Uriel Bertran

Una empresa d’anàlisi desconeguda per al gran públic, Variant Perception, ha fet l’informe més catastròfic sobre l’economia de l’Estat espanyol i els seus bancs des de començaments de la crisi.

A manera de resum: 1) la bombolla immobiliària espanyola és la mare de totes les bombolles i 2) els bancs espanyols estan condemnats a convertir-se en entitats zombies, -bancs que solsament sobreviuen perquè reben diners de l’Estat-, tal i com va ocórrer a Japó.

Això ha portat a diferents analistes britànics a elaborar una teoria pròpia: que els beneficis que estan mostrant els bancs espanyols són ficticis i que s’estan recolzant en diversos trucs legals per mostrar beneficis que, en la pràctica, no solucionen el problema sinó que senzillament l’aparquen per al futur: 1) aprofitar-se de canvis comptables -com el qual recentment va fer el Banc d’Espanya sobre les provisions-, 2) seguir prestant diners a companyies zombies, 3) no comptabilitzar els actius al seu preu real de mercat, o 4) realitzar préstecs hipotecaris a 40 anys per al 100% del valor de l’immoble.

L’informe de Variant Perceptions és devastador i arriba a tres conclusions: 1) el crack immobiliari espanyol serà pitjor del que creu la majoria, igual que el problema subprime als Estats units va acabar sent major del que la gent pensava inicialment. 2) Els bancs espanyols estan ocultant les seves pèrdues i refinanciant deute a companyies zombies, igual que va fer Japó en l’última dècada. 3) Els inversors s’enganyen a ells mateixos si realment es creuen que els bancs espanyols se situen entre els més forts del món.

L’informe justifica els seus postulats amb que “l’Estat espanya té la mare de totes les bombolles immobiliàries”. “Per a posar les coses en perspectiva, l’Estat espanyol té ara tants habitatges sense vendre com els EEUU, malgrat que EEUU és sis vegades més gran. L’Estat espanyol representa el 10% del PIB de la UE, però ha construït el 30% dels habitatges edificats des de l’any 2000”, afirma Variant Perceptions.

I continua. “L’impacte en el sector financer serà sever. Consideris això: el valor dels préstecs a promotors ha passat de 33.500 milions l’any 2000 a 318.000 milions el 2008, una pujada del 850% en 8 anys. Si s’afegeix el deute del sector constructor, el total de deute a aquest sector ascendeix a 470.000 milions d’euros. Això és gairebé el 50% del PIB de l’Estat espanyol. La major part d’aquest deute no es pagarà”. En conseqüència, pinta un escenari negre per als bancs espanyols, als quals vaticina un futur lligat a les ajudes de l’Estat perquè sobrevisquin.

“L’atur a Espanya ha superat el 17% i arribarà al 25%; hi ha quatre milions de desocupats i un milió de famílies sense una sola persona amb una feina renumerada”. Segons Variant Perceptions, les pèrdues derivades de la bombolla immobiliària que la banca espanyola haurà de reconèixer ascendeixen a 250.000 milions d’euros. Variant Perceptions acusa al Govern i al Banc d’Espanya de “amagar el cap com estruços” davant els problemes del país. En la seva opinió: bombolla immobiliària, sistema bancari fràgil i entorn inflacionista.

La meva conclusió: una Catalunya industrial que poc a poc pugui fer front a la crisi amb els recursos que ara ens sostreu l’espoli fiscal, exportant i innovant, fora d’un l’Estat espanyol en caiguda lliure, serà l’única opció que a mig termini podrà permetre els catalans esquivar el naufragi inevitable al que ens arrossega Espanya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!