En contra:
els Poders i els seus servidors
En defensa de la mentida de l’Enric Marco
‘Enric Marco ha estat linxat mediàticament per una mentida venial i rematat pel sinistre Cercas en la novel·la «El impostor».
Sobre la mentida de l’Enric Marco difereixo d’alguns companys amb qui he parlat. Tots estem d’acord que és una mentida amplificada i demonitzada pels poders mediàtics, especialment per la dreta i pels centralistes. Anant a contracorrent, jo dic que és una mentida angelical, genial, artística i profundament «cristiana», altruista. Cap possible comparació amb les mentides criminals dels poderosos i dels seus escrivans. L’Enric ha estat fent teatre vivent, teatre de carrer d’alt risc (sobretot per ell), una performance genial, teatre invisible del bo i potent. S’hauria d’estudiar a Belles Arts. Un teatre molt eficaç per informar dels horrors nazis i que també va utilitzar per no fer el servei militar amb Franco, per sobreviure en el franquisme i en les presons nazis, per a alliberar immediatament els vaguistes empresonats en la lluita de les benzineres amb trucades al Governador, per a aconseguir les reivindicacions dels obrers en lluita anant a veure als patrons (petit grup). Teatre polític, estratègies de revolucionari camaleònic.
En el teatre que l’ha fet famós, utilitza una estratègia per explicar la veritat oculta: s’encarna amb un deportat, amb un pres de camp de concentració, per explicar el que han sofert, l’horror inimaginable de les víctimes dels nazis. És fa un d’ells. I va denunciar el que els veritables presos no tenien força, ni ganes, ni voluntat d’explicar. Ell ho va fer i va denunciar als nazis a les escoles, a les Institucions, al Parlament. Tot sol, sense ajudes. Va fer centenars, milers de xerrades per collegis informant les veritats que els mitjans callen, sobre les víctimes del feixisme i nazisme. Mereix un monument i que li tornin la medalla de Sant Jordi. La mereix molt més que molts corruptes que l’han obtinguda.
Li deia a un amic cristià, que Jesús de Natzaret va mentir-nos, tan si era Déu, com si era sols un home. Si era sols un home, va mentir al fer-se passar per Deu i per això el van crucificar. Si era Déu ens va enganyar a tots al dir-nos que va ser concebut per una verge, que va morir, quan Déu no pot morir, i si no ha mort, tampoc va poder ressuscitar. Jesús de Natzaret, com en Marco, són impostors angelicals. Jesús es va encarnar com home, sense ser-ho, (segons els que creuen en la seva divinitat) per fi de bé, per a explicar-nos la bona nova, per salvar-nos. Són mentides que no fan mal.
També puc argumentar amb un cas personal. Jo durant 30 anys no vaig dir als amics que havia estat torturat durant 5 dies. Si algú s’encarnés en un torturat (pels Mossos, per la Guàrdia civil, per polis de l’Audiència Nacional), jo i molts li ho agrairíem. I sobretot, si fes com en Marco: anés a totes les escoles de Catalunya i d’Espanya a denunciar la tortura i a explicar els casos existents. Un home així, només pot ser un home excepcional, un fora de serie. I li hauríem de donar la medalla de San Jordi, per treball pedagògic i pel treball artístic: la d’inventar-se una mentira per a denunciar les veritats, que s’oculten.
En canvi els dossiers policials són letals. Són una arme terrorista. I en Cercas ho ha utilitzat sense compassió contra un home bo, generós i altruista, un milicià de la Revolució, contra un militant anarquista, contra un artista de la vida.
La novel·la «El impostor» del Cercas són 426 pàgines d’odi i de porqueria immunda; literatura burocràtica de funcionari policial, d’un intel·lectual impostor al servei dels que manen.
Txema Bofill
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt d’acord amb el seu escrit.
Tret de la referència a Jesús de Natzaret:
On veu mentida quan li van demanar si era lícit pagar el tribut al Cèsar?
On veu mentida a que “Jesús es va encarnar com home, sense ser-ho, (segons els que ho creuen) per fi de bé, per a explicar-nos la bona nova, per salvar-nos.”?
El sr. Enric Marco, per a mi, ve a ser una espècie de monument a l’exterminat, al perseguit, a l’oprimit sense nom: Ell ha posat nom i cognoms a persones que no han pogut explicar el què van viure; a persones que no han volgut (per mor al dolor que això els hi comporta) fer públiques les seves vivències i a persones i col·lectius que han estat silenciades (quan no titllades de “sectàries”) per aquells que fan d’altaveus a raons crematístiques o de poder.
Atentament
“Jehova, Déu meu,
he clamat a tu, i m’has donat remei”
Salm 30:2