En contra:

L’odi violent i salvatge
que traspuen les reaccions dels polítics, de la patronal i dels
mitjans de comunicació contra els moviments socials, veïnals,
alternatius, que ells anomenen despectivament antisistema, ens mostra
que anem pel bon camí. Els insults histèrics, rabiosos dels
polítics, com els d’en Saura, l’Assumpte Escarp, Mas, Hereu, i els
dels intel·lectuals prostituïts als poders, com la Rahola, ens
alegren en gran manera perquè ens mostren que portem el rumb
correcte.

“Nos mean encima y nos dicen que llueve”
Agustín Garcia Calvo.

L’odi violent i salvatge
que traspuen les reaccions dels polítics, de la patronal i dels
mitjans de comunicació contra els moviments socials, veïnals,
alternatius, que ells anomenen despectivament antisistema, ens mostra
que anem pel bon camí. Els insults histèrics, rabiosos dels
polítics, com els d’en Saura, l’Assumpte Escarp, Mas, Hereu, i els
dels intel·lectuals prostituïts als poders, com la Rahola, ens
alegren en gran manera perquè ens mostren que portem el rumb
correcte.

 

Els mitjans de
comunicació corporatius ens han criminalitzat una vegada més
tractant-nos de vàndals, salvatges, energumens, a tots els que hem
maniestat contra el sistema capitalista. La histèrica Rahola al
capdavant de tots els llepaculs, com sempre, insultant i demanant més
repressió. La meuca Escarp ha demanat que es tanquin totes les Webs
alternatives. Aquestes prostitutes del poder, que tenen tot l’any per
expressar-se, no toleren que els moviments socials s’expressin ni tan
sols un dia a l’any. L’Escarp al·lega per a tancar les Webs
alternatives que un internauta va escriure que enlloc de cremar
escombraries, cal prendre la televisió i expressar el que
pensem. És una bona idea que al menys un cop a la vida , els
milions de persones que no tenim, ni tindrem, dret a la televisió
ens la prenguem, al menys en un dia de vaga, i ens expressem. Però
la reaccionaria Escarp, proposa que es tanquin totes les Webs
alternatives per promoure la violència. Això és una amenaça
violenta i terrorista, ja que vol privar a mileers d’internautes
(kaosenlared té un milió de visites mensuals) d’informar-se,
opinar, pensar i expressar. Una amenaça de violació dels drets de
mils de persones, una idea gobeliana. I respectem el seu cervellet de
pardal i autoritàri, i les seves opinions terroristes, però no ens
podem estar de respondre a les amenaces i als insults, amb insults.
Ja que tampoc som de pedra, ni tenim temps a perdre amb redaccions
formals. A nosaltres no ens paguen per escriure. L’ocupació de les
fàbriques de mentides és una opinió sana, una proposta normal,
democràtica que s’ha fet en moltes dictadures i països civilitzats,
ja que tots tenim el dret d’expressar-nos i més quan els polítics
s’han apropiats dels mitjans de comunicació. Si per això cal tancar
les Webs alternatives, aleshores els que proposem que cal una
revolució, se’ns hauria d’empresonar… Ni en Franco ho feia!!!

 

Qui és més terrorista?
¿Els que defensen el sistema capitalista, amb guerres de milions de
morts, genocidis, l’explotació salvatge i continuada, opressió,
misèria i disminució de drets i llibertats, o bé, els que estem
contra aquest sistema capitalista explotador i criminal? La historia
i el sentit comú ens donen i donaran la raó a nosaltres, per molt
vidres trencats de multinacionals i cotxes de policies cremats que
denunciïn les prostitutes dels poders.

 

Segons els mitjans
desinformatius de l’estat, els vandàlics són els el que han trencat
quatre vidres de les multinacionals i cremat les escombraries de
l’Ajuntament i a més tots els que manifestaven en les manis
alternatives.

Les multinacionals amb
vitrines trencades han fet ràpidament reclamacions inflades de
danys per a ser indemnitzats milionariament, es a dir, segueixen
robant. Aquests lladregots només saben robar, a costa del poble.

 

Violació del dret
de reunió i manifestació.

Fou un abús intolerable
i violació del dret de reunió i manifestació el fet que en Saura
ens enviés els mossos agressivament als que estàvem pacíficament
reunits a la plaça Catalunya al migdia del dia 29-S. En Saura va
cometre el delicte al llençar els mossos a desallotjar sense ordre
judicial als moviments socials instal·lats al banc de crèdit.
Delicte amplificat ja que ho va cometre amb premeditació i amb
mentides criminals.

I el que no és normal
que desallotgi a tota la plaça Catalunya tractant-nos com si
fóssim criminals, quan estava tranquil·lament reunits a la Plaça
de Catalunya. El món al revés!

Tampoc té cap lògica
que un cop ocupat violentament, salvatgement i controlats els quatre
joves innocents que estaven dintre, enlloc de buscar explosius,
bengales, còctels molotov inexistents al banc, per suposat, el
primer que fan és treure la pancarta, violant així un dret
d’expressió dels moviments socials, que res tenien a veure amb les
paranoiques acusacions de’n Saura.

 

Els quatre militants que
estaven dintre, l’únic que feien era informar de la repressió
policial, de les detencions policials, informar-nos que a Sants els
mossos havien apallissat i estovat de mala manera a un nombrós grup
de manifestants. Però, segons les suposicions i deliris paranoics
de’n Saura, estaven allà tancats coordinant les accions violentes.
De fet les acusacions són encara més estrambòtiques i
recargolades, i sense proves: sortien del banc i anaven a fer accions
violentes i tornaven al banc, tancat amb cadenes, a refugiar-se.

 

En Saura, aprofita la
crema misteriosa d’un cotxe de la urbana per acusar als “okupes”
,relñancionant-los amb els moviments socials del banc de crèdit, i
decidir el desallotjament il·legal amb l’excusa que allà hi estaven
amagats els dos autors encaputxats! Mentides, calumnies,
desinformació criminal ja que utilitzen aquestes mentides per
violar el dret d’expressió, de reunió i manifestació i de fer
vaga, dels milers de persones que estàvem a la plaça de Catalunya
i per ocupar-se il·legalment un edifici i treure la pancarta que
deia quatre veritats: .

 

Els banquers ens asfixien

La patronal ens explota

Els polítics ens
enganyen

CCOO i UGT ens venen

 

Què és un cotxe
cremat davant les lleis criminals que retallen drets, llibertats i
les vides de milions de treballadors?

Els quatre rics que
imposen les lleis neolliberals que asfixien als treballadors són els
que diuen i propaguen que “els vandàlics són els que
manifesten contra el sistema capitalista”. I les putes del
poder ho repeteixen com llores.

 

Per què varen treure
ràpidament la pancarta si el que buscaven eren els que cremaven
escombraries i els autors de l’incendi del cotxe?

S’ha de tenir molt poc
cervell per acusar de violents els que exhibien una intel·ligent
pancarta i distribuïen informació i revistes gratis.

 

El cotxe cremat,
potser una provocació policial.

El
miserable Saura ni sap mentir. És absurd que els dos
encaputxats que varen cremar el cotxe, tan si eren policies com
antisistema, se’n anessin al banc de crèdit okupat a refugiar-se,
que estava tancat i barrat aquest dia, amb policia secreta i
fotògrafs per tots cantons, sobretot a l’entrada.

Els que varen cremar el
cotxe, dos encaputxats, fossin policies o antisistema, sabien que
l’ultim lloc per amagar-se era el banc ocupat pels moviments socials.
Tots sabien que el banc ocupat molestava perquè estava subvertint
creativament la vaga general, i possibilitava a molts d’anar a
manifestar al marge de la desfilada pactada de CCOO i UGT. També
creíem que qualsevol matinada els esbirros del Saura, amb permisos o
sense, desallotjarien violentament als joves i pacific militants, i
traurien ràpidament la pancarta que senyalava quatre veritats:

 

els banquers ens roben

la patronal ens explota

els polítics ens
menteixen,

els dirigents de CCOO
ens venen

 

Però no ens pensàvem
que ho fessin en plena vaga i amb la plaça de Catalunya plena de
manifestants. Això és molta fanfarroneria i ganes de comportar-se
com un perdonavides o xerif de l’oest, o ganes maltesses de realitzar
un desatllojament ilegal.

 

Si els autors de la crema
del cotxe haguessin sigut manifestants, no haurien anat a
refugiar-se al banc de Crèdit, tancat i envoltat de policies, per a
donar l’excusa al Saura de desallotjar-lo. El banc de Crèdit fou el
fet més fotografiat del 29-S a Barcelona, censurat pels mitjans
d’aquí, com en el franquisme, i reproduït a l’estranger.

 

La versió del Saura és
irreal, absurda i fantasmagòrica. En qualsevol país civilitzat li
feria presentar les proves de les mentides i calumnies davant la
justícia i als ciutadans. Però aquí és el revés, el jutge ara ha
canviat d’opinió, i ha obert diligències penals contra els
ocupants, que diu no coneix, però que en Saura ja sap que varen
participar a les accions violentes sense coneixer-los. I la justícia
s’oblida del desallotjament il·legal! Aquesta impunitat és l’origen
de futurs crims, de futures il·legalitats, de més provocacions
policials en les pròximes vagues.

 

Mentides, distorsió i
falsificació dels fets.

Quina credibilitat tenen
els mitjans corporatius que se la passen justificant el terrorisme
dels EUA i d’Israel, que donen suport a les guerres terroristes
d’ocupació de pobles rics en matèries primeres, que amenacen amb
armament nuclear, que malgasten milers de milions amb armes, i amb
fomentar l’industria de guerra, que donen suport als partits
corruptes i que titllen de terroristes als joves rebels, farts de
tanta injustícia, quan trenquen uns vidres de multinacionals?

 

Quina credibilitat té el
Saura quan afirma públicament que els estaven reunits al banc de
Crèdit es dedicaven a complotar contra els mossos, que el banc era
centre d’operacions contra els mossos, i altres bajanades, mentides,
calumnies criminals, que ni cal enumerar. Les dues vegades que he
estat dintre el banc, una hi havia una reunió de moviments socials i
l’altre una xerrada sobre cooperativisme. Les mentides de’n Saura i
dels mitjans que ho reprodueixen són calumnies criminals. I el
pitjor, en base als seus propis deliris, es permet desallotjar
il·legalment el banc i tota la plaça Catalunya. Sabem que en Saura
és un mosso més del quatre rics mafiosos que ens governen. No es
creguin que som il·lusos!

 

 

Desallotjament de la
plaça Catalunya.

 

Els que estàvem a la
plaça tranquil·lament gaudint d’un dia assolellat i primaveral,
comentant la pancarta artísticament ben posada o qualsevol altre
cosa publica, varem haver de presenciar com els mossos irrompien a
patates i cops de porra, i com aquestes besties tiraven violentament
una taula amb llibres revistes, papers octavetes i butlletins
informatius amb coces, patates i cops de porra. . Es molt
desagradable pels que estimem els llibres veure com unes besties
tiren per terra violentament,inesperadament a cops de coces i a
cops de porra a les revistes, diaris que explicàvem les misèries
dels que ens governen; que en Saura sap perfectament:

Els banques ens roben

la patronal ens
explota

els polítics ens
menteixen

els de CCOO i UGT ens
venen

 

Varem haver de córrer
perquè els besties armades i amb les porres aixecades ens
perseguien i donaven cops als que no es movien. Ens varen fer fora
de la plaça de Catalunya. Jo als meus 59 anys, i massa gras, no
tinc perquè córrer, en un dia de vaga general, al igual que altres
companys de l’ateneu, de la CGT, CNT de més edat i tot. Ens varen
violar el drets de reunió i manifestació a tots, als joves, dones,
homes, treballadors, estudiants, aturats. Els únics que no
molestaven eren als turistes. Així demostren que els carrers de
Barcelona són pels turistes i la burgesia catalana que fa negocis
amb els turistes.

El pitjor és que
aquestes pràctiques terroristes han estat acompanyades de mentires,
desinformació, i ocultació del que va passar.

 

L’excusa del cotxe
incendiat.

I el que és més greu,
en Saura aprofita l’excusa de la crema misteriosa d’una cotxe de la
urbana per dos encaputxats misteriosos. Un jove que ho va veure
comentà que no tenien pinta de manifestants. Els dos autors varen
aconseguir cremar el cotxe amb molta facilitat davant els mateixos
nassos de la policia, al menys dels ocupants del cotxe, un d’ells una
dona, que telefonava demanant reforços suposadament, i fotògrafs i
cents de persones. El cotce va cremar com si fos de paper.

Segons podem veure en els
vídeos de l’agència alternativa 29-S, els misteriosos encaputxats
varen tenir temps de firmar en el cotxe el signe dels okupes i una A
dels anarquistes, abans de cremar-lo. Tot això davant els nassos de
la policia i de la gent del carrer. .

Desprès d’aquesta
extraordinària proesa d’uns suposats okupes invisibles, un es
pregunta: com és que no cremen dotzenes de cotxes de la policia cada
setmana, si és tan fàcil? Normalment veiem els mossos i tota mena
de policies en bars i restaurants en hores de servei, i constatem que
deixen els cotxes mal aparcats en qualsevol cantonada. Com és que no
els cremen si s’inflamem com la gasolina?

Sobretot si tenim en
compte que la crema d’un vulgar cotxe té més importància pels Mas
Mèdia que una vaga general preparada amb tres mesos i que un
ridícul cotxe te més atenció mediàtica que les reivindicacions i
protestes de milions de treballadors. Té més portada i ressò un
insignificant cotxe cremat que la retallada als drets de milions
d’obrers i la vaga de milions de treballadors. Aleshores si tan
acolloneix a la burgesia la crema d’un cotxe, els dos encaputxat
experts ho haurien de reproduir cada dia, o cada setmana. Com és
que no s’encenen cada dia un piló de cotxes si són tan fàcils de
cremar? Per lògica la policia és la mateixa un dia de vaga que un
dia de cada dia, i el nostre menyspreu no varia tan si estan prenent
un cafè, com engabiats en un furgó.

 

Si la policia de’n den
Saura no sap vigilar els seus propis cotxes, quant a pocs metres
estaven tot de policies i furgons de policies, com pot garantir els
drets i propietats dels ciutadans? Sembla que sols serveixen per
vigilar El Corte Inglés, la més fastigosa i emblemàtica
multinacional de la plaça Catalunya: 4 furgons plens de bèsties
vigilant els aparadors i l’entrada del Corte Ingles perquè l’elit
burgesa de Barcelona aprofiti el temps de vaga per anar de compres.

Com pot arribar a tenir
tan de morró en Saura al presentar al jutge que s’havia de
desallotjar l’edifici per a protegir la vida dels propi okupes, ja
que l’edifici estava en males condicions, segons ell, i no hi havia
prou seguretat. Sembla tret del manual terrorista dels EUA, que diuen
que ocupen països per a salvar la vida dels que envaeixen i
massacren.

 

No és de sentit comú
desallotjar un edifici en un dia de vaga general i al mig dia i a la
plaça de Catalunya plena de manifestants. Encara que hagués tingut
el permís. Però el depressiu i nerviós Saura, amb les ganes de
acontentar els seus amos, va fer-ho en ple dia i sense ordre
judicial, acusant criminalment als companys de moviments socials de
la crema del cotxe de la urbana i altres violències.

 

Em deia una amiga que ven
llibres a Sant Antoni, que en els països civilitzats el que es fa és
negociar una sortida sense brutalitats. I no d’entrar a cops de porra
i sense avisar, sense negociar, ja que les portes del Banc han estat
ben obertes a qualsevol ciutadà de Barcelona tots els dies.

 

Saura, per tant és culpable de provocació amb
crema de cotxe policia, i de l’ocupació il·legal i violenta del
Banc de Descrèdit espanyol i violació dels drets de reunió,
manifestació i d’expressió al
treure la pancarta que deia:

La banca ens asfixia,

La patronal ens
explota

Els polítics
menteixen

CCOO i UGT ens venen

Confessió del propi Saura.

Saura acaba de reconèixer que es va està movent
desesperadament durant varis dies i pressionant els jutges per
obtenir una ordre judicial sense èxit No tots els jutges són uns
gossets obedients com en Saura.

Per tant l’excusa del cotxe a l’ultima hora és una
invenció preconcevuda o una troballa. Es una mentida com una
catedral quan diu que va decidir entrar il·legalment perquè
suposava, es a dir, amb base a les seves suposicions, que allà es
refugiaven els que feien accions violentes.

Els cap de turc eren estrangers!

Tota provocació policial comporta la detenció de
caps de turc i d’innocents que es mengen el marró, com es sol dir.
Poc desprès dels fets i a una cantonada, la policia, que no sap ni
protegir els seus cotxes, va detenir tres joves que anaven
acompanyats d’una historiadora italiana. A una cantonada o dos dels
fets. Ells ni sabien que s’havia cremat un cotxe. Però aquesta
policia és tan solemnement inútil que va detenir a tres nois
estrangers de vint anys amb vestimenta okupa: un danés, un aleman i
un anglès que ni tans sols parlaven les llengües d’aquí i dos
d’ells acabaven d’arribar a Barcelona. Els han tingut dos dies
empresonats, com tan d’altres innocents, i no els han pogut acusar de
res relacionat amb el cotxe, ja que ningú s’ho hagués cregut i hi
havia el testimoni de la historiadora que havia estat el matí amb
ells. Tot això per dir, que aquestes provocacions terroristes
d’estat, si ho han estat, han sigut pèssimament mal fetes. Ni tan
sols saben inventar-se proves. Ni reivindicacions de misteriosos
okupes. Res! I detenen estrangers que acaben d’arribar!!!

Els queda sols l’odi i els insults dels
intel·lectuals prostituïts que es reprodueixen a dojo en tots els
mitjans, per tal de subministrar dosis de por a les masses obedients.
No sempre ha de ser ETA, cal variar les dosis: Al queda, antisistema,
etc.

Alguns intel·lectuals se’ls ha d’animar a bordar i
cridar histericament contra “els antisistema”: Assassins,
brètols, vàndals. D’altres més experimentats, com la Radola ,
ja borden sols, per això se’ls premien més generosament.

Terrorisme d’estat?

Segurament ens podríem preguntar si és terrorisme
d’Estat. Primer caldria dir si la Generalitat és un Estat, ja que el
govern de la Generalitat és de riure, de pa xocat amb l’oli, una
manada de corruptes que juguen a ministres i presidents, que ni tan
sols poden permetre al poble que decideixi un trist referèndum. Uns
polítics de fira, subsidiaris de Madrid, dels borbons, supeditats a
les multinacionals. Segurament com més hi reflexionem, més ens
donem compte que aquest estat és de riure sobretot en qüestió de
democràcia, però no en repressió i en terrorisme, en mentides i
enganys.

En els casos de terrorisme d’estat, de provocacions
policials, s’acusa ràpidament a uns cap de turc, que es troben
fàcilment i es detenen. Els únics detinguts en la zona aquelles
hores son uns estrangers 100% innocents de la crema del cotxe.

Preguntes per la investigació

Si en Saura no hi té res a veure (no
rigueu), té l’obligació de saber quin és el terrorista
que mana més que ell a Interior i a la Generalitat.

L’ajudarem, tot i que ell no passa informació:

Quin va donar l’ordre de detenir els 3 estrangers
amb indumentària okupa? Els que varen donar l’ordre d’aquesta
detenció arbitraria, xenofoba, segurament per aconseguir caps de
turc, pot tenir molt a veure amb la crema del cotxe.

Per què el cotxe va cremar com una torxa? Que diuen
els experts del color del fum, del volum de les flames, i sobre els
materials que es varen utilitzar per l’incendi?

Qui li va manar al Saura d’anar a desallotjar
l’edifici i treure la pancarta?

No creiem que el desallotjament amb cotxe cremat pel
mig vingui del propi Saura, del seu cervellet terrorista. Si
sabéssim quins li varen manar de fer-ho, ja tindríem molt resolt
l’enigma del cotxe.

Una hipòtesi

Si varen treure
ràpidament la pancarta és que allà estaven escrits els autors que
varen manar desallotjar el banc i cremar el cotxe com excusa per fer
un desallotjament il·legal:

Els autors:

Es banquers, que ens roben

la patronal que ens explota

els polítics que menteixen,

els lider sindicals que venen als obrers amb
vagues pactades.

Jo acuso en Saura

Acuso al Saura i governants d’haver desallotjat
violentament el banc de Crèdit amb homes armats, i il·legalment, i
per la violació dels drets de reunió, manifestació i expressió i
per les detencions arbritàries i racistes d’estrangers especialment

Antecedents del Saura.

Traïció al propi partit i a la comunitat
educativa al permetre i facilitar l’aprovació de la LEC, una
llei d’educació neolliberal imposada per les màfies riques
internacionals per a des-educar els pobles.

Es dedica a condecorar i posar medalles a militars i
policies franquistes cada cop que li ho demanen.

S’oblida sarcàsticament dels pocs maquis, que
queden vius, que varen lluitar amb les armes contra el franquisme. En
Saura i el seu Memorial democràtic exclou antidemocraticament als
maquis, amb l’excusa que la la llei de Madrid els exclou o no parla
d’ells. Joan bosquets, l’únic maqui viu conegut, potser en queden 2
o 3, se li està donar llargues a la Generalitat per a considerar-lo
represaliat de la dictadura. En Saura no vol reconèixer els que
varen lluitar amb les armes a la mà, la majoria assassinat per
Franco lluitant, perquè així ho desitgen els que varen guanyar la
guerra. La violència i odi cap als perdedors segueix intacte. Ara en
forma de discriminació, indiferència i menyspreu.

Els que varem patir presó en el franquisme, en
Montilla i en Saura, ens han enviat un diploma agraint-nos la nostre
contribució a la llibertat i democràcia que estem gaudint. Aquest
paperot és un insult ja que nosaltres no varem lluitar per a aquesta
potinera, corrupta, borbònica democràcia, ni per la llibertat que
gaudeixen sols banquers, polítics, privilegiats i franquistes
actualment. Es un insult i una falsedat recordar-nos públicament
que varem lluitar per aquesta democràcia de merda. Lluitàvem per
acabar amb el capitalisme i contra la dictadura. Fins i tot el nostre
passat ens vol falsificar aquest miserable, junt amb els del Memorial
democràtic, un xiringuito per a falsificar l’història, que depèn
del Saura.

 

Demano vagues cada setmana!

No sols per gaudir, també per aprimar-me, que no
sigui en dies de Champions per a que durin més. Els millors dies són
els dilluns o divendres, per a que se’ns hi ajuntin els que els
agrada fer pont.

Txema Bofill

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!