Les coses ben fetes Ja tornem a ser aquí. Després de l’especial de còmics de Sant Jordi, retornem als origens i ens fixem de nou en un il·lustrador, aquest cop, de casa nostra. Un autor, principalment de contes infantils, amb un estil clàssic i de línia senzilla i correcte. Un autor que potser no ens
05 i últim Especial Sant Jordi 2005 Ho confesso… Aquest còmic no l’he llegit. Ni tan sols, fins avui, n’havia sentit a parlar.Me l’han recomanat i jo el recomano. No en puc dir res del guió, no. Però parlaré sobre el dibuix, molt bo, sobretot en el tractament del color que recorda altres autors com
04 Especial Sant Jordi 2005 He estat dubtant força estona… A qui posava? als clàssics de sobres coneguts (i no per això menys bons!!) com ara en Tintín, l’Astèrix i l’Obèlix, l’Eric Castel, el Gil Pupil·la, el Mortadel·lo i Filemón, el Capitán Trueno, …? Quin és el motiu d’aquest especial de còmics d’aquesta setmana de
03 Especial Sant Jordi 2005 Dos autors amb algo en comú Tenim tendència a encasellar (la gent, la música,…) i més si tenen èxit. El fet que Quino deixès de dibuixar Mafalda fa més de trenta anys, no impedeix que, encara ara, molts el recordin només per això. No seria injust si aquest home s’haguès
02 Especial Sant Jordi 2005 Massa obvi? Potser sí. Però si ens hem compromès a fer una tria de còmics o/i llibres d’il·lustracions, no ens podiem permetre deixar de banda a un dels més grans: Hugo Pratt.Aquest autor, a qui considero un dels millors dibuixants de la història i un grandíssim aqueralista (s’escriu aixi?), va
01 Especial Sant Jordi 2005 La primera proposta Sant Jordi és una bona excusa per fer una excepció i parlar de còmics. No només es poden regalar llibres, i mai és tard (o d’hora!) per descobrir el món del còmic.No trobava cap il·lustrador a internet, i he pensat en buscar a la meva biblioteca per
Gran caricaturista Deformar, exagerar, buscar angles impossibles, veure la persona des d’un altre punt de vista i que tot i així sigui ella i no perdi, sinó que es vegi encara més, la seva esència. Aquesta és la missió del caricaturista.No estem parlant d’una caricatura de Les Rambles feta a corre-cuita per acontentar a un
Res d’ordinador Amb les mans. Tot i que m’agraden molts autors que treballen de manera "digital", m’encanten els autors que utilitzen la pinzellada, que enganxen papers sobre la tela, que dónen capes i capes de colors, … és fantàstic.Aquesta il·lustradora, una noia!, té un estil particular (fixeu-vos amb com fa els nassos per exemple), i
Textures Un altre exemple d’il·lustrador "digital", que combina fotografia, dibuix i colors, tot remesclat amb el photoshop i amb unes textures que dónen el toc càlid a la obra final. Són d’aquests dibuixos en els que et pots perdre veient-ne els detalls, les capes superposades, …. un parell d’exemples són, a la seva web i
Pixels És un estil molt concret que ja fa uns anys que s’ha tornat a posar de moda (dic tornar perquè recorden als típics dibuixos dels videojocs , quan només hi havien 256 colors i els jocs eren amb cassetes que trigaven mooolta estona a carregar). És un tipus d’il·lustració que no s’acostuma a veure
Una reflexió L’estil de Jordi Labanda ens cansa? potser sí, potser no.Salvant les distàncies, ens cansa l’estil de Van Gogh? és un estil, una manera de fer. Hi ha com dues teories, la de que l’il·lustrador s’ha d’adaptar al tipo de treball que està fent (no és el mateix un conte infantil que una il·lustració
Un gran il·lustrador Estem en forma i, esperonats pel fet de veure que si que hi ha gent que segueix aquest bloc, tornem a actualitzar-lo.Ho fem amb un autor del que n’estem covençuts. Aquí no hi ha mitges tintes de "m’agrada això però no m’agrada allò". Aquest autor és complet, i ens agrada la seva
Il·lustradors més propers M’he adonat que estava posant molts autors americans i he estat buscant "autors més propers". La primera visita és l’APIC, però pocs eren els autors que m’agradaven i menys els que tenien web (sòc sincer). Buscant hem topat amb l’associació d’il·lustradors de Galicia i en destacodos. Marcos Calo, que sense que m’encanti,
Aire clàssic i elegant S’ha de veure com fa servir l’aquarel·la, els colors, la tinta xina, com dibuixa els gossos, la senzillesa de la línia. Està francament bé, sense sobresalts, sense trucs efectistes.Com la seva web, còmode de fer anar i que ens permet ampliar els dibuixos i veure’n de prop els detalls. Com sempre,
Mirada al passat Crec que no us podeu queixar, estic posant tot tipus d’estils, i aquí en va un altre.Un home (m’estic adonant que la majoria dels autors que estant sortint són homes i pròximament intentarem compensar-ho), que utilitza un estil molt clàssic, jo diria que dels anys 50, i dels tipus de posters que