En contra:

Marc
Gavaldà és
un
lluitador perseverant i constant contra les grans multinacionals. És
un activista ecologista de paraula i obra.
Recorre les selves per a documentar
i
conèixer de primer mà l’espoli
de les multinacionals i l’etnocidi dels indígenes, entre molts
altres crims. Investiga, viatge, fa un excel·lent treball de camp i
publica els seves
investigacions, que son llibres de referència en la lluita contra
les multinacionals. Els
seus llibres son una
poderosa arma contra les injustícies de les multinacionals.

Marc
Gavaldà és senzill. No presumeix dels seus llibres, ni
títols acadèmics. Viu i
resisteix mirant
de consumir el mínim en acord amb les seves idees. És llicenciat en
ciències ambientals per
la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), i des de fa més de deu
anys investiga i documenta la recolonització, per part de les
multinacionals, de llatinoamèrica, sobretot els pobles amazònics de
Perú, Bolívia, Brasil, Equador i la Patagònia Argentina.

És
un investigador implicat, independent.
N’hi han pocs.
Les seves investigacions, són rigoroses, documentades, argumentades
i demolidores. Sense ser pamfletari ens convida a la lluita i a un
viatge per conèixer la nova recolonització de llatinoamèrica. Ens
documenta com les grans corporacions ataquen els pobles indígenes,
el seu dret a viure i quedar-se en el seu territori i com les
multinacional abusen del poder que tenen, cada cop més gran i al
qual som cada dia més dependents. Un poder despòtic, que corromp a
governants, que espolia les
riqueses a pobles sencers, sovint de manera violenta, i
provoca crisi.

El
centre de les seves investigacions és Repsol. També Endesa i la
nostre honorable Caixa, accionista principal de Repsol i d’altres
grans multinacionals. Aquestes poderoses multinacionals són les que
exigeixen als nostres governants les retallades al poble, i obliguen
a ajudar als bancs, exigeixen les privatitzacions al seu favor, i la
des-educació del poble.

Marc
Gavaldà afirma que aquestes Corporacions actuen gairebé com la
màfia. Utilitzen tots els mitjans per mantenir l’explotació
petroliera, l’expansió del negoci i privilegis adquirits. No se’ls
pot parar els peus. On hi ha petroli, utilitzen mitjans violents per
silenciar les reclamacions. «Aquí
on hi ha milions de cotxes utilitzen la manipulació i mitjans més
refinats».

Has
rebut amenaces, pressions de Repsol a
causa de les teves denuncies?

Jo
personalment no, però he vist que aquestes empreses
utilitzen mecanismes molt obscurs com pot ser la instrumentalització
dels exèrcits, de la justícia, la corrupció política, l’ús de
les forces paramilitars en països on aquesta pràctica s’ha estès
molt, com Colòmbia.
Amnistia Internacional va denunciar fa anys que Repsol utilitzava
grups paramilitars per ajudar a l’entrada d’aquesta empresa en
zones on sindicats i organitzacions s’hi oposaven.
Per tant tot això existeix. Els esdeveniments de Bolívia ara fa uns
anys amb l’augment de l’extrema dreta i l’interès de dividir
un país estava vinculat a la Càmera bolivariana d’hidrocarburs,
la patronal de les empreses petrolieres.

Ens
pots explicar això de Repsol-YPF,
YPF era l’empresa petroliera d’Argentina, no?

YPF
és l’acrònim
de Yacimientos
Petrolíferos Fiscales,
que el 2008 va celebrar el centenari de la seva fundació, una
empresa que contamina, com tota empresa petroliera, tot i que s’havia
creat un sentiment de construcció nacional al voltant seu. Aquesta
empresa va ser privatitzada l’any 1999 gràcies a l’ajuda de la
diplomàcia espanyola i hi van ocórrer una sèrie d’il·legalitats.
Per
exemple, Repsol es va apropiar de totes les accions que tenien els
mateixos treballadors.
Encara hi ha un judici que s’està portant des de fa anys justament
per recuperar-les (perquè aquesta gent ja l’han prejubilat) i està
reclamant les accions que tenia en aquesta empresa. Ara mateix hi ha
moviments a Argentina que reclamen la nacionalització d’aquesta
empresa per recuperar la sobirania energètica. Argentina tot i ser
un país productor, està exportant el petroli i cada hivern es
troben amb crisis energètiques que han de resoldre amb la importació
d’hidrocarburs d’altres països, per exemple el gas bolivià que
l’exporten a Argentina a traves de Repsol Bolívia, que li ven a
Repsol Argentina. Tot un negoci d’alta volada.

El
combustible verd és més ecològic?

L’únic
combustible verd que existeix és el que es queda a dos mil metres de
profunditat, que és el seu lloc natural, on està. Amb això
vull dir que tot derivat del petroli és contaminant. Si la gasolina
no té plom és perquè el plom ja l’han tret en una altra regió,
en una zona petroquímica. Per tan la contaminació ja està a la
superfície. El tema dels biocombustibles és un engany per poder
seguir amb aquest model del cotxe privat com a model de transport,
per poder ficar dins del dipòsit allò que seria menjar, derivats
del blat, el blat de moro, de la soja i s’està aprofundint el que
és la crisi alimentaria al món per la introducció d’aquests
derivats d’agrocombustibles al motor que ens estan venent com a
gasolina verda

Com
és que a aquestes empreses que contaminen tant els hi donen crèdits
i ajudes, per
biotecnologia i productes verds?

Els
mercats s’aprofiten
de les crisis. Hem d’estar molt atents amb allò que serà la
renovació del capitalisme verd, que se’ns està venent de les mans
més contaminants. Ara mateix Repsol ens està venent espais verds,
ens està venent l’aplicació de la biotecnologia per a nous
combustibles. Tot això és una manera d’intentar perpetuar aquest
model energètic i de malgastar mentre ells tinguin el poder
corporatiu. A mesura que el petroli s’està esgotant i que s’està
travessant el zenit de la producció petroliera mundial, com que som
molt petrodependents, com que som consumidors captius de les empreses
petrolieres, ja que el poder d’aquestes empreses està augmentant
molt, elles ho utilitzen pujant el preu dels combustibles, i guanyant
molts més diners. Una de les coses més sensibles és justament
l’avanç de la frontera petroliera a noves zones, que potser són
les últimes zones que s’han pogut conservar ja que eren zones
inaccessibles.

On
succeeix
això? On són aquestes zones?

Això
està passant
a zones molt remotes de l’Amazònia, al cercle polar àrtic, al Mar
de los Siete Colores, una zona coral·lífera de l’oceà Atlàntic
de Colòmbia, a la selva peruana als inaccessibles rius Tigre i Napo
o als afluents del riu Urubamba, on hi ha pobles en aïllament
voluntari, a l’atlàntic de los perfumes, etc.

A
part dels teus llibres i articles, quines denuncies concretes has
fet?

Ara
mateix la plataforma Repsolmata
estem
portant un cas que és bastant alarmant que és l’entrada de Repsol
al bloc
39
de Perú: és una de les zones més inaccessibles del Planeta, una
zona amazònica fronterera entre Perú i Equador. Hi ha moltes
evidencies des de comunitats indígenes veïnes que ho afirmen,
diversos antropòlegs que ho han afirmat, també les organitzacions
indígenes del Perú, i fins i tot alguns Ministeris d’aquell país
estan confirmant l’existència de pobles aïllats. Aquests pobles
aïllats són pobles que s’han refugiat amagant-se encara més a
les zones més remotes perquè volen conservar la seva forma de vida.
S’ha demostrat que el ràtio de mortalitat a partir del contacte
amb aquests pobles són molt alts. Per exemple,
l’any
1980 la Shell va entrar a la zona Camissea del Perú i va contactar
el poble Nahua i amb 10 anys van morir la meitat de la població per
malalties com el xarampió, la grip, neumonia, etc.

Què
fa Repsol davant les denúncies d’organismes
públics, organitzacions internacionals que estan alertant dels
perill de l’entrada de la petroliera en aquesta zona?

Repsol
va col·locar deu
trampes fotogràfiques en una extensió de 800.000 hectàrees,
gairebé l’extensió de Catalunya, i amb això pretén demostrar
que com que no ha fotografiat cap indígena és que no existeixen.
D’aquesta manera les empreses es renten les mans d’un etnocidi
que s’està produint contemporàniament, avui en dia.

Aquest
argument és molt pobre,
per no dir nul. Saben trobar petroli a dos mil metres de profunditat
però no saben veure els indígenes a la superfície!

És
molt pobre.
Mira. L’any passat es va enviar una carta pública, firmada per
organitzacions catalanes en les que precisament s’insistia a la
Junta d’Accionistes de Repsol que no ingressin al bloc
39
per la presencia de grups aïllats. I Repsol ens va contestar una
carta dient que ells havien col·locat deu trampes fotogràfiques i
que havien aconseguit fotografiar algun primat, algun mono, però que
no havien fotografiat mai cap indígena. I en base a aquesta prova,
volen demostrar que aquests pobles no existeixen. Aquest any ja han
estat cinquanta organitzacions que han firmat un manifest en l’àmbit
internacional demanant que Repsol es retiri d’aquest bloc. El que
ha fet Repsol, que és una empresa que guanya diàriament vint
milions d’euros nets, és enviar la mateixa carta, canviant la
data. Amb això es demostra el poc interès que té aquesta empresa
en protegir les vides. Està totalment vulnerant els drets dels
indígenes.

Explica’ns
com ho fan les multinacionals per evitar les responsabilitats de
crims ambientals i etnocidis

Les
Corporacions transnacionals són mecanismes d’escut per afavorir la
impunitat. Si no és el nom de l’empresa s’espolsen les
responsabilitats. Això és el que fa Repsol quan compra una empresa.
Repsol va comprar Yacimientos Petrolíferos Fiscales (YPF)
l’empresa estatal argentina. Tots els passius ambientals generats
per l’empresa argentina se’ls espolsa i diu que no els ha
provocat ella i que YPF ha deixat d’existir. Per tan el que fan les
empreses amb aquests mecanismes de compra i venta d’actius, s’estan
espolsant la responsabilitat de tots els enormes passius ambientals
que genera la industria petroliera arreu del món.

Repsol
guanya cada
dia vint milions d’euros nets. És una barbaritat! Com ho fan?

Amb
uns preus volàtils del cru internacional. Per exemple, tu tens un
pou a Bolívia i pagues uns quants treballadors i el cost del barril
et surt a un euro. I el poses al mercat internacional i ho vens a
cent euros. I per tant tens noranta nou euros de benefici per cada
barril. Pagues una mica d’impostos. El
resultat final és que el consumidor cada dia paga més i els costos
de producció segueixen igual.
Han de gastar més en exploració. És el que fa Repsol. Té una
aposta molt decidida en gastar molts diners en exploració sísmica,
i en exploració a noves fronteres

Quin
impacte té buscar petroli en nous llocs?

Vol
dir l’entrada
de Repsol al Pol Nord, als boscos d’Alaska, l’entrada de Repsol a
l’Amazònia profunda, i l’aposta per les arenes bituminoses
que és una tecnologia molt contaminant, molt més encara que el
petroli perquè combina els impactes de la gran mineria amb els
impactes del petroli molt carregat de sofre, un petroli pesat molt
contaminant. Així és com es perfila el futur de Repsol.

És
veritat que el petroli s’acaba? Quines conseqüències té?

Ho
han dit ja molts analistes respectats. Hi ha un portal que és
bastant seriós en aquest tema: wwww.crisisenergetica.org.
Deien que el peak
oil
l’anunciarien les veus autoritzades pel retrovisor. Ara
aquest any l’Agència Internacional de l’Energia,
que durant tants anys ha negat que s’està al zenit o al límit de
la producció de petroli a partir del qual cada any el petroli serà
més car, més costós i difícil de treure i de més mala qualitat,
ens diu que aquest peak
oil fou
al 2006, o
sigui, que ja l’hem superat. Què vol dir això? A partir d’ara
ens enfrontem a uns anys, en els quals les condicions de vida seran
més difícils ja que estem immersos en un model energètic que basat
en el monopoli del petroli. Des que ens llevem fins quan anem a
dormir, la creació de llocs de treball, el consum, el transport, el
menjar, tot està extremadament relacionat amb la crema de petroli.
Si aquest és cada cop més inaccessible, de més mala qualitat i més
costós, vol dir que l’economia ja no aixecarà cap, i que les
condicions de vida en l’àmbit mundial empitjoraran molt i això
està provocat perquè aquestes grans empreses ens tenen lligats. Hi
ha una conjura politicofinancera vinculada amb les empreses de
petroli. Per exemple, a Repsol està la
Caixa, Caixa Catalunya, Caja
de
Madrid,
grups especulatius com Sacyr Vallehermoso. Tota aquesta unió que és
la dels grans bancs que a la vegada estan vinculats a partits
polítics, i a la vegada estan vinculats a les empreses energètiques,
fan que tot el model territorial i el model de transport estigui
dissenyat per seguir en aquesta dependència al petroli. I aquest
petroli és cada cop més escàs i serà més difícil de trobar.

Quins
alternatives al consum i dependència al petroli
tenim? Consumir menys petroli?

És
posar en pràctica una agenda col·lectiva de despetrolitzar les
nostres vides, i això es fa passant pel decreixement econòmic,
passant pel repartiment del treball, passant per alliberar-nos
d’aquesta
adició tecnològica a la qual estem immersos tots. Això vol dir que
estem diàriament consumint electricitat en grandíssimes quantitats,
perquè estem apantallats en una domesticació de les tecnologies de
la informació i que ens l’han fet necessari. Tot això ens ho hem
de despendre i començar a plantejar mecanismes col·lectius de
despetrolitzar el territori.

Quins
mecanismes?

Per
exemple, la sobirania alimentaria, crear fonts de treball vinculats a
la producció d’aliments
ecològics a curta distància. També
cal replantejar el model de transport, ja que és una aberració el
que s’ha fet en aquest país amb aquest monocultiu d’aeroports,
trens d’alta velocitat, que realment no solucionen les necessitats
de transport de la població sinó que és un capritx dels grans que
estem pagant tots. Vol
dir ser valents i començar a imaginar allò que ningú encara no ha
imaginat. És trencar aquest paradigma del progrés del qual som
hereus dels nostres pares, de generació en generació, que sempre
s’ha concebut la industrialització i la modernitat com quelcom de
positiu, obviant i passant per alt tots els efectes nocius que té
implícita la dependència tecnològica.

Als
lectors del
Catalunya,
a part dels teus llibres, que recomanem vivament, quines altres
lectures, webs o col·lectius per implicar-se contra la dependència
a les multinacionals, els recomanes?

Jo
orientaria a la gent que s’informi
de les conseqüències del peak
oil
i de la crisi energètica a través de portals relacionats i que
s’impliqui contra el poder corporatiu. Això es pot fer a traves de
moviments que promouen la creació de tribunals contra la impunitat
d’aquestes companyies. La judialització de totes aquestes empreses
perquè deixin de tenir aquesta sensació d’impunitat que tenen.
Això vol dir també implicar-se
en allò local, en cooperatives de consum, en moviments socials que
fomentin la sobirania energètica i alimentaria. Això vol dir també
lluitar per un transport públic barat i eficaç. Això vol també
apostar pel decreixement i dins les polítiques municipals aplicar la
transició a un model postpetroler, que ja s’està fent en alguns
països, i crear agendes de passos concrets per despetrolitzar
l’economia.

Per
acabar, explica’ns
les contaminacions i danys de les multinacionals aquí a casa nostra?

Aquí
mateix al port de Barcelona hi ha una tèrmica que està contaminant,
està fent unes emissions de CO2,
que ens allunyen dels horitzons plantejats per lluitar contra el
canvi climàtic. A Tarragona hi ha un dels polígons petroquímics
més grans d’Europa. Les emissions de compostos cancerígens com
els PCBs, PAHs, Fenil-mercuri i un seguit de molècules complexes que
no es registren als sensors de la Generalitat perquè ni es coneixen,
tal com ha publicat un recent informe de la Universitat Politècnica
de Catalunya (UPC). Començar a trencar el silenci corporatiu que hi
ha al voltant de Tarragona seria una cosa molt important. També
hi ha una lluita a traves d’una plataforma «futur
o petroli»
de Tarragona que està lluitant contra l’obertura de nous pous
petrolífers davant les costes del delta de l’Ebre. Aquestes
lluites contra projectes estatals vinculats a Corporacions, també
ajuda a treure’ls-hi poder i facilitar que si els beneficis es
redueixen, també es reduiran les inversions a d’altres països i
per tan el dany serà menys alt.

Txema
Bofill, correccions Pep Cara,

Marc
Gavaldà és autor de llibres com Las
manchas del petróleo boliviano
(1999), La
recolonización
(2003), Viaje
a Repsolandia
(2006), RepsolYPF:
un discurso socialmente irresponsable
(2007), y Patagonia
petrolera, el desierto permanente
(2008).

Ha
fet documentals com Vivir
sobre el pozo
(2002), Tentayapi
(2005) i Patagonia
petrolera
(2008). Actualment prepara l’exposició Pueblos
indígenas y petróleo,

Participa
activament en el col·lectiu Repsolmata
i en el consell de redacció de la revista Ecología
Política.
I
te un blog a
Enfocant.net:
http://www.enfocant.net/category/seccions/blogs/marc-gavald

L’entrevista
la varem
fer a
la plaça de Catalunya alliberada,
amb
els companys de latele.cat, amb qui des de fa mesos filmen les
entrevistes del Catalunya. És una co-producció en vídeo i en
paper.  Es
va fer abans
que la
Plaça Catalunyo
fos violada i netejada amb violència i mentides pel Govern de CiU.
També abans del desallotjament de la plaça Catalunya, que els
governants han aprofitat per expandir calumnies sobre els indignats i
criminalitzar-nos utilitzant vergonyosos muntatges i els poderosos
mitjans de comunicació al seu servei.

p { margin-bottom: 0.21cm; }a:link { }

Marc Gavaldà viu a la casa
okupada de Can Masdeu, experiencia autogestionada de vida en comú, i
sobirania alimentaria.

1ª Part.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-escarabajo-verde/escarabajo-verde-kasa-afueras-parte-1/1093620/

2ª part.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-escarabajo-verde/escarabajo-verde-kasa-afueras-parte-2/1100657/

Anex. 1

Ara en Marc està al Peru i té en
projecte un documental i ens escriu demanant una col.laboració:

Estimats,

Sóc de
nou en Marc. Explicar-vos que finalment marxem del 27 de juny al 5
d’agost cap a l’Amazonia peruana per realitzar el documental ALERTA
AMAZÒNICA sobre els danys de l’extracció de petroli i gas als
pobles indígenes i a l’Amazonia.

Podeu veure video, enfoc i
articles relacionats amb el projecte al nostre blog:
http://alertamazonica.wordpress.com
També
surt una pàgina al setmanari Directa d’aquest setmana.

Necessitem
3500€ i de moment ja hem reunit 2.000 €. Falta menys. Però
necessitem una empenta perque queden menys de 20 dies per reunir els
diners que falten!

Us recordo que aquests diners seran per
bitllets i despeses durant el viatge, tot el material i temps
destinat corre a càrrec nostre desinteressadament.

Als que ja
heu posat el vostre granet de sorra donar-vos les gràcies i als que
encara no, us animo a que col.laboreu.
No son diners a fons
perdut, sino que seria com una pre-compra, sou productors que faran
possible que el documental es pugui arribar a fer.
Nosaltres us
oferim “compensacions” a canvi de la vostra colaboració.
Per exemple:

– per 5€: agraiments als crèdits de la
pel.lícula y podràs veure el docu on-line.
– per 10€: lo
mateix que l’anterior + descarrega gratuita del documental en alta
definició.
– per 25€: lo mateix que l’anterior + copia dvd del
docu + llibre “Patagonia petrolera” de Marc Gavaldà.
–
per 50€: lo mateix que l’anterior + llibre “Viaje a
Repsolandia”  + sortir als crèdits com a “productor”
–
per 100€: lo mateix que anterior + selecció de docus dels
realitzadors + lot de llibres + invitació a la estrena + piscolabis
amb els realitzadors
– per 250€: lo mateix que l’anterior + foto
quadre original de l’Amazones + sopar amb els realitzadors.
– per
500€: lo mateix que l’anterior + hamaca comprada a les comunitats
indígenes
 
Només heu d’entrar aquí
http://www.verkami.com/projects/274-alerta-amazonica
i seguir els passos.

Sapigueu que si no arribessim als 3500€
no rebrem res de les aportacions i a vosaltres tampoc us els trauran
del compte corrent.

Espero que us agradi la proposta i si no
amb diners s’agrairà qualsevol tipus de difusió (reenviar als
contactes) que pugue fer,
Moltes gràcies a tots

Marc
Gavaldà
http://alertamazonica.wordpress.com

Anex.2.

CRONOLOGIA
INCOMPLETA DE VESSAMENTS A TARRAGONA :

Juliol 2001: Un accident al pantalà de
Tarragona taca les platges i obliga a desallotjar a milers de
turistes.

Febrer 2004: La plataforma Casablanca,
de Repsol- YPF, va originar un abocament de dos km de llarg i 75 m
d’ample.

Novembre 2004: Abocament de sulfat
d´amoni de Repsol Química al riu Francolí. Es van recollir 740 kg
de peixos morts.

Agost 2006: Fuita de 5.000 a 20.000
litres en una canonada d’una planta. Taques en les costes de
Cambrils i Salou.

Gener 2007: Una descàrrega de Repsol
en el port de Tarragona va originar altre abocament.

Novembre 2007: Repsol comunica un
vessament de 500 litres de cru en el port de Tarragona. Tanca la
platja de La Pineda.

Juliol 2009: Taca d’un km en les
platges del Creixell. Pride North America (Repsol), paga 2,7 milions
de multa.

Octubre 2010: El vessament d’Asfalts
Espanya (Repsol- Cepsa) origina una taca de 140 hectàrees a
Tarragona.

Desembre 2010: Un ‘error’ en la
plataforma Casablanca origina una taca de cru de 19 Km2.

Gener 2011: Dues taques, de 100 i
15.000 litres apareixen vora el Pantalà de Tarragona.

Només es recull el 20% del cru en un
vessament al mar 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!