el TWIKE 577
Doncs,
cada dia faig un nou descobriment…
i en aquest moments s’ha convertit en el meu únic mitja de locomoció…
aqui teniu una mica d’historia…
TWIKE 577
La procedència del nom TWIKE,
TWo passatgers bIKE així com també Three Wheel bIKE
Puc pedalar, puc moure’m per arreu sense consumir una gota de benzina, ningú escolta cap remo al pas del Twike, això és real…
577 és el numero que indica l’ordre en què va ser creat de forma quasi completament artesanal per l’equip que el va inventar a Suïssa i que va ser presentat a la Fira de Vehicles Innovadors de Vancouver de 1986, i varen haver d’esperar uns 10 anys perquè que el Twike sortís al mercat en 1996.
Història
1985 Posta en marxa del projecte i estudi sobre la seva viabilitat.
1986 Presentació del TWIKE1 a l’EXPO de Vancouver (Canadà).
1990 Prototip del TWIKE2 amb la incorporació del motor.
1991 Presentació oficial a l’Expo d’investigació de Zurich el TWIKE2. Simulacres de conducció, viabilitat i resistència
1992 Febrer, registre de l’empresa TWIKE A.G.Gelterkinden
1993 Abril, presentació del TWIKE2 i inici de les primeres vendes de la presèrie.
1995 Juliol, a la conferencia de la BASF, a Hockenheimring, primera presentació oficialde la sèrie TWIKE2
1996 Gener, els primers TWIKE2 s’entreguen a Suïssa i Alemanya. Fins a finals de l’any se’nfabriquen 190 unitats, a l’empresa Stopani i se entreguen als concessionaris.
1999 Setembre, La TWIKE A.G. i la S-LEM A.G. es fusionen per Siss-Lem A.G.
2000 Juliol, Swiss-Lem se separa dels fundadors per fabricar el TWIKE després d’una
àmplia investigació del mercat internacional en una sèrie de 10.000 unitats.
2002 El 28 de juny, es traspassa el projecte TWIKE a l’empresa FIN-MOBILE
Ja és conegut aquell refrany que diu que tot té un preu, i en aquest cas podeu estar segurs sé el que m’ha costat. Primer vaig organitzar una trobada, en el marc de la setmana de mobilitat sostenible l’any 2003, sobre vehicles elèctrics, on vàrem convidar l’associació Volt-Tour, http://80.33.67.186/casulleras/volt-tour/, i el seu president, en Patrick Renau. Va ser durant aquestes xerrades que vaig conèixer l’existència del TWIKE i, en veure el vehicle per Internet, va ser una atracció total de manera que posàrem fil a l’agulla i per setembre érem a Suïssa per provar el vehicle. Amb molt de fred, però contents de les proves, perquè era més del que jo m’havia imaginat. El 16 d’abril del 2003, un amant i propietari d’un Twike a Suïssa, en Josef Schelling, http://www.accent.ch, va voler portar-lo fins a Sant Vicenç, i es va fer també una mica protagonista de la història, i de llavors fins avui, un munt de processos per a l’homologació amb un cost proper als 2000€, i molta burocràcia. He d’agrair la col·laboració d’en Patrick, que com a enginyer va fer el projecte i va ser en tot el procés a IDIADA, http://www.idiada.es/ ; en totes les proves de verificació d’acceleració i frenada. Però finalment ja el tenim en aquest moments lluint matrícula nova, i en el mes passat vàrem fer una classe pràctica del poc manteniment del vehicle amb la Maya Schnyder, maya.schnyder@twikestation.ch, propietària del Twike Station de Berna, http://www.twikestation.ch/, amb el mecànic Uris, http://www.uris.net/ que farà de Twike Station per al primer i únic Twike de l’estat espanyol.
Ella va passar tot el cap de setmana amb nosaltres, gaudint també de la Fira de la Terra a Barcelona, i de la presentació del Twike amb la nova imatge de l’espònsor, IC-V, http://www.ic-v.org/,
PER ANAR FENT BOCA, EL PREU DE LA BENZINA A FRANÇA
Parlar amb el llenguatge de Twike és parlar d’eficiència: és capaç de recorre 62,4 km entre Sant Vicenç i Sta. Coloma de Cervelló amb 3 kW de potència. Avui per avui la nostra distància rècord en una sola càrrega. És a dir, que té un cost aproximat de 30 cèntims d’euro, això representa aproximadament una desena part del cost d’un vehicle de motor d’explosió.
La clau consisteix a reduir el consum energètic en el Twike, per allargar-ne l’autonomia, és així que depenent de la conducció i fent referència al trajecte realitzat, , el seguit de semàfors de la nacional -II entre Sant Vicenç i Montgat et conviden a aprofitar la inèrcia per arribar-hi sense haver de frenar i a l’arrencada, l’ús dels pedals sempre redueix substancialment el consum d’ampers. Compta també amb un fre que recàrrega part de l’energia generada en la reducció, sols un 15%, els pedals que ajuden a accelerar i a buscar la velocitat de creuer, i el sistema “tempomat” que redueix la variació en la velocitat i manté la velocitat constant.
És per aquest motiu que l’ús d’un vehicle elèctric, híbrid en aquest cas, fa canviar completament els mals hàbits de la conducció d’un vehicle d’explosió
El rendiment del motor elèctric no baixa del 80%, en al que hauríem de resta les pèrdues de la bateria, entre el 5% i el 15%, motivat per la reducció de l’escalfor i del fregament motivat per una transmissió més directa. Pel contrari el motor de combustió interna transforma en moviment l’energia continguda en els combustibles (gasolina, gasoil). En aquesta transformació, però, només s’aprofita com a màxim al voltant d’un 20% del potencial energètic del combustible, a causa de la baixa eficiència del motor i del sistema de transmissió.
La resistència de l’aire d’un vehicle convencional a 150 km/h és el doble que a 120 km/h i gairebé 5 vegades més alta que a 90 km/h. Aquesta resistència més alta representa consumir entre un 15% i un 25% més de combustible per cada km recorregut. En el cas del nostre Twike, la seva forma més aerodinàmica i el seu pes, inferior a 300kg, fan reduir aquest efecte de forma molt significativa, si tenim en compte que un vehicle necessita més de 50 cavalls de potència per bellugar-se, en el cas del Twike això és més de 10 cops inferior
Es poden instal·lar panells solars sobre qualsevol vehicle elèctric per recarregar les bateries, però la poca superfície útil i el fet de no poder garantir la correcta orientació cap al sud fa que, en molts casos, no aportin gaire energia.
És molt més eficient instal·lar panells solars a casa, al terrat, terrassa o balcó amb un convertidor electrònic connectat a la xarxa elèctrica a través d’un simple endoll.
Aquest sistema injecta el corrent a 220 volts i prioritza els consums de la casa, de manera que la nevera, el vídeo, el contestador automàtic, etc, en lloc de consumir de la companyia elèctrica, consumiran l’energia provinent del panell solar.
Una instal·lació de 120 Wp (2 panells de 60Wp) orientats cap al sud en un lloc que els toqui el sol tot el dia i amb el convertidor Soladin 120 poden estalviar mes de 120 Kwh a l’any.
El Twike fent uns 6.000 km a l’any consumeix uns 120 Kwh, per tant amb aquests panells solar compensem el nostre consum, és a dir, durant el dia estalviem energia i al vespre la gastem.
Per tant, el Twike estarà funcionant amb energia solar al 100%, amb un cost del material utilitzat per la seva instal·lació d’uns 1000 Euros.
Amb tot això, m’he deixat de parlar de les meves sensacions em conduir aquest vehicle, doncs com que és el primer que la gent em pregunta, també us les faré saber. No són altres que les de molta satisfacció de veure’m diferent entre la ferralla que circula sense sentit per arreu, mentre uns requereixen de grans motors per moure les tones de ferro i altres components, el Twike ho fa amb 3 cavalls de potència fiscal. Em moc amb un vehicle tecnològicament molt avançat, i que requereix dels sentits a l’hora de ser conduït. Has de preveure on vas, de no utilitzar el temps com cronòmetre, i d’estar pendent de fer-ne un ús que podríem anomenar intel·ligent, racional, durant el recorregut, per garantir l’arribada en el punt de recàrrega.
He recarregat al Palau de la Generalitat, a l’Ajuntament de Barcelona, a la Fundació Terra a la Universitat de Mollet, al Casal Pere Quart de Sabadell, a restaurants i locals com ara “La Pegui” de Barcelona, ” l’Espinaler” de
Vilassar de Mar, i a cases particulars on mai m’han posat cap problema, al contrari.
Recàrrega Central Hidroelèctrica EDF (França)
Heu de saber que en aquest moment tinc al en el cap de posar en marxa uns punts de recàrrega, començant per l’àrea de Barcelona, i continuant per la totalitat del territori català. Serà llavors quan la resta de ciutadans vegin més proper el fet d’adquirir un vehicle elèctric, com la moto per exemple, que ja fa anys que es comercialitza, i qui l’ha provat afirma que és com anar esquiant pel carrer. http://www.motorgrup.com/, a l’apartat Scooters i el model Scoot’Elec.
Per últim vull explicar que el col·lectiu més interessat en conèixer i veure el vehicle, de tots els que he anat trobant en diferents jornades i xerrades, son els nens, que ja de molt menuts, expressen la seva admiració, i no trigant en llançar-te preguntes i a mostrant-se encuriosits per la coexistència d’uns pedals en el vehicle, que fan que els recordi els seu vehicle per excel·lència, la bicicleta.
WEBS RELACIONADES
http://www.terra.org/diario/art00935.html
http://www.terra.org/diario/art00990.html
http://www.twike.ch/
http://www.twiketours.ch/
http://www.twikeklub.ch/challenge98/
http://www.phlogma.com/aporia/twike/twikerp.htm
http://www.gencat.net/mediamb/ea/mobilitat/alternatives/useficientcotxe.htm#docucotxe http://www.drac.com/cac/200407/20040716.html
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!