Uff, il·lustració

Vaig trencar un “pirograbador”. N’he comprat un altre, i és mooolt millor, sens dubte. Així que allò de que no hi ha mal que per bé no vingui, en aquest cas, és cert.

He començat a fer algunes proves. És genial. És molt difícil també. Me n’adono que per arribar a fer alguna cosa realment bona necessitaré molt de temps, moltes proves, no tenir por a equivocar-me i molta paciència… justament tot allò que no tinc. Però estic disposat a intentar-ho, ho estic. Com tantes altres coses que també tinc pendents.

És genial perquè cremes la fusta, ho notes, no dibuixes… grabes… com si fessis tatuatges a la fusta, notes com la fusta s’enfonsa amb la pressió, n’olores el fum que en surt, com més força més negre i més forat… És totalment pur, arcaic, salvatge… és una sensació increïble… només hi ha la fusta i tu amb un punxó roent (en tens de moltes mides i formes). Ho recomano… i espero poder algun dia anar-vos ensenyant cosetes…