adaptat i la de l’actriu (novament, Kate Winslet), atès que els altres dues són es pot dir decoratives (maquillatge/perruqueria i vestuari): ni Sam Mendes, com a director; ni Leonardo DiCaprio, com a actor; ni la pel·lícula mateixa, no han valgut la consideració final dels acadèmics britànics! Fins i tot Milk, de Gus Van Sant, ha quedat millor, ja que entre les mateixes 4 nominacions, té la de millor pel·lícula, millor guió i millor actor (Sean Penn) -la quarta és una curiosa nominació per maquillatge/perruqueria-.

I de les sorpreses negatives, a les positives. Revaloritzant-se quan gairebé ja ningú no hi comptava, A Bruges, de Martin McDonagh, ha congriat 4 candidatures -això sí, beneficiant-se de ser-ne en l’apartat “millor pel·lícula britànica” a què altres no hi poden optar-, d’entre les quals no hi ha la de Colin Farrell, ´però sí la de de Brendan Gleeson, mal sigui com a actor en paper secundari. I potser la més destacable de totes les sorpreses: les 3 nominacions d’ Il ya longtemps que je t’aime, de Philippe Claudel (guió, actriu -Kristin Scott Thomas- i millor pel·lícula de parla no anglesa). Compartint nombre de candidatures, El dubte, de John Patrick Shanley, s’ha hagut de refiar de les nominacions a tres intèrprets -esclar que, entre ells, Meryl Streep i Philip Seymour Hoffman-; Burn After Reading, dels germans Coen, que -guió a part- ha hagut també de refiar-se de les discutibles nominacions com a secundaris a Brad Pitt i Tilda Swinton, i Wall·E, d’Andrew Stanton, que, a més de millor pel·lícula d’animació, opta també als apartats de millor banda sonora i millor só.

Precisament a la categoria de cinema d’animació és on el llistó està més alt i la tria més difícil, diria jo; ja que les candidates són, a més de Wall·E, d’Andrew Stanton: Vals amb Bashir, d’Ari Folman, i Persèpolis, de Marjane Satarpi i Vincent Paronnaud -que, per cert, també opten al guardó a la millor pel·lícula de parla no anglesa-.

D’entre els films candidats als BAFTA com a millore d’entre els de parla no anglesa, també hi ha La banda Baader Meinhoff, d’Uli Edel, i Gomorra, de Matteo Garrone.

De Vicky Cristina Barcelona, només n’ha estat directament nominada Penélope Cruz, tot i que, de rebot, s’hi pot afegir la candidatura de Rebecca Hall al “Orange Rising Star Award”, al qual opten també Michael Cera, Noel Clarke,  Toby Kebbel i Michael Fassbender -el protagonista de Hunger, pel·lícula injustament marginada en aquests BAFTA, tot i que el seu director, Steve McQueen, optin al Carl Foreman Award, que distingeix un director, guionista o productor britànic en la seva opera prima (i al qual són igualment candidats Simon Chinn, productor de Man on Wire; Judy Craymer, productora de Mamma Mia!, Solon Papadopoulos i Roy Boulter, els productors del molt elogiat treball de Terence Davies, Of Time And The City, i Garth Jennings, guionista d’ El fill de Rambow).

Finalment, una advertència per als candidats a millor actor i a millor actriu secundària: tenen la bèstia negra al damunt! És The Wrestler, de Darren Aronofsky, amb Mickey Rourke i Marisa Tomei.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *