Uff, il·lustració

El fet que Quino deixès de dibuixar Mafalda fa més de trenta anys, no impedeix que, encara ara, molts el recordin només per això. No seria injust si aquest home s’haguès dedicat a viure de les rentes, però no ha estat així.
És molt més que recomanable (pel contingut i pel delicat i artesanal estil de dibuix que ha acabat creant), el seu llibre "Esto no es todo", de l’editorial Lumen, un recull d’històries il·lustrades sense (o molt poc) diàleg. Genial.

I l’altre autor és Bill Watterson, conegut per la seva tira còmica Calvin and Hobbes. Amb un domini com pocs de la tinta xina, no només ens meravella amb el seu dibuix, sinó que el món que ha creat d’un nen amb un tigre imaginari l’ha sapigut envoltar d’uns secundàris magníficament perfilats (la clau, com en Mafalda, del seu èxit).
Recomano especialment l’ultim àlbum publicat: "Pàginas dominicales
1985-1995". A més d’una selecció d’obres, ens mostren esbossos i ell
mateix ens els explica. Indispensable.

Però, que uneix aquests dos autors? doncs la capacitat de ser honestos amb si mateixos i els seus lectors i saber parar a temps, abans de convertir en mediocre el seu treball només pels diners. Quino va buscar altres camins en l’humor gràfic, i Watterson, potser en el moment més àlgid de Calvin and Hobbes, el va deixar estar i ara segons sembla es dedica a la pintura.