VCB, també en castellà a Catalunya

No us perdéssiu l’article de l’Avui (22.08.2008): “Vicky Cristina Barcelona” també es veurà en castellà a Catalunya. Diu que Jaume Roures explica, ara, que ho fan perquè “aquesta és la realitat del país”.

Què ha canviat, de la realitat del país, d’ençà que va anunciar que només s’estrenaria en català? Les dificultats que posen a la normalització del català, les “majors” nord-americanes, les distribuïdores espanyoles i les d’aquí i els empresaris exhibidors, són ara les mateixes que han estat sempre. L’actitud mediàtica contra el cinema en català, de part de la premsa espanyola i de bona part la catalana (editada en català o en castellà), res feia preveure que canviés de sentit pel fet que Roures decidís que aquest Woody Allen arribés només en català.

Roures, com a productor, ha passat la distribució del film a la Warner i, si en lloc de fer declaracions dient que “només s’estrenaria en català”, ho hagués lligat bé contractualment, la realitat seria diferent a la que ens trobarem. Assegura que s’han trobat amb més dificultats de les que es pensaven… Au, vinga! Qui és el productor executiu del film? Qui ha signat els contractes amb la distribuïdora?

Ara bé, Roures toca sostre (de debò?) quan té la barra d’afirmar, parlant de la reacció que hi ha hagut en alguns sectors: és la demostració de la por que fa la normalitat, el fet que a Catalunya estrenis una pel·lícula que parla de Catalunya en català forma part de la normalitat, però fa molta por, perquè llavors caurien els tabús que la gent no vol veure cinema en català, perquè no interessa, perquè la llengua és una barrera. Que ens pren per imbècils? Vicky Cristina Barcelona no parla de Catalunya i el català hi ha estat bandejat totalment (no té ni una ratlla de diàleg en la nostra llengua!), encara que ho vulguin tapar amb el doblatge, a casa nostra. Comparteixo totalment les paraules de Roures, que la normalitat fa por i que podrien caure els tabús que s’han enlairat per frenar el català al cinema; però no pot fer passar bou per bèstia grossa! La seva retòrica catalanista i victimista no pot amagar la seva catalaníssima especulació, a costa de la llengua i la identitat del país. 

He de confessar-vos, tanmateix, que quedo a l’expectativa de veure el que revelarà, quan hi hagi el rebombori previsible al voltant del 19 de setembre. M’agradaria poder posar-me “al seu costat”; però amb mixtificacions com les que gasta, no podem esperar gaire cosa bona.

FOTO Scarlett Johansson, a Vicky Cristina Barcelona, de Woody Allen

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *